#PAU2018: La vostra filosofia és arruïnar-nos!

Aquest curs 2017/2018 les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es celebraran el 5, 6 i 7 de juny a les Illes i al País Valencià i el 12, 13 i 14 de juny al Principat de Catalunya. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens agradaria fer una sèrie de valoracions al voltant d’aquestes proves i posar sobre la taula dues qüestions:

  • Aquest serà el primer any on la Filosofia no apareixerà en la fase troncal arreu dels Països Catalans.
  • Els preus de les PAU no són compatibles amb un model d’educació pública, ja que són una barrera de classe.

La implantació de la coneguda LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) ha tingut un seguiment desigual a l’Estat Espanyol, on el camí de l’assignatura de Filosofia n’era uns dels punts que s’hi contemplaven. La LOMQE canvia el model de les PAU fent que aquesta assignatura passi d’estar dins la fase d’avaluació troncal per a estar en la fase d’avaluació específica.

Des del curs 2016/17 l’assignatura ja no és ni obligatòria a les aules del País Valencià, fet que ha suposat que ni tan sols un 13% de les estudiants escullin Història de la Filosofia a les PAU 2017 i que la seva matriculació al Batxillerat decaigui fins a un 80%. Tot i això, al curs 2018/19 passarà a ser una assignatura obligatòria per a aquelles estudiants que optin pel Batxillerat ciències, ciències socials i humanitats i optativa per les estudiants de la modalitat d’arts: la mateixa situació que es viu a les Illes. Al Principat de Catalunya aquest curs serà el primer on Filosofia deixarà de poder ser escollida en la fase troncal de les PAU.

Des del SEPC entenem que Història de la Filosofia és una assignatura que ens ensenya a dubtar d’allò que ens ve donat i a ser capaços, no només d’analitzar-ho, de plantejar alternatives. És la que ens dóna eines per a desenvolupar el nostre esperit crític, per poder observar les coses de manera objectiva, descriure-les i raonar-les. Així, el desprestigi de la filosofia no és un fet aïllat, sinó que respon a les lògiques que segueixen les reformes educatives dels últims anys: els coneixements perden pes en pro de les competències individuals com l’emprenadoria dins d’assignatures com economia de l’empresa. Assignatures on se’ns transmeten valors liberals com la competència, l’adaptació i la flexibilitat per fer-nos acceptar que no poder canviar el món. I això no és així.

A més a més, ens trobem que els preus que les estudiants hem de pagar per les PAU són desorbitats:

  • Principat de Catalunya: 57’6 € per la fase general + 11’15€ per assignatura específica +34’35€ de taxes.
  • Illes: 69’21 € per la fase general +13’85€ per cada assignatura específica
  • País Valencià: un total de 78’2€.

Així, estan convertint l’educació pública en una fàbrica de mà d’obra destinada a augmentar els beneficis empresarials, en un mercat on les empreses se’ns reparteixen i a la vegada ens exclouen els estudis superiors. Les estudiants dels Països Catalans volem que les PAU siguin gratuïtes i exigim que la Filosofia torni a ser troncal en l’educació secundària, recuperant la seva posició històrica.
WhatsApp Image 2018-05-23 at 17.51.55

La vostra filosofia és arruïnar-nos!

MANIFEST 17 DE MAIG, DIA CONTRA LA LGBTIFÒBIA

Els centres educatius, tant a secundària com a universitats, funcionen com a esferes on es reprodueixen les lògiques d’un patriarcat cada cop més ferotge que s’amaga sota el tel de la hipocresia capitalista i sota la simulada llibertat que patim les dones i el col·lectiu LGBTI en aquest sistema econòmic arreu dels Països Catalans. Són les anomenades microesferes, estructures d’opressió que reprodueixen fidelment les violències masclistes i LGBTIfòbiques que es despengen d’aquest sistema de valors i relacions de producció a interès del capital. Unes violències que van molt més enllà de l’àmbit interpersonal i que són constantment alimentades per les discriminacions que trobam en el marc institucional.

Venim d’un vuit de març incomparable en el marc dels Països Catalans, d’un vint-i-sisè d’abril transversal que va posar de manifest la necessitat de lligar les demandes feministes a una lluita estudiantil incansable. Venim de prendre els carrers i de fer-nos nostres les aules. La canalització d’aquesta força transformadora passa per la integració de totes i cadascuna de les minories no hegemòniques que lluiten per fer-se un lloc digne en el sí de la nostra comunitat. No podem ser si no és en la igualtat i en el respecte. I en aquesta igualtat i aquest respecte hi trobam la necessitat de combatre les mostres de violència LGBTIfòbica que travessen els nostres cossos dissidents, a casa, al carrer i a les aules. Una necessitat que va més enllà de lleis que funcionen a mig gas i que sorgeix inevitablement de la insubordinació del nostre poble.

Aquest 17 de maig, dia contra la LGBTIfòbia, les estudiants LGBTI posam de relleu unes violències que van molt més enllà de les físiques, que ens agredeixen també a les aules, als temaris, a les lleis i als departaments institucionals. Ens reivindicam com a presents, com a part de la història i, per tant, dels plans docents, perquè obviar-nos és discriminar-nos. Ens volem a les aules i ens hi volem dignament, amb protocols efectius que vetllin per la nostra seguretat i el nostre dret a ser i estimar com vulguem, més enllà de la orientació o la identitat sexual per la qual ens definim. Ens sabem sexuals i plurals, i ens hi volem veure reflectides en les matèries d’educació sexual inclusives. Des de les aules hi volem teixir presència i seguretat i fer-ne d’aquestes un bastió de canvi. Amb el model coeducatiu com a objectiu final volem fer-nos sentir, reivindicar-nos vives i lliures i saber-nos que som:

WhatsApp Image 2018-05-14 at 17.02.26

“Als llibres i als carrers, sexualitats dissidents!”
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, 17 de maig de 2018.

COMUNICAT DEL SEPC DAVANT LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL 10 DE MAIG

El passat 26 d’abril vam conèixer la sentència del grup d’agressors que violaren a una noia durant les festes dels sanfermins l’any 2016. Els acusaren d’abús i la justícia patriarcal no reconegué, una vegada més, l’agressió com a violació. Aquesta noia no va patir tan sols la violència masclista en el seu propi cos sinó en el sí de les institucions que teòricament vetllen per unes vides dignes. La resposta del poble fou clara i el mateix dia col·lectius feministes i milers de dones es van mobilitzar arreu dels Països Catalans per deixar palesa la injustícia de tal sentència.

Les estudiants ens sumàrem a les reivindicacions i assistírem a les concentracions al llarg de la jornada. Aquell mateix dia veníem d’una vaga estudiantil que tenia com a una de les demandes principals l’aplicació de protocols contra agressions masclistes i LGBTIfòbiques efectius i ens trobàvem, a la tarda, alçant la veu als carrers en contra de violències masclistes físiques i institucionals que tornaven a sacsejar els nostres cossos. Malgrat tot, érem conscients que la punta de llança d’aquestes mobilitzacions havien de ser les nostres companyes de l’àmbit jurídic, que la nostra tasca era seguir les seves convocatòries i treballar per apostes pràctiques en el marc estudiantil per revertir de forma efectiva la reproducció de les violències patriarcals a les aules. Es tracta d’una tasca clau per revertir que els centres educatius segueixin participant de les violències estructurals i es converteixin en bastions per la igualtat.

Precisament consideram que el nostre paper com a estudiants va més enllà d’aprofitar i apropiar-nos d’un ambient polític que ens és favorable de cara a la galeria. El nostre treball com a sindicat estudiantil feminista passa per lluitar per unes demandes que posin sobre la taula problemàtiques com és la de violències institucionals que passen per la violència masclista interpersonal. Problemàtiques que cal afrontar aplicant protocols efectius en contra d’agressions masclistes i LGBTIfòbiques als centres educatius de Secundària i Universitats i lluitar per crear un model coeducatiu que reverteixi d’arrel la reproducció de les dinàmiques d’un sistema patriarcal que travessa tots els àmbits de la nostra societat.

A més, es tracta d’una convocatòria feta sense comptar amb el gruix del moviment estudiantil i els agents que treballen dia a dia en el sí dels centres educatius. Una convocatòria unilateral que no atén a un treball de complicitats amb les organitzacions estudiantils i feministes arrelades als nostres pobles, barris i ciutats. Això, fruit d’una dinàmica que ha estat sempre present en les formes de treball d’alguns sindicats estatals, com es el cas del Sindicato d’Estudiantes (SE).

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans entenem que el moviment feminista, tal i com es va demostrar durant la vaga del 8M, ha de passar per formes d’organització conjuntes i col·lectives a través d’espais on les estudiants puguem exposar quina és la nostra feina sindical en aquest sentit i dotar-la, encara, del contingut més ampli que necessita: el rebuig al sistema capitalista i patriarcal en el seu conjunt. Per tot això, des del SEPC no ens hem adherit a la convocatòria de vaga de demà dia 10 de maig.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, 9 de maig de 2018.

Convocatòria VAGA 26A

Ara fa tres setmanes el moviment estudiantil de Barcelona s’encadenava a les portes de la Secretaria d’Universitats i Recerca per tornar a posar sobre la taula les condicions amb les que es troben les estudiants de les universitats públiques. Ho feia, també, exigint l’aplicació de la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l’equiparació de preus de màster i de grau.

El mateix moviment estudiantil va realitzar fa 3 anys referèndums a totes les universitats públiques dels Països Catalans on es preguntava a les estudiants si estaven a favor de la paral·lització del 3+2. Els resultats van ser clars: més del 90% van votar-hi a favor. I és que una de les conseqüències directes de l’aplicació del Pla Bolonya i, posteriorment, del 3+2 és l’encariment dels estudis, que ha suposat fins a un 143% des de l’any 2001. Un encariment que va de la mà de les polítiques neoliberals executades pels governs dels últims anys: polítiques que han disminuït la inversió en educació i han obert la porta al capital privat tant als instituts com a les universitats. Reformes elititzadores que s’han produït d’esquenes a la comunitat educativa i universitària però que han rebut sempre la resposta del moviment estudiantil. Perquè som les lluitadores contra el Pla Bolonya i la LOMQE, les de la primavera valenciana i les de la vaga de docents a les Illes, les del 3+2 i la pujada del 66% de les taxes.

Però també som les que volem una educació digna en una terra lliure. Les estudiants hem partit aquests curs d’un principi convuls: han estat una ocupació a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, dues vages generals i una estudiantil i un referèndum d’autodeterminació el que hem viscut aquest primer semestre. Hem demostrat que el moviment estudiantil està i estarà amb el procés d’alliberament del nostre poble, que serem on faci falta i seguirem treballant per construir la República.

Aquestes últimes setmanes hem viscut com els darrers atacs per part de l’Estat Espanyol han esclatat amb una resposta popular organitzada als carrers als crits de #VagaGeneral. I ara, les estudiants també som #PrimaveraCatalana.  

És per això que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens sumem a les diverses convocatòries de vaga estudiantil i convoquem el proper 26 d’abril a tots els centres educatius dels Països Catalans, on al País Valencià coincidirà amb la vaga convocada pel PDI Associat i, per tant, ens solidaritzem amb totes les seves demandes.

Una vaga que per nosaltres ha de ser tret de sortida de mobilitzacions en clau republicana des de la perspectiva dels diferents sectors socials. Les estudiants ens alcem com a punta de llança i fem una crida a tots els sectors de la societat catalana a convocar vagues sectorials que puguin posar sobre la taula la precarietat a la que ens sotmet el capitalisme. Per construir una República que atengui a les necessitats de les classes populars del poble català i on l’educació en formi un paper elemental.

Perquè defensar la República ha de voler dir defensar la pública, i la pública és en català, són les dones, són recursos i som nosaltres. La pública és aquella que defensa i aposta pel català a les aules com a llengua cohesionadora. La pública és aquella que aposta per un sistema coeducatiu que fomenti la participació de les dones i no ens oblidi a la història. La pública és aquella que disposa de tots els recursos suficients per garantir una educació de qualitat. La pública és la que no ens expulsa de les aules.

Per això, amb aquesta vaga, posem sobre la taula un seguit de mesures urgents que són únicament pal·liatives:

  • Aplicar la rebaixa del 30% de les taxes i l’equiparació de preus de màster i de grau.
  • Acabar amb tots els concerts a la xarxa público-privada, no solament amb els que segreguin per sexes, apostant per una única línia pública.
  • La revisió i creació de Protocols efectius que combatin les violències masclistes dins i fora les aules, així com la incorporació de la perspectiva de gènere a les aules.
  • Fer passes més enllà amb l’aprovació del Decret del Plurilingüisme al País Valencià, reduint les hores en anglès i fent una aposta pel valencià, el català de totes.  

Així mateix, exigim un ferm posicionament per part de totes les universitats públiques catalanes en relació a la situació política que es viu al Principat, on es demani la llibertat de les preses polítiques i que estigui a l’alçada de la regressió de drets civils i polítics que estem vivint dins l’Estat Espanyol.

Perquè defensar la República, ha de voler dir defensar la pública. Per la construcció d’un nou sistema educatiu als Països Catalans.

IMG-20180403-WA0037

El 26 d’abril, a la vaga estudiantil!

COMUNICAT: L’escola no té por!

COMUNICAT DE CONVOCATÒRIA A LA MANIFESTACIÓ DEL 17 DE MARÇ: L’ESCOLA NO TÉ POR

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans impulsem conjuntament amb la resta d’agents i entitats adherides la convocatòria de manifestació pel proper 17 de març a les 17:00h a Barcelona.

L’atac que estem vivint el poble català no es limita a una onada repressiva engegada per part de l’Estat vers el moviment independentista, sinó que ens trobem en un moment on el qüestionament de l’arquitectura del règim del 78 ha posat al descobert el seu caràcter més recentralitzador i antidemocràtic. Hem vist, també, la cobertura per part del mateix Estat a l’extrema dreta, una cobertura que ha anat de la mà de l’augment de les agressions viscudes arreu dels Països Catalans en aquests darrers mesos.

Amb aquesta situació i tenint al Principat de Catalunya sota l’aplicació de l’article 155, el PP i de Ciutadans han intensificat campanyes de difamació completament intencionades al voltant de l’escola catalana. Passant des de denúncies concretes a professorat fins a la possibilitat d’acabar amb el model d’immersió lingüística català, amb la intenció de legislar en favor d’incloure la opció a les famílies per a que els seus fills estudiïn en castellà. Com ja hem dit en d’altres ocasions, això és un atac directe a la sobirania del nostre poble i tindria unes conseqüències nefastes per al sistema educatiu català. L’objectiu de la immersió lingüística és, precisament, lluitar contra la segregació igualant les condicions de partida de tot l’alumnat pel que fa al domini de la llengua, fent d’aquesta la llengua d’acollida i de manera que totes les famílies, independentment de la seva procedència o llengua materna, tinguin el mateix coneixement i grau d’inclusió cultural. És, per tant, un model que ha fomentat la inclusió i la cohesió a les aules catalanes a partir de la llengua i establir una línia escolar en castellà trencaria amb tota la feina feta fins al moment. A més, ens agradaria recordar, com ho hem fet sempre, les lluitadores que s’organitzaven ara fa 30 anys per fer del català la llengua vehicular i per construir un nou sistema educatiu quan es sortia del franquisme.

Aquest atacs, però, no solament els hem rebut com a Principat sinó que són un fenomen repetit arreu dels Països Catalans. Ho podem veure amb l’intent per part del TSJPV i del Govern de l’Estat d’anul·lar i tombar el decret del plurilingüisme al País Valencià, que tot i ser un decret de mínims i que no satisfà les necessitats reals d’establir el valencià com a única llegua vehicular, la introdueix en unes aules on ara hi existeix de manera molt escassa.

Ho vàrem veure també a les Illes, quan l’intent d’aplicació del TIL va desembocar en una vaga indefinida d’unes tres setmanes per part de tota la comunitat educativa. En resum, atacs que evidencien la intenció d’anul·lar-nos com a poble, on llengua i educació pública formen part d’una mateixa diana d’opressió als Països Catalans.

Tot i així, nosaltres no en tenim prou. Perquè la llengua és cohesió, però la cohesió també és la pública i els recursos que s’hi destinen. Perquè aquest any veiem un altre cop com es renoven els concerts de la Generalitat a les escoles privades, entre les quals hi ha aquelles de l’Opus que són segregadores per sexes. Solament amb els concerts a les escoles que segreguen per sexe ja s’hi destinen fins a 30 milions d’euros, diners que es continuen pagant mentre veiem que el pressupost per educació està per sota dels mínims que marca la llei. Des del SEPC, per tant, posem sobre la taula també la necessitat de deixar de subvencionar a totes aquelles escoles que no entren dins la gestió pública per fer més passes endavant cap a un sistema educatiu amb una xarxa única d’escoles públiques que acabi amb la reproducció de les desigualtats socials que genera la xarxa pública-privada, donat que per la competència entre escoles i motivada pel deteriorament de l’ensenyament públic que genera l’infrafinançament l’elecció del centre escolar està condicionada directament per la capacitat adquisitiva de les famílies i s’accentua així la segregació social a les aules catalanes i per raó de gènere en el cas de les escoles de l’OPUS.

Per tots aquests motius, i en defensa de la llengua arreu dels Països Catalans, fem una crida a la mobilització estudiantil activa des de totes les esferes possibles. Que es senti en cada instituts i en cada campus universitari, que es creï una xarxa educativa capaç no solament de fer front als atacs rebuts sinó  també de generar propostes per seguir caminant cap a l’educació que volem. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans seguirem treballant en aquesta línia i animem a tota la comunitat educativa a sortir el pròxim 27 de març als carrers.

El català i l’escola catalana no és toquen!

WhatsApp Image 2018-03-06 at 13.05.57

L’escola no té por i sortirà a lluitar: perquè la lluita educa.

 

COMUNICAT de convocatòria de vaga el #8M

LES ESTUDIANTS AMB LA VAGA GENERAL FEMINISTA

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens adherim a la convocatòria de vaga general per al proper 8 de març i, per tant, convoquem vaga a tots els centres educatius dels Països Catalans. Aquesta vaga respon a la necessitat d’organitzar-nos per combatre les violències masclistes que sofrim en el nostre dia a dia, també com a estudiants en els centres educatius.

Volem abolir qualsevol tipus de trava que se’ns imposa en el camí laboral, des de les primeres passes que donem en l’àmbit acadèmic fins als esforços que hem de fer per assolir llocs de responsabilitat, sense oblidar la nostra relegació a tasques infravalorades i relacionades amb els treballs de cura i reproducció, en funció del nostre gènere per part d’un sistema capitalista alimentat pel patriarcat. Volem combatre l’escletxa salarial, que és de fins al 23%, i cadascun dels casos sistemàtics d’assatjament i cossificació. Perquè som el 60% de les graduades però el 20% de les catedràtiques i el 2% en els llocs de direcció.

La disminució de càrrecs ocupats per dones a mesura que escalam en l’àmbit educatiu és preocupant en la mesura que ho és també la inexistència de dones en els plans docents des d’infantil fins a universitats. No hi som als despatxos ni als llibres. La invisibilització de la nostra tasca a esferes històriques és, sens dubte, un condicionant irreversible per a la creació dels sostres de vidre que ens perjudiquen actualment i un determinant clau per a la infravaloració també del nostre treball. Esborrant el llegat del gènere dona esborren també la seva història i, per tant, el seu present.

Aquesta situació de desigualtat es veu reforçada per un sistema educatiu que avança cap a l’eliminació del pensament crític. L’exemple més clar és la supressió de l’assignatura “Educació per la ciutadania”, una de les poques assignatures que hi havia a secundària amb perspectiva de gènere. La nefasta educació sexual que es proporciona, també és preocupant. Quan t’arriben a 4rt d’ESO -si tens sort- amb tot de polles de fusta per ensenyar-te a posar un condó, invisibilitzant pràctiques, identitats i sexualitats diverses que són inexistents a ulls del sistema educatiu actual.

I totes aquestes problemàtiques es veuen reforçades i empitjorades per una mala gestió política parlamentària. Com per exemple que les escoles concertades que segreguen per sexe segueixen rebent subvencions públiques, malgrat les múltiples denúncies que s’han fet al respecte.

Cal avançar cap a una coeducació que fomenti la participació femenina en tots aquells terrenys que històricament han sigut masculins i que, per tant, reverteixi els rols de gènere imposats. Cal, per tant, que no s’entengui la coeducació per limitar-se només a introduir noms de dones en els plans docents, cal que vagi a l’arrel del problema i que treballi, en tots els àmbits i espais educatius, el treball de cures i reproductiu com un treball cabdal pel manteniment de la societat, realçant el paper que ha tingut al llarg de la història i replantejant quin paper ha de tenir en la construcció d’una societat on les dones tinguem igualtat efectiva de drets i oportunitats, trencant d’una vegada per totes amb el sostre de vidre que limita la nostra participació i presa d’espais públics.

A més, de manera pal·liativa i mentre s’arriba a aquest objectiu, considerem que cal apostar per combatre les violències masclistes i per a això necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que estiguin al servei de tot l’estudiantat, que siguin coneguts a totes les aules, que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura, que es treballi de manera proactiva i no reactiva, que tota la comunitat educativa rebi formació en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.

Aquests protocols, però, han de ser una mesura de contingència, preventiva i eventual, fins que assolim el model educatiu que volem: la coeducació. Això és, un model educatiu en el qual no hi hagi segregació escolar per sexes, que el material que s’utilitzi i els plans docents inclogui les contribucions, intencionadament silenciades i oblidades, de  les dones a la cultura, la història, la ciència i tots els àmbits del coneixement, així com la formulació de problemes o lectures didàctiques que tinguin una perspectiva de gènere i contribueixin a treballar cap a la igualtat efectiva. Així doncs, reclamem uns plans docents feministes en la seva totalitat, que incloguin el que és, al cap i a la fi, la visió i experiència de la meitat de la població mundial: les dones.

Perquè la pública som les dones.

21 de febrer del 2018, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

dones blanc

És l’hora, fem-la pública!

És l’hora, fem-la pública!

Les estudiants partim aquests curs d’un principi convuls: ha estat una ocupació a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, dues vages generals i una estudiantil i un referèndum d’autodeterminació el que hem viscut aquest primer semestre. Hem demostrat que el moviment estudiantil està i estarà amb el procés d’alliberament del nostre poble, que serem on faci falta i seguirem treballant per construir la República.

Ara, però, ens calem dir moltes coses. Ens cal dir que toca construir la República de la mà d’un nou sistema educatiu a tots els instituts i universitats dels Països Catalans, i és per això que creiem que lluita a les aules i als carrers ha de ser l’element central per tal aconseguir-ho. Ara, és l’hora de l’educació, és l’hora de les estudiants: és l’hora de passar a l’acció per fer-la pública.

Fem-la pública perquè la pública som les dones: per una educació feminista, apostem per un sistema coeducatiu que fomente la participació de les dones en tots aquells espais masculinitzats i revertisca els rols de gènere i les conseqüències del patriarcat.

  • Exigim com a mesura urgent i pal·liativa la creació de protocols de prevenció, detenció i actuació contra violències masclistes en tots els centres educatius.
  • Cal eliminar els concerts a totes aquelles escoles que segreguin per sexe.
  • Incloure en els plans docents totes aquelles dones que han estat silenciades i oblidades per patriarcat, així com fer que l’educació tinga una perspectiva de gènere i contribuïsca a avançar cap a la igualtat efectiva en tots els seus aspectes.

Fem-la pública perquè la pública és en català: per una educació que utilitze la nostra llengua com a llengua vehicular i central al sistema educactiu dels Països Catalans i que en facilita l’aprenentatge a tot l’alumnat. La contínua imposició del castellà i d’altres llengües, com l’anglès, als plans docents o a l’administració, en detriment del català, no és més que un intent de fer-lo desaparèixer o de relegar-ne l’ús a grups exclusius. Com a base de la cultura cal mantenir viva la llengua catalana, i posant-la a la disposició de tothom per tal que sigui realment un element socialment cohesionador.

  • Cal revertir la situació donada a les universitats, on cada vegada són menys les classes que s’imparteixen en català arribant fins solament al 58’6% d’aquestes arreu dels Països Catalans.

Fem-la pública perquè la pública som nosaltres: per una educació que permeta l’accés i reverteixi la precarització un cop dins de les classes populars, a la vegada que es democratitzin els espais de governança d’aquestes per fer de les estudiants un actor amb capacitat de decidir sobre la universitat. Cal eliminar tot obstacle econòmic i social que ens exclogui de l’educació, especialment de la superior, i cal reivindicar el paper emancipador d’aquesta per a la classe treballadora, per a no oblidar-nos que poder formar-nos és un dret, i que és el coneixement allò que ens fa lliures. De la mateixa manera, també hem de combatre el model d’educació elitisa i mercantilitzada al qual ens han arrossegat les polítiques neoliberals aprovades en els darrers anys, per tal d’evitar posar en mans de les empreses privades la capacitat de decisió sobre l’educació.

  • Exigim la rebaixa del preu de matrícula i l’equiparació real de preu entre màsters i graus, independentment del tipus de màster o de la quantitat de crèdits que el composen, com a mesures urgents per pal·liar les conseqüències de les retallades i de la pujada del 66% de les taxes del 2012.
  • Cal reformular els espai de representació de la comunitat educativa a les universitats com Claustres i Consells de Govern perquè siguin espais on es permeti tenir debats reals sobre les polítiques universitàries, així com que fer-los espais vinculants que donin veu a l’estudiant organitzat.

Fem-la pública perquè la pública són recursos: per una educació finançada de manera justa i equitativa, que ofereixi els recursos necessaris per als sous dignes de les treballadores, així com per a la investigació i la recerca, les instal·lacions i la garantia de qualitat de l’ensenyament. Volem una única línia, 100% pública i desvinculada d’interessos privats, una única escola per a tothom, on imperi la diversitat d’alumnat i professorat, on poder aprendre en condicions i sense aules massificades. Volem fora les empreses i els interessos privats de les aules, així com de l’Església a l’educació secundària.

  • Establir el 6% que demana la LEC als centres educatius de primària i secundària, tal i com reclama la comunitat educativa.
  • Eliminar els concerts que ofereix el Govern a les escoles privades, per redirigir tots aquests diners a la xarxa pública, així com aquelles que tenen vincles amb l’Esglèsia catòlica.

Fem-la pública perquè la pública és catalana: per una educació catalana, les estudiants defensem la nostra educació front els continus atacs de l’Estat Espanyol, sent-ne l’aplicació del 155 el més recent, que ha perseguit el professorat i les estudiants arreu del territori.

  • Defensem el model d’escola catalana nascut de la lluita de la comunitat educativa després del franquisme. Una escola catalana on el català n’és la llengua vehicular, la llengua de socialització per a l’alumnat, per al professorat, per a les treballadores dels centres, per a tothom. On aquesta és un element socialment cohesionador i d’acollida per a les persones d’arreu. Defensem una escola que agermana, que és i ha de ser democràtica, i que no entén la cultura catalana sense la inclusió real i completa de totes les persones que viuen en aquesta terra.

És l’hora de les estudiants i és l’hora de l’educació: tornem als carrers i FEM-LA PÚBLICA!

 

WhatsApp Image 2018-02-19 at 20.10.15

COMUNICAT DAVANT LA POSSIBLE INCORPORACIÓ DEL CASTELLÀ COM A LLENGUA VEHICULAR A L’EDUCACIÓ CATALANA

Aquesta tarda hem vist la notícia sobre que el Ministeri d’Educació, amb Iñigo Méndez de Vigo al capdavant, contempla la possibilitat d’incloure l’opció d’escolarització al Principat de Catalunya amb el castellà com a llengua vehicular. Respecte això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens agradaria fer unes quantes valoracions.

Aquesta proposta no sorgeix en un context polític de normalitat, sinó que és formulada sota l’encara aplicació de l’article 155 a Catalunya, fet que els permetria aplicar aquesta reforma, ja que en cas que hi hagués govern conformat a Catalunya aquesta suposaria un xoc frontal amb el model d’immersió lingüística. A més, el context no està solament marcat per l’aplicació del 155, també ho està pels atacs i la repressió que s’està vivint a les escoles catalanes. En aquests moments hi ha engegada una investigació sobre el que l’Estat descriu com l’adoctrinament a les aules de secundària, fet que ha portat a diversos professors a declarar i a que tinguin causes judicials obertes.

Ens agradaria recordar, tant al poble català com als dirigents del PP, com va néixer l’escola catalana. L’any 1978 es constituïa legalment el Col·lectiu d’Escoles Per a l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) on mestres, famílies, estudiants i sindicats s’organitzaven amb una reivindicació clara: una escola amb gestió democràtica compartida per la comunitat educativa, completament democràtica, de qualitat i a l’abast de tots els ciutadans. Un moviment que defensava el caràcter inclusiu de l’escola i entenia, com nosaltres entenem, el català com a llengua cohesionadora i vehicular. Una lluita, de la que nosaltres ens entenem dignes hereves i que ens porta al model d’immersió lingüística actual.

Som conscients que són moltes les passes que cal seguir fent per arribar a una educació realment pública a Catalunya, però ha estat aquest model d’immersió, a través de l’escola i amb l’ús del català com a llengua vehicular, el que ha permès i segueix permetent la inclusió i la cohesió a les aules catalanes. Si aquesta reforma tira endavant podria trencar amb la feina feta fins al moment, portant a la segregació dels alumnes de les escoles públiques.

Nosaltres apostem per una educació que sigui una eina d’emancipació i d’apoderament, amb un paper alliberador i en clau crítica. Que sigui feminista i aposti per la coeducació, i on la segregació no hi tingui cabuda. Una educació lliure de capital privat i del mercadeig, pública i per a tothom. I una educació que deixi endarrere les polítiques dels darrers anys, que l’han malmès i precaritzat. I per això, ens és necessari defensar el model d’escola catalana.

No tingueu cap dubte que les estudiants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens alçarem del principi al final de la nostra terra en defensa de l’educació, de la nostra llengua i la nostra cultura. Que si rebem qualsevol atac, respondrem. I que ho farem de la mà de tota comunitat educativa, construint ponts i responent amb organització des de cada institut, com ho feien aquelles del 78.

Perquè sabem i cridem ben fort que la lluita educa.

El català i l’escola catalana no és toquen.

15 de febrer del 2018, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

PRIMER COMUNICAT DE VALORACIÓ #INCOMPETÈNCIES18

Avui, 6 de febrer, les estudiants de secundària del Principat s’han trobat amb el primer dia de les Competències Bàsiques.

Durant la realització de les proves, que durarà fins demà, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem convocat a fer un boicot actiu d’aquestes, per tal de mostrar el nostre rebuig més absolut al caràcter competitiu, mercantilitzador i exclusiu que caracteritzen les Competències Bàsiques. Ha sigut avui mateix, durant la realització del boicot, quanb les estudiants han topat, no tan sols amb l’evidència de la inoperativitat de les proves, sinó que també amb amenaces per part dels equips directius de diferents centres educatius.

Han estat molts els casos de pressió i coacció que han patit les estudiants que seguien el boicot. En centres com l’institut Joaquím Bau de Tortosa, des que es va fer pública la convocatòria han sigut constants els intents de desacreditar l’estudiantat que informava a la resta de companyes de la realitat, amb amenaces de fins a no poder optar al títol de la ESO.

En altres casos s’han vist les estudiant de secundària de Lleida, a les quals s’ha prohibit l’assistència a classe durant el dia de demà si es negaven a fer les proves, utilitzant el seu expedient acadèmic per fer xantatge.

Des del SEPC animem a totes les estudiants de secundària a seguir plantant cara a aquestes proves imposades i a seguir amb el boicot, així com exigim a les direccions dels centres que no intervinguin amb amenaces ni coaccions a les decisions de l’estudiantat, a més que informin del veritable objectiu de les proves i desmenteixin les falses repercussions que al no realitzar-les pot suposar.

Per tal de denunciar les situacions que l’estudiantat ha viscut avui i exposades aquí, convoquem una RODA DE PREMS demà 7 a les 10:30h a les portes a Ricard Vinyes a Lleida.

Demà, des de cada institut, seguirem amb el boicot. Les estudiants plantem cara a les competències bàsiques.

L’educació no és una competició!

6 de febrer de 2018, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

#Incompetències18: L’educació no és una competició!

Els propers dies 6 i 7 de febrer, les estudiants de secundària del Principat de Catalunya tornen a topar-se amb les Competències Bàsiques, i des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem fer-ne especial menció.

Les Competències Bàsiques són unes proves imposades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb l’objectiu de definir els models d’avaluació òptims des de la lògica del mercat capitalista.

L’OCDE busca, amb aquest tipus de polítiques, mantenir la unitat en els models educatius dels països del primer món per tal de reforçar les dinàmiques de concentració de riquesa d’un reduït nombre d’estats. Amb aquest model de proves, doncs, s’acaba determinant un sistema educatiu adaptat al sistema de mercat, del qual només uns pocs països participen i els quals busquen la creació d’un únic perfil d’alumne, mancat de capacitat crítica i d’anàlisi.

Tot i això, hem de dir que a l’Estat Espanyol, les Competències Bàsiques no es desenvolupen a totes les comunitats autònomes ni ho fan amb els mateixos criteris en aquelles on es realitzen les proves. En el cas dels País Valencià es realitzen a finals de curs sota el nom de Proves Finals de Diagnòstic, i en el cas de les Illes no prenen una rellevància tant important.

Al Principat, però, les conseqüències d’aquestes proves són remarcables per als centres educatius. A nivell local, és a partir d’aquestes proves i dels resultats obtinguts que es reparteixen les subvencions econòmiques als centres educatius, provocant una innecessària competitivitat entre centres i alumnes davant la necessitat d’obtenció de finançament per part dels mateixos.

Davant aquesta situació, es crea una dinàmica competitiva duta a terme per la direcció dels centres per a que les estudiants aconsegueixin les puntuacions més altes possibles, repercutint psicològicament d’una manera excessiva en l’alumnat.

També cal tenir en compte que l’escola pública ja s’enfronta diàriament a les desigualtats  davant els centres privats o concertats, augmentant la competitivitat i, per tant, la pressió a l’alumnat davant la possibilitat d’un incentiu econòmic.

Els segons disposen d’una major quantitat de recursos, tant econòmics com de personal, i no s’han d’enfrontar ni a retallades ni a la manca de finançament, de manera que l’obtenció de subvencions no suposen una necessitat vital com bé si la tenen els centres públics.

Aquesta dinàmica provoca que sigui l’escola pública la que es trobi en la situació més compromesa, creant-se així la competitivitat entre escoles en la cerca de finançament amb el conseqüent deteriorament de la qualitat de les públiques.

És per aquests motius que cridem a les estudiants a fer BOICOT a unes proves que coarten la nostra formació crítica com a persones, que converteixen la nostra educació en un element mercantilitzat i en una competició.

No deixarem que l’escola pública estigui en les mans del capital, perquè lluitem i lluitarem per una educació pública i de qualitat al servei de les classes populars.