Un cop aprovada la reforma de la lleu d'educació ens trobem en un escenari molt crític als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i desempoderament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.

 

El passat 23 de febrer va suposar una data que va anar molt més enllà del típic record a la quimera de la mal anomenada Transición Española. El temps ja s'ha encarregat de donar la raó a les que no hem cregut mai en aquesta banalitat... Així doncs, vam considerar que era essencial aprofitar l'esmentat blasme al calendari contemporani per passar a la proposta ferma. Aprofitant aquesta data més que simbòlica de l'autoritarisme encobert, del germen de la política de la por i la manipulació del règim (des del règim i al servei del règim); va néixer un nou espai aglutinador dels sectors castigats per la darrera ofensiva cíclica i, per tant, endèmica del sistema capitalista: la “Coordinadora fem-los fora. Juntes podem!”.

Aquest 9 de maig, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans hem apostat per no convocar vaga a universitats.

 

Des del SEPC entenem que una vaga és una convocatòria a la qual un no es pot, simplement, sumar, sinó que s’ha d’organitzar i treballar entre el conjunt dels sectors mobilitzats. De vegades s’han de prendre decisions difícils per tal de mantenir apostes que puguin perllongar-se en el temps i creiem que aquesta vaga, de la qual la majoria de la comunitat educativa no ha estat partícip en la seva elaboració, no pot ser considerada un mitjà vàlid de lluita per aconseguir els nostres objectius.

 

La convocatòria d'aquesta jornada s'ha dut a terme per sindicats que només fan passos cap a la conciliació del conflicte de classes, i que, durant tot el curs, s'han negat repetidament a participar d'altres mobilitzacions plantejades per tota la comunitat universitària en lluita. La convocatòria de vaga també s'ha plantejat al marge del moviment estudiantil, de les treballadores, professorat docent i investigador organitzat en assemblees als seus llocs de treball o d'estudi, que porten realitzant una feina constant. 

 

En els darrers dies hem vist l'acceleració de la protesta estudiantil, que significa un petit pas endavant en el llarg i progressiu empoderament dels estudiants. En el marc d’aquest llarg procés, res els ha aturat i un exemple del seu poder és la legalització del cop d'estat a les universitats. La futura aprovació del nou sistema de governança universitària no és només una expressió de la carta blanca i burgesa a les nostres universitats, sinó també de la importància de mantenir el coneixement i la recerca sota el seu poder. És per això que cal destruir tots els seus mecanismes d'apropiació, alienació, dominació o deshumanització durant el procés de producció del coneixement. Aquesta és, però, una llarga confrontació, que en última instància té per objectiu subvertir les relacions de poder més enllà de les fronteres de les universitats.

 El passat 17 d’abril, emmarcat en la jornada de lluita estudiantil arreu dels Països Catalans, els nuclis del SEPC (Ciutadella i Poblenou) de la Universitat Pompeu Fabra van participar en el boicot d’un acte organitzat pel Consell Social de la UPF, en què participaven els exministres d’exteriors espanyol (Miguel Àngel Moratinos), francès (Dominique de Villepin) i rus (Igor Ivanov), la presidenta del Consell Social (Nuria Basi) i el rector (Joan Moreso).