Un cop aprovada la reforma de la lleu d'educació ens trobem en un escenari molt crític als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i desempoderament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
El passat dilluns 13 de Maig va tenir lloc a la UPF el primer acte de les jornades de presentació de la Carta Catalana dels Estudiants. En aquest cas, era el torn de l'eix antipatriarcal. Sota el títol de “El patriarcat a les aules”, la xerrada va aplegar moltes persones amb ganes d'escoltar a les ponents, debatre i participar activament en l'acte per poder enriquir, entre totes, el debat sobre el patricarcat.
El passat 23 de febrer va suposar una data que va anar molt més enllà del típic record a la quimera de la mal anomenada Transición Española. El temps ja s'ha encarregat de donar la raó a les que no hem cregut mai en aquesta banalitat... Així doncs, vam considerar que era essencial aprofitar l'esmentat blasme al calendari contemporani per passar a la proposta ferma. Aprofitant aquesta data més que simbòlica de l'autoritarisme encobert, del germen de la política de la por i la manipulació del règim (des del règim i al servei del règim); va néixer un nou espai aglutinador dels sectors castigats per la darrera ofensiva cíclica i, per tant, endèmica del sistema capitalista: la “Coordinadora fem-los fora. Juntes podem!”..jpg)
En els darrers dies hem vist l'acceleració de la protesta estudiantil, que significa un petit pas endavant en el llarg i progressiu empoderament dels estudiants. En el marc d’aquest llarg procés, res els ha aturat i un exemple del seu poder és la legalització del cop d'estat a les universitats. La futura aprovació del nou sistema de governança universitària no és només una expressió de la carta blanca i burgesa a les nostres universitats, sinó també de la importància de mantenir el coneixement i la recerca sota el seu poder. És per això que cal destruir tots els seus mecanismes d'apropiació, alienació, dominació o deshumanització durant el procés de producció del coneixement. Aquesta és, però, una llarga confrontació, que en última instància té per objectiu subvertir les relacions de poder més enllà de les fronteres de les universitats.
Aquest dimecres al matí s’ha presentat públicament el nou nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a l’institut Jaume Callís de Vic. L’acte de presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de l’institut vigatà, i hi ha intervingut Aleix Rifà, manlleuenc militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació ha comptat amb la presència de prop de 70 alumnes.
El passat 17 d’abril, emmarcat en la jornada de lluita estudiantil arreu dels Països Catalans, els nuclis del SEPC (Ciutadella i Poblenou) de la Universitat Pompeu Fabra van participar en el boicot d’un acte organitzat pel Consell Social de la UPF, en què participaven els exministres d’exteriors espanyol (Miguel Àngel Moratinos), francès (Dominique de Villepin) i rus (Igor Ivanov), la presidenta del Consell Social (Nuria Basi) i el rector (Joan Moreso).