El pròxim 14 de desembre, convoquem vaga estudiantil feminista als instituts i universitats d’arreu dels Països Catalans.
Ens hem vist obligades a arribar a aquest punt davant els nombrosos casos d’assetjament psicològic, físic, sexual i laboral per part de professors cap a alumnes que han sortit a la llum els darrers mesos. Sabem que aquests només són uns pocs dels molts que conformen una violència que no és aïllada, sinó estructural. Això, juntament amb un sistema educatiu impregnat de lògiques patriarcals, dona peu a la reproducció del mateix sistema fora de les aules, en tant que important agent socialitzador.
Partint d’aquest marc, cal presentar una proposta: el SEPC entenem la coeducació com a eina per transformar l’educació, i conseqüentment la societat. Per això hem presentat la campanya “Construïm la Coeducació”, amb la finalitat de construir unes aules feministes que siguin capaces de confrontar el sistema patriarcal des de dins.
Per tant, cal fer una anàlisi de la societat actual i les problemàtiques que hi trobem, què és allò que ens porta a convocar una vaga; al llarg dels darrers anys hem vist un ressorgiment dels discursos antifeministes i reaccionaris, i és essencial comprendre la perillositat d’aquests per tal de fer-hi front no només des de la societat, sinó també des de les aules.
Aquest antifeminisme està guanyant terreny. En primer lloc, veiem com cada dia adquireixen més força els discursos de l’extrema dreta, que banalitzen la violència masclista i obvien que aquesta té la seva arrel en el fet de ser dones.
En segon lloc, les institucions i els governs opten per una instrumentalització del feminisme. Es pinten de lila en diades concretes i de pas intensifiquen el control social i policial sobre la població, al·legant que lluiten contra la violència masclista però ignorant les arrels estructurals d’aquesta violència.
En tercer lloc, els discursos reaccionaris, impregnats d’un clar racisme i transfòbia, no deixen d’augmentar i guanyen consens social en organitzacions juvenils o estudiantils com poden ser Frente Obrero o S’Ha Acabat.
Finalment, i no menys important, la misogínia s’escampa amb total normalitat a les xarxes socials, a través de personatges mediàtics o streamers, tenint una forta influència en el jovent d’avui en dia.
Així doncs, està clar que actualment, les dones de classe treballadora i les persones LGBT estem patint una ofensiva que posa en perill tot el que ha aconseguit pel moviment feminista al llarg dels últims anys. I és evident que les universitats i els centres educatius no romanen aliens a aquesta situació. L’educació és un reflex de la societat, de manera que els centres educatius no són un món aïllat. Ben al contrari: són espais on es reprodueixen les dinàmiques patriarcals i capitalistes.
Partint d’aquest marc, els centres educatius són espais on els discursos antifeministes i el masclisme tenen total impunitat per continuar creixent i difonent-se. Des dels micromasclismes que passen més desapercebuts fins a les constants discriminacions per raó de gènere o identitat sexual, així com la violència institucional que s’exerceix encobrint professors agressors, gaudeixen d’impunitat.
I és justament la violència psicològica, física o sexual que exerceixen aquests professors agressors la materialització més clara del patriarcat a les universitats. Aquest tipus de violència ve donada juntament amb el rol de poder del professor cap a les alumnes, que es manifesta a través de la influència que té aquest sobre el futur acadèmic d’elles.
Aquesta situació pot portar a moltes dones a una situació d’incomoditat, angoixa, un no voler anar a classe o fins i tot a l’abandonament dels estudis. Per tant, és ben sabut que quan ens trobem davant de casos de violència masclista a les aules, hi ha uns rols diferenciats entre alumna i professor, agreujant encara més els fets en existir una posició de poder. I a tot això se li suma el fet que les institucions no actuen, i són incapaces de mostrar els seus protocols com a eines efectives. Si algun cop han actuat, ha estat més per mantenir el seu prestigi que no pas per una voluntat real de protegir les estudiants.
Davant aquesta desprotecció, és necessari que assenyalem les institucions posant sobre la taula l’encobriment de professors agressors i conseqüentment mostrant la necessitat que els casos siguin públics i es destapin, per tal de fer de les universitats un espai segur, lliure de violència masclista.
Per tot això exposat, cal atacar el canal de transmissió i reproducció del patriarcat: lluitar per una educació feminista és lluitar contra les bases de subsistència del patriarcat; lluitar per una educació feminista és lluitar per la coeducació. Això implica:
- Que l’estudiantat rebi una educació que aporti una visió crítica de la societat per poder-la transformar i no perdi l’interès a formar-se al llarg de la vida.
- Que els referents siguin paritaris en tots els àmbits i no es parli només de referents homes occidentals hegemònics.
- Que l’educació sexual quedi integrada de manera transversal per tal de poder tractar-la com a quelcom natural, normalitzant el desig sexual i les diferents maneres de relacionar-se, evitant així el desenvolupament de relacions tòxiques.
- I que l’educació tingui una perspectiva de classe, fomentant els espais de debat i autoorganització, de manera que la gestió de conflictes es faci col·lectivament mitjançant la crítica i l’autocrítica i amb un especial èmfasi en l’autoresponsabilització pel canvi.
- Per tant, la solució passa per l’organització de les estudiants i la resposta col·lectiva per part del Moviment Estudiantil a través de l’autodefensa feminista. Perquè com a feministes revolucionàries, només organitzades podrem fer front al sistema capitalista i patriarcal i aconseguir unes aules lliures de masclisme.
En definitiva, el Moviment Estudiantil ha fet una crida a la mobilització davant la situació en la qual es troba l’educació respecte al sistema capitalista i patriarcal, i per això convoquem Vaga Estudiantil Feminista el pròxim 14 de desembre als instituts i universitats d’arreu dels Països Catalans.
Cridem a alterar la normalitat als nostres campus, universitats i centres educatius, però també als carrers, per mostrar rebuig cap a tot allò que ens afecta a les dones dia rere dia. No pararem fins a fer fora a tots els agressors dels centres educatius i aconseguir que la por canviï de bàndol.
Per unes aules feministes, Construïm la Coeducació!