Prou imposicions espanyoles i europees: Per una educació digna en una terra lliure, mai més una educació sense nosaltres!

Avança la pèrdua de democràcia i de qualitat, avancen els atacs vers la nostra educació. Secundant els dictats de la Unió Europea i l’Estat Espanyol, ens trobem davant la imposició d’una nova reforma del sistema universitari pensada, construïda i transmesa d’esquenes a la comunitat universitària i en benefici d’aquells qui entenen l’educació com un negoci i la tracten com una mercaderia.

L’EU2020 i el 3+2

Aquest nou atac és el Reial Decret del ministeri espanyol de Educación, Cultura y Deporte (presidit per l’ex-ministre Jose Ignacio Wert) conegut popularment com el decret 3+2 i que fou aprovat pel Consell de ministres del govern del Partit Popular l’any 2015, i que s’emmarca en l’Estratègia Europea 2020, un nou pla universitari que condueix a la universitat pública cap a un model universitat-empresa, camí ja iniciat amb el Pla Bolonya.

En primer lloc, aquesta reforma suposa un pas més en el procés d’elitització i mercantilització de l’educació pública, instigant a la supressió d’aquells graus i facultats que no siguin “productius” i “competitius” dins la seva lògica capitalista, com ara aquells relacionats amb les branques socials i les humanitats, comportant una supeditació directa de la nostra educació als interessos del mercat i de les grans empreses. A més, sumat al constant augment de les taxes universitàries d’aquests darrers anys, el 3+2 suposa un encariment del preu dels estudis superiors ja que al cursar graus més generalitstes es torna imprescindible estudiar un màster, el preu dels quals oscil·la entre els 3.000 i els 23.000€ en cas que sigui públic, quan cal recordar que només un 35% d’aquests ho són!

L’EU2020, més enllà de les conseqüències directes del 3+2 sobre els estudis superiors, provoca d’altres efectes cap a les universitats públiques. S’elimina, encara més, la poca  democràcia interna que ha hagut fins ara a les universitats públiques catalanes; amb la creació de nous òrgans de govern amb una sobre-representació del món privat, les estudiants perdran la poca veu que tenen dins la seva pròpia universitat, que serà dirigida amb una anacrònica escassetat democràtica i la supervisió de grans empreses i monopolis, que aconseguiran més poder i influència en decriment de la comunitat universitària. A més a més, aquesta reforma aguditza l’absència de les dones a l’acadèmia i propugna la ceguesa de gènere als Plans d’Estudi, alhora que contribueix a la invisibilització de la dona en la història acadèmica. Pel que fa a la nostra llengua, accentua la diglòssia que pateix la llengua catalana respecte de l’espanyola i sobretot de l’anglès; seguint amb la lògica de la suposada “homogeneïtzació amb Europa”.

90% DELS ESTUDIANTS A FAVOR DE PARALITZAR EL 3+2

Després de movilitzacions i diverses vagues el curs passat per fer front al 3+2, aquest curs els estudiants de les universitats públiques catalanes han prés la paraula a través de referèndums sobre la paralització del 3+2 a quasi totes les universitats dels Països Catalans. La participació, que ha superat amb escreix la de tots els comicis que s’han dut a terme en la història de l’ensenyament universitari, i amb un resultat folgadament (de més del 90%) en contra de l’aplicació de la reforma del 3+2 fan palesa la clara voluntat dels estudiants envers aquest decret.

És hora de defensar aquesta mandat democràtic. Nosaltres, com a estudiants, ja hem parlat ara cal que ho facin les universitats que són les responsables de l’aplicació d’aquest decret i que no poden romandre indiferents davant la voluntat nítidament majoritària de l’estudiantat.

 

Les estudiants de secundària, les principals afectades:

Aquest decret també té conseqüències directes en les estudiants de secundària ja que seran les principals afectades per la seva aplicació, seguint la iniciativa de les universitats, les estudiants de secundària han decidit organitzar referèndums als instituts dels Països Catalans per mostrar el seu rebuig cap al 3+2, socialitzar la problemàtica entre les estudiants i plantar-hi cara.

Tot i això, aquesta no és la única imposició que afecta a l’ensenyament secundàri, s’hi suma a la LOMQE, popularment coneguda com a Llei Wert. Una reforma totalment imposada per part del govern espanyol amb el rebuig de tota la comunitat educativa catalana i que expressa, a través d’una campanya d’insubmissió a les escoles dels Països Catalans que començarà el proper 25 de febrer, la voluntat clara de desobeïr-la perquè a tots els racons del país volem estudiar dignament i en la nostra llengua.

El Procés Constuent Català: Una oportunitat per prendre la paraula

A Catalunya ens trobem front un moment polític històric ple d’oportunitats per bastir el model educatiu de la futura República Catalana. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans creiem com a qüestió prioritària impulsar l’obertura d’un marc de debat respecte el model educatiu del nou país que estem construint. Al mateix temps, creiem que precisament a través del dret a decidir el model educatiu que volem com a comunitat educativa, cal impulsar aquests espais de debat a la resta del territori, posant el dret a decidir al centre del debat polític.

És amb debats, fòrums i consultes als principals agents de la comunitat educativa que es generen les dinàmiques necessàries per tal de construir l’educació que volem. Per què un nou país sigui possible, una nova educació és necessària!

És l’hora de dir la nostra. Prou imposicions cap a la nostr
a educació, tant des d’europa com des de l’Estat Espanyol.

Pel dret a decidir l’educació que volem: pública, popular, feminista, de qualitat i en català!

12747984_852028344920085_1557898622121632444_o

Que la terra et sigui lleu company

Ahir ens va deixar el nostre company Sergi, militant i amic. A hores d’ara, encara consternats per la recent notícia, ens acomiadem de tu des de la més profunda tristesa pel buit deixat en cadascuna de nosaltres.

Traslladem tot el nostre suport a tota la família, amics i tota la gent que t’ha envoltat durant aquests anys que hem pogut gaudir de tu.

Seguirem lluitant per tot allò pel que havies lluitat i creies que era just. Creiem que aquest és el millor homenatge que et podem retre.

Que la terra et sigui lleu company!

[Comunicat] Consideracions davant l’acord entre CUP-CC i Junts pel Sí.

El passat dia 9 de gener, la CUP – Crida Constituent i Junts Pel Sí arribaren a l’acord parlamentari que hem pogut anar coneixent en detall durant els darrers dies. Artur Mas, finalment, ha fet un pas al costat. Així, n’ha resultat l’elecció de Carles Puigdemont com a nou President de la Generalitat i la formació del nou govern per uns 18 mesos de transició cap a la República Catalana.

Recordem, a més, que l’acord ha inclòs els tres eixos negociats tals com el pla de xoc, el procés constituent i la ruptura per la independència.

Davant dels compromisos presos per la CUP – Crida Constituent en relació a la garantia de l’estabilitat parlamentària i l’enfortiment de l’acció de govern per la propera legislatura, emmarcats en l’etapa política que s’obre a continuació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans desitgem fer les següents consideracions:

En primer lloc, remarquem la transparència i la solidesa democràtica que han caracteritzat en tot moment els processos de presa de decisions al si de la CUP – Crida Constituent. L’arribada a aquest acord, i la progressió en els diversos passos que l’han precedit, s’han fet en base a una participació radicalment democràtica.

En segon lloc, celebrem que la Conselleria d’Educació de la Generalitat ja no sigui liderada per Irene Rigau. Ara bé, la nova consellera és Meritxell Ruiz, ex-directora general d’Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa i, entre d’altres càrrecs, entre els anys 2003 i 2006 assessora de serveis financers a la Caixa d‘Estalvis i Pensions de Barcelona.

La figura que liderarà aquesta Conselleria també va col·laborar en l’articulació de la ja coneguda LEC (Llei d’Educació de Catalunya). Juntament amb l’aplicació de la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) als centres educatius, la desobediència d’aquesta darrera i la confrontació amb la primera són ineludibles si volem bastir una nova educació per la nova República. Ni LOMQE, ni LEC.

Finalment, com a organització estudiantil de l’Esquerra Independentista reiterem el ple suport a les militants i diputades de la CUP – Crida Constituent en aquesta nova etapa que s’ha obert al nostre davant. En aquest sentit, no esperem que el simple relleu a la cúpula de la Conselleria d’Educació impliqui o faciliti, almenys d’entrada, un gir de les polítiques educatives; la progressió cap a la República catalana demana, en matèria educativa, tota la nostra potència mobilitzadora i constructiva com a estudiants organitzades i, en l’àmbit de l’acció parlamentària i institucional, que les línies educatives que es tracin aspirin a trencar amb el possible continuisme que plana sobre el nou govern.

 

Perquè la República catalana sigui possible, una nova educació és necessària.

República Catalana

 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

17 de gener de 2016

[31-D: Diada de Mallorca] Construïm la unitat popular.

Un any més arriba el 31 de desembre, diada de Mallorca. Aquesta vegada arriba en el marc d’un context polític nou respecte les anteriors diades. Per una banda, a nivell insular i autonòmic les passades eleccions posaren fi al govern del Partit Popular que, amb Bauzá al capdavant, commocionaren amb nombroses imposicions tota la societat, una societat que s’alçà per combatre la tirania. Per altra, el moment que viu el procés a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) obre la via a que una part del país s’independitzi, el qual condiciona la resta de territoris.
Aquest és el primer any, després de tota una legislatura, sense TIL, sense Llei de símbols i sense tots els atacs a l’educació del Partit Popular balear, gràcies a la lluita i el treball colze a colze de la comunitat educativa: estudiants, docents i mares i pares. Això, però, no significa cap victòria, ni molt menys. Veim com l’actual govern segueix sense escoltar la comunitat educativa, tot acatant els atacs a l’educació de l’Estat Espanyol i la Unió Europea. Es tracta d’un govern, a més, que no s’adapta a la realitat nacional de Mallorca, perpetrant d’aquesta manera les imposicions de l’anterior.
Pel que fa a l’actual situació política de la CAC, ens trobam amb un escenari que per una banda obre portes, però es tracta d’un camí que esdevé perillós alhora. I és que la situació que està vivint una part del país no pot eclipsar la lluita a la resta del Països Catalans, doncs cal recordar que l’opressió és de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Enguany el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballam i participam dels diferents actes i mobilitzacions de la diada organitzades pel Bloc d’Unitat Popular, format per l’Esquerra Independentista de Mallorca i diferents col·lectius de l’illa. Perquè sabem que la lluita per la independència dels Països Catalans és la única via per a aconseguir una educació pública, popular, feminista, catalana i de qualitat.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
31 de desembre de 2015, Països Catalans

Posicionament del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans davant del moment polític actual

Davant del context social i polític actual a Catalunya –en evolució accelerada durant els darrers mesos–, i analitzant en perspectiva els canvis constants que han afectat el model d’ensenyament i la realitat de l’estudiantat, creiem que és necessari establir el nostre posicionament polític com a Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Les estudiants tenim memòria, i no podem oblidar que ja fa temps que la nostra educació és objecte de nombrosos atacs.

Des de l’aprovació del Pla Bolonya, la qualitat de l’ensenyament universitari al nostre territori s’ha vist progressivament degradada en favor d’uns interessos de classe molt concrets; i la resistència a aquest desmantellament que hem volgut organitzar ha xocat frontalment amb unes mesures repressives sense aturador. La pujada de les taxes universitàries de matrícula, la falta evident de beques, el manteniment de les partides d’ajuda a universitats privades, etc., són només alguns dels símptomes d’un profund i accelerat procés d’exclusió de les classes populars a l’accés a la universitat. L’educació primària i secundària s’han vist tant o més afectades amb la disminució de la inversió pública en matèria educativa, l’augment sistemàtic de la ràtio alumnes/professorat, el manteniment de la subvenció pública a centres concertats i privats, catòlics, segregadors per qüestió de sexe, entre altres.

En el context actual de ruptura, és preocupant que el Govern de la Generalitat continuï acatant la legislació espanyola en matèria educativa. Aquesta obediència, que ha quedat demostrada amb l’aprovació i la implantació progressiva de la LOMQE o de la nova ordenació dels ensenyaments universitaris coneguda popularment com a “model 3+2”, ignora completament la veu de la comunitat educativa i té com a conseqüència, a mig termini, la mercantilització de l’educació catalana. Sabem que revertir aquesta situació i avançar en la construcció del model educatiu requereix que siguem nosaltres, les estudiants organitzades i la comunitat educativa, les qui ho protagonitzem. Hem de ser al centre de les decisions que ens afecten i ser subjectes actius a l’hora de definir-les i implementar-les.

Així doncs, com a organització estudiantil de l’Esquerra Independentista i sabent, com ja s’ha demostrat, que només l’organització i la mobilització popular podran ser els motors necessaris per la ruptura amb l’Estat espanyol, hem de ser conscients del paper que podem jugar per tal d’accelerar aquest procés des de l’àmbit educatiu, ja sigui forçant la desobediència a les imposicions com la LOMQE o el 3+2, ja sigui potenciant espais populars de debat i construcció del model educatiu que volem. Les recents eleccions espanyoles no aporten res de nou a la perspectiva que tenim com a poble. Com a estudiants som conscients que necessitem la independència per poder bastir un projecte esperançador per les classes populars, per poder treballar per un sistema educatiu que respongui a les necessitats i interessos del nostre poble; i és per això que el SEPC ha treballat, treballa i treballarà per la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.

Per tot això, donem ple suport a les decisions preses a la Jornada de Debat de la CUP – Crida Constituent del 29-N a Manresa. Les estudiants volem un Govern que no utilitzi les seves atribucions en favor d’interessos partidistes i de classe, allunyats de la construcció de la República Catalana. Creiem que la concreció d’un pla de xoc, també en l’àmbit educatiu, és vital per poder caminar cap al país que volem.

Constatem que, fins ara, Junts pel Sí encapçalat per Artur Mas no han estat capaços de vehicular les demandes del poble català. Per tal que el procés avanci és imprescindible que la base social que el conforma s’eixampli. Després de les eleccions del 27S i de les recents eleccions estatals, evidenciem que aquest eixamplament només serà possible si es sumen al procés independentista altres sectors populars. És per això que volem un Govern que no es limiti a apropiar-se el Procés Constituent, un Govern que deixi de fer política autonomista; volem un Govern que deixi de retallar els serveis públics, i de perpetuar la política corrupta i rància; volem un president, i un Govern, que no donin l’esquena a les necessitats del nostre poble condicionant el futur del país a personalismes incomprensibles.

En aquest sentit, i tenint en compte tot el que hem exposat, confiem que a l’Assemblea Nacional de la CUP-CC del 27-D es sabran llegir de la forma més adequada les necessitats del país, així com el context polític actual, i es prendran les millors decisions possibles, que per al SEPC tindran plena legitimitat. Entenem que caldrà debatre les possibles contradiccions sorgides del procés de negociació amb intel·ligència per tal de tenir en compte totes les opcions que hi hagi sobre la taula. La nostra aposta política a nivell estudiantil, transformadora i rupturista en les seves diverses vessants, es veurà així ratificada en el posicionament de la CUP – Crida Constituent sorgit de l’assemblea del proper 27 de desembre.

Amb tot això, i davant de la necessitat de materialitzar la ruptura amb l’Estat espanyol, creiem que una presidència de consens disposada a eixamplar la base social de l’independentisme representa millor la voluntat de ser d’aquest país. Alhora, volem posar l’accent en la necessitat de seguir treballant amb els diversos sectors socials per avançar en el procés de ruptura amb l’Estat espanyol i engegar el Procés Constituent popular de la futura República Catalana, radicalment democràtic i social, perquè només d’aquesta manera podrem construir una educació catalana, popular, pública, de qualitat i feminista.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans seguirem organitzant-nos a les aules i defensant, des de cada centre, que per a que un nou país sigui possible, una nova educació és necessària!

Roda de premsa CUP Capgirem BCN – SEPC [decret 3+2]

Divendres passat, 18 de desembre, el SEPC i el grup municipal CUP Capgirem Barcelona vàrem presentar diverses proposicions a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, sobre la reforma del “decret 3+2” a les nostres universitats, tot fent-nos ressò dels diversos referèndums que les estudiants estem convocant arreu dels Països Catalans.

Les proposicions són les següents:

  1. Ple suport i adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la realització dels referèndums sobre el 3+2.
  2. Obertura d’un procés participatiu de debat entorn l’aplicació del Decret, amb una representació real del moviment estudiantil i de l’estudiantat, per part de la Generalitat de Catalunya.
  3. Tramesa d’aquest acord sobre el procés participatiu als equips de govern de les universitats competents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Les estudiants DECIDIM sobre el 3+2!

 

18 de desembre de 2015

Barcelona, Països Catalans

[12 DESEMBRE – MANIFEST PEL 83è ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ]

“És un fet acceptat hui, per casi bé tots, que la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble i que aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s’entreguen a l’ús del seu propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova de que volen tornar a ser ells mateixos. […] Moltes causes, no totes literàries i cap d’elles desconeguda, han produït a l’hora d’ara una curiositat viva i desperta envers totes les manifestacions espirituals del País Valencià i segurament envers el seu parlar. És a dir que el nostre poble comença a sentir la dignitat de la llengua pròpia. Deure de patriotisme i de cultura és treballar per a que eixe impuls no afeblisca i per a remoure tots els obstacles que s’oposen a la seua expansió. “[i]

IMG-20151207-WA0002

Durant el primer terç del segle XX, i acompanyada del clima cultural de la Renaixença, la societat valenciana va experimentar la necessitat de disposar de la normativització de la seua llengua. Les Normes de Castelló, o Normes del 32, foren un acord signat per representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià que constatava l’adopció –amb matisos– de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l’Institut d’Estudis Catalans materialitzada en la gramàtica catalana del 1918.

En la seua dimensió material, les Normes de Castelló no són sinó un document més aviat breu i modest, compost d’una breu introducció i 34 regles ortogràfiques, però en el pla social són una constatació ferma de la unitat de la nostra llengua, una afirmació sòlida de la identitat del poble valencià i és per això que la seua commemoració esdevé una oportunitat i una mostra de reivindicació nacional.

El català ha estat perseguit pels diferents estats – i els seus poders – que governen sobre el nostre poble. El 1561 el Tribunal del Sant Ofici ja obliga a que no se escriban los processos en llengua catalana. No podem obviar els Decrets de Nova Planta de les diferents parts del nostre país que prohibien l’ús oficial del català o la castellanització, substitució o eliminació de topònims vernacles. El 1776 el bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies, el 1794 la Convenció Nacional Francesa decreta l’ensenyament generalitzat del francès – parlat per un 10% de la població de l’estat en aquell moment –. Al 1825 es prohibeix l’ús del català a les escoles, 13 anys més tard el seu ús als epitafis dels cementiris. Al segle XX, després de la guerra civil i amb l’inici de la dictadura feixista de Franco, s’hi sumen una llarga llista més d’envestides contra el català: tancaments de mitjans de comunicació, desterrament del català de l’àmbit públic, censura i repressió contra aquells que el parlaven, entre d’altres.   Amb l’anomenada transició, la Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia. A finals del segle XX es publiquen una sèrie de decrets en contra de la normalització del català, en aspectes com l’etiquetatge de productes o patents i publicacions de caire científic. Amb tot, seguim en la mateixa situació: el 2007 el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó no reconeix l’oficialitat del català parlat a la Franja de ponent, el 2008 l’Académie Française  es declara en contra del reconeixement de les llengües regionals a la Constitució. El 2010 es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix entre altres que la llengua catalana no és la preferent de l’administració ni la vehicular del sistema educatiu. Esta és només una petita mostra enmig d’un llarg etcètera d’intents de fer trontollar allò que ens uneix.

Som conscients de la importància de la llengua com a eina de vertebració  d’identitats culturals i polítiques, i és per això que mai defallirem en la lluita pel seu l’impuls i normalització arreu de la nació. Cal que siguem conscients que cada atac a la nostra llengua amaga un intent més d’afeblir i esborrar-nos com a col·lectivitat, però a cada atac hi trobaran un poble resistent.

Actualment ens trobem en un País Valencià hereu d’aquestes continues agressions. El tancament de Canal 9 i RTTV va suposar deixar orfe a un poble de mitjans de comunicació en la seua llengua. En l’actual context de procés de reobertura d’estos mitjans cal que exigim que siguen públics, de qualitat i en valencià. Que facen una labor periodística honesta i veraç i que servisquen d’eina per a bastir un poble informat i crític. Tampoc oblidem la censura que patim al País Valencià dels mitjans de comunicació públics com IB3 o TV3.

Però on ens juguem el futur és a les aules, i això l’estudiantat ho tenim molt clar. La supressió de línies d’educació en valencià de la nostra escola pública és un deliberat intent més d’arraconar la nostra llengua al pla folklòric. La immersió lingüística és un model d’èxit en la integració de persones d’arreu que acudeixen al País Valencià, que garanteix l’adaptació de tothom i la supervivència de la llengua pròpia d’un país. Mantindrem la fermesa, doncs, en demandar l’obertura i expansió de línies en valencià a tot el sistema públic educatiu i en rebutjar frontalment la LOMCE, nova llei educativa del govern espanyol que relega el valencià i en fomenta la des valorització.

És per això que el 12 de desembre tornarem a sortir al carrer. El 12 de desembre ens trobem totes a Castelló per a reivindicar una història, una llengua i una cultura que ens és comuna; i un futur a construir.

“I res més que demanar la cooperació entusiasta del nostre poble en esta obra de depuració, de dignificació, d’estilització de la llengua vernacla, manifestació més autèntica del seu esperit i del seu propi geni.”[i]

[i] Fragment de la introducció de les Normes de Castelló

[25N] EXPULSEM EL MASCLISME DE LES AULES, LLUITEM PER UNA EDUCACIÓ I UNA SOCIETAT FEMINISTES!

1797431_693159570779612_5038934875264552856_n


Enguany ja són 38 les dones assassinades als Països Catalans. La violència masclista no fa més que augmentar i les estudiants no podem restar callades davant d’aquest feminicidi. Perquè som conscients que no estem davant de morts aïllades fruit de malentesos entre parelles com ens acostumen a mostrar els mitjans de comunicació. Aquests assassinats (i cops, insults, menyspreus, discriminacions, amenaces, paternalismes, silencis, xantatges…) formen part de l’estructura patriarcal a què estem sotmeses. Les violències masclistes són causa i conseqüència de les discriminacions diàries que patim totes les dones. Unes discriminacions que a les universitats i als instituts també són ben vives. Des del reduït nombre de dones catedràtiques i la invisibilització de les dones en la recerca acadèmica al 14% de dones que estudien enginyeries; des de la publicitat sexista present als nostres centres educatius a la manca de perspectiva de gènere de la majoria d’assignatures i de bibliografies escrites per dones; des dels comentaris sexistes d’alguns professors a la mirada bavosa d’aquell company de classe… i podríem omplir pàgines i pàgines.

Les dades sobre violències masclistes entre la joventut són alarmants. Els i les adolescents mostren una mentalitat envers les relacions sexoafectives basada en el control i la dependència, reforçada greument a través de les xarxes socials. La violència psicològica és tan o més devastadora que les agressions físiques i cal que estiguem atentes a les aules per combatre-la amb contundència. Sabem que l’educació és la principal eina per combatre les violències masclistes d’arrel. Per això, el feminisme és una de les principals apostes polítiques del SEPC. Cal que impregnem les aules de feminisme. Com a sindicat, exigim l’aplicació real de les mesures en matèria educativa que s’inclouen a les lleis d’igualtat entre dones i homes, les persones LGTBI i en contra les violències masclistes aprovades arreu dels Països Catalans. Per un ensenyament coeducatiu que trenqui amb els rols de gènere que ens imposen la debilitat, la feblesa i la dependència emocional a les noies i l’agressivitat i la impulsivitat als nois.

Davant l’emergència social que estem vivint arreu dels Països Catalans és imprescindible que els centres educatius de secundària realitzin classes d’educació sexoafectiva on aprenguem noves maneres de relacionar-nos basades en la igualtat i el respecte mutu i que trenquin amb l’heteronormativitat i la cisnormativitat que se’ns inculca a les joves. Cal trencar el mite de l’amor romàntic del qual totes hem begut de pel·lícules, llibres i sèries; a casa, a l’escola i amb els amics i que aprenem a viure les relacions sexoafectives de manera sana i lliure on l’amor sigui quelcom que valgui l’alegria i no la pena. Deixar de sentir-nos princeses destinades a esperar un príncep blau que ens protegeixi. Deixar de sentir-nos prínceps a la recerca d’una princesa que admiri les nostres gestes.

En conseqüència, ens mostrem fermes en la desobediència cap a la LOMCE en tots els seus àmbits. Una llei retrògrada que ens retorna a la mentalitat franquista maquillada d’emprenedoria i neoliberalisme amb el retorn de la religiositat a les aules, la subvenció amb diner públic de la segregació per sexe de l’alumnat i la supressió d’assignatures que permetien tractar la igualtat de gènere i les sexualitats dissidents a les aules. Deixant enrere la coeducació, la promoció de la igualtat de gènere i mesures reals per la prevenció de les violències masclistes i LGTBIfòbiques. No tolerarem cap retrocés en la nostra educació i seguirem lluitant per millorar-la.

Des del SEPC apostem per combatre les violències masclistes a les aules, a casa i al carrer. Necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que vagin més enllà dels casos d’assetjament laboral i que acullin a tot l’estudiantat. Protocols que siguin realment efectius: coneguts per totes les estudiants, amb un sistema de sancions que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura: formant a tota la comunitat educativa en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.

Tanmateix, la lluita serà llarga. Som conscients que la majoria d’equips directius i de rectorats prefereixen dur a terme la política del silenci. De cara enfora tot són declaracions de bones intencions envers el tema, però sabem que visibilitzar un protocol és evidenciar que existeixen violències masclistes entre els membres de la comunitat educativa. És qüestionar el professorat masclista que reforça els rols de gènere dia a dia amb els seus comentaris i actituds. És demostrar la manca de formació i d’interès envers la temàtica que té part del professorat. L’estratègia no és oposar-se a les propostes feministes, sinó deixar-les en segon pla, sense fer soroll, fent algun acte de tan en tant per guardar les aparences i destinar el gruix del pressupost a altres qüestions de més rellevància. No ens enganyaran amb el seu paper mullat per mantenir una falsa excel·lència, necessitem tempestes d’evidències que sacsegin les consciències de tota la comunitat educativa.

El SEPC lluitarem colze a colze amb totes aquelles estudiants, treballadores i òrgans institucionals en defensa de la igualtat de gènere dels centres educatius que apostin pel feminisme com a eina per eradicar les violències masclistes. Perquè ens volem vives i amb unes vides sense violències masclistes, unes vides dignes de ser viscudes. Serem el malson de tots aquells que intentin perpetuar el masclisme a les aules i arreu. Perquè si l’educació és l’arma revolucionària a llarg termini, aquesta serà feminista o no serà.

Per unes aules lliures de violències masclistes,

Per uns protocols efectius a tots els centres educatius,

Per eradicar el masclisme de les aules, les llars i els carrers.

Per uns Països Catalans feministes!

[7N – Diada Catalunya Nord] Sem Nord!

El proper 7 de novembre, un cop més, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans commemorarem la Diada de la Catalunya Nord
La “llesqueta” d’Ovidi, aquesta part de la nostra nació, va ser separada per la força a través del Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659. Gairebé quatre segles més tard, les catalanes defensem la plena unitat del nostre país i lluitem per la seva llibertat, per les dues vessants del massís de l’Albera. 
Recentment, hem pogut veure com les institucions polítiques de la República francesa enterraven amb insistència una altra possibilitat de reconèixer i normalitzar les llengües regionals en el seu respectiu marc territorial. Bloquejant els avenços vers l’aprovació de la “Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”, es torna a demostrar que la supervivència de la nostra llengua i la dels pobles oprimits per l’Estat francès només és possible a través de l’exercici de la sobirania plena. Cap Estat, ni l’espanyol ni el francès, donaran a la llengua i cultura catalanes la possibilitat de consolidar-se. Ans al contrari, en són una amenaça que cal contrarestar.
Aquesta lluita contra el poder imposat a les classes populars nord-catalanes s’ha traduït, al llarg de les dècades, en iniciatives i projectes amb vocació de recobrar l’ús públic i privat del català, treure’l de la situació de vulnerabilitat en què es troba i progressar en la seva normalització i transmissió. Des dels centres d’ensenyament, Arrels i La Bressola, entre d’altres organitzacions culturals i educatives, posaven la primera pedra per a avançar en aquest sentit. 
Per la nostra banda, com a Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, volem construir una educació digna, des de la nostra realitat nacional: una educació popular, pública i de qualitat. Un sistema educatiu no sotmès als processos de mercantilització i privatització que l’ataquen reiteradament; plantejat des del sentit crític, i dirigit a la transformació social del nostre entorn; basat en el feminisme, doncs l’educació és una de les vies per on se socialitzen i consoliden les desigualtats per qüestions de gènere o opció sexual, entre moltes altres opressions presents i invisibilitzades als centres i als continguts educatius.
Per tots aquests motius, i molts més, volem construir la nostra pròpia educació: popular, pública, de qualitat, catalana i feminista, per poder posar les bases de la societat que desitgem desenvolupar i consolidar, entesa des dels interessos i les necessitats de les classes treballadores catalanes. Ara més que mai la reivindicarem. Ara més que mai reivindicarem el marc nacional dels Països Catalans, i lluitarem per la seva independència, pel socialisme, i pel feminisme.
SEM NORD, SEM PAÏSOS CATALANS!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Diumenge, 1 de novembre de 2015, Països Catalans

València: la lluita estudiantil no és motiu de festa. Reaccions a l’actitud de la discoteca Le Premier.

La discoteca Le Premier va obrir les seues portes el dimecres 21 amb el lema “Ven a celebrar con nosotros la huelga del jueves“, ridiculitzant d’aquesta manera tot el que representa la lluita estudiantil. A més, en eixa mateixa nit les dones teníem entrada gratuïta, és a dir, érem tractades com a objectes.
Encara que no hem donat suport a la vaga perquè pensem que no s’ha organitzat horitzontalment i tampoc s’ha comptat amb els sindicats i assemblees de la Universitat, rebutgem totalment la mercantilització de les mobilitzacions. La discoteca Le Premier va aprofitar una vaga estudiantil per fer negoci, instrumentalitzant amb fins lucratius una vaga convocada per defensar els drets de l’estudiantat davant de l’ofensiva de la privada. Per això, volem denunciar aquest fet vergonyós, que és perjudicial per al moviment estudiantil, ja que deslegitima les seues accions i mobilitzacions i, a més, aliena a la joventut de la protesta col·lectiva donant lloc a un oci consumista. Però l’avarícia dels propietaris de la discoteca no es va quedar ahí, sinó que varen utilitzar a la dona també com a reclam publicitari, reproduint models patriarcals que rebaixen a la dona a un mer objecte sexual del qual l’home pot treure profit.
Per tot això, des dels moviments de base de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València ens vam organitzar a fer una acció el mateix dia mentre la discoteca estava oberta. Vàrem desplegar una pancarta enfront de la discoteca amb la consigna “LA LLUITA ESTUDIANTIL NO ÉS MOTIU DE FESTA“, perquè tothom pogués veure-la i per deixar clar que no es pot fer burla del moviment estudiantil i la lluita feminista.
Des de les organitzacions d’estudiants d’esquerres de la ciutat de València condemnem totalment aquestes actituds que desprestigien el moviment estudiantil. A més, volem recalcar que això no acaba ací, i que eixirem al carrer sempre que els nostres drets siguen vulnerats o la nostra lluita ridiculitzada,que no tenim cap por, ni a ells ni a la seua repressió, que els carrers i les universitats son nostres i no anem a tolerar cap actitud discriminatòria.
La lluita estudiantil no és motiu de festa
NI LA LLUITA ESTUDIANTIL ÉS UNA CELEBRACIÓ
NI LES DONES SOM UN PRODUCTE!
Signen: SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), Assemblea interuniversitària, Acontracorrent i BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats)
València, 21 d’octubre de 2015