El 26 d’abril es celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia en què les experiències i reivindicacions del col·lectiu de lesbianes es tornen visibles. A continuació, fem un seguit de reflexions i anàlisis entorn la lesbofòbia, la història de lluita de les lesbianes i apuntem algunes idees clau per a l’alliberament sexual i de gènere.
L’experiència de les lesbianes al llarg de la història no ha canviat gaire amb el pas dels anys. Dinàmiques socials com la invisibilització, la sexualització i la cosificació i la violència específica cap a les lesbianes mai no han estat superades, i de fet han estat una de les principals qüestions que s’han assenyalat des del principi de la lluita de les lesbianes.
Si bé als Països Catalans, hem superat en gran part la patologització que patíem les dissidents sexuals i de gènere, ens trobem en un sistema patriarcal que ens invisibilitza i atempta contra tot allò que surt de la norma cishetero.
D’aquesta manera, el sistema ens aboca a una societat en la qual des de ben petites ens eduquen en l’heterosexualitat en què es dona per fet l’atracció cap al sexe oposat. Això comporta no només una repressió sexual a la dissidència sinó també una imposició de normes socials que van lligades a l’heterosexualitat com els rols de gènere de submissió que han d’acceptar les dones o les dinàmiques tòxiques i de control de l’amor romàntic.
La societat en què vivim no només es basa en la imposició d’uns rols de gènere i sexualitat concreta sinó que es basteix d’unes normes socials que es sustenten a través d’estereotips i prejudicis discriminatoris basats en la desvalorització i menyspreu a les lesbianes.
Tot i així, moltes dones i identitats dissidents decidim expressar lliurement la nostra sexualitat i ens definim com a lesbianes, bisexuals o altres models relacionals fora de la norma. En aquest moment, és igual la claredat i contundència amb que sortim de l’armari se’ns qüestiona fins i tot quan establim un model relacional que ho evidencia.
L’experiència de les lesbianes és una història d’opressions i violència. Es caracteritza per la sexualització i cosificació ja que la sexualitat de les lesbianes i la seva existència queda relegada al desig i la mirada masculina, ignorant la pròpia identitat i sexualitat com a les lesbianes. Però això no és tot, les lesbianes en el nostre dia a dia vivim comentaris d’odi i fins a violència física així com segueixen existint teràpies de conversió que atempten contra la nostra identitat.
Algunes de les opressions que vivim sovint també es donen en el si del col·lectiu LGBTI. Aquestes son símptomes d’una visió cisheteropatriarcal que no ens deixa expressar-nos lliurement. Principalment ho veiem amb els prejudicis que pressuposen com ha de ser una lesbiana però també es fa evident amb les dinàmiques androcèntriques de la nostra societat que ens deixen relegades a un segon pla en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere.
Totes aquestes violències s’expliquen per la lesbofòbia inherent al sistema capitalista i patriarcal. Avui dia, aquesta torna a ser present per la dretanització i auge del feixisme que tenen com a objectiu assenyalar a aquelles que fem trontollar el sistema.
Així doncs, la lesbofòbia indica por irracional cap a les lesbianes però que en realitat s’expressa a través de la ràbia, repugnància i enuig basades en l’odi i que es manifesten a través de prejudicis, discriminació i violència. Aquest odi es basa en el rebuig de les lesbianes a la feminitat, aquella entesa com la submissió al desig masculí ja que rau en la idea de superioritat de l’home respecte la resta i s’entén les lesbianes com un risc per al poder de l’home.
Una forma de lesbofòbia interioritzada és aquella que reproduïm nosaltres mateixes a través de l’assimilació de la violència aliena cap a una mateixa. La lesbofòbia interioritzada sorgeix de la por a la diferència sexual i a les conseqüències socials, materials i simbòliques, a la internalització dels discursos d’odi que hem après d’aquesta societat i que provoca sentiments d’autodevaluació, por, repressió de sentiments i sensació d’exclusió de grup.
Les lesbianes no patim únicament una doble opressió per ser dones i lesbianes sinó que sovint vivim una opressió magnificada pel fet de ser de classes populars o racialitzades.
Cada vegada més ens trobem una assimilació dels rols de gènere tradicionals del sistema capitalista patriarcal en què moltes lesbianes acaben reproduint models de relació normativa, amb la Dulceida com a cas paradigmàtic, que es caracteritza per un model de família nuclear monògama. Aquesta assimilació s’explica per les dinàmiques del capitalisme que tracten d’inserir la dissidència dins la norma.
En aquest context d’invisibilització i marginació de la lesbianitat, cada vegada s’estenen més discursos d’heteropessimisme o el lesbianisme polític basat en la idea d’odi als homes que porten a construir xarxes i comunitats alternatives. Aquestes lluny de ser propostes revolucionàries, vestides de solucions al problema esdevenen traves a l’enderrocament de les estructures que sostenen l’opressió que vivim com a lesbianes.
D’aquesta manera, el Dia de la Visibilitat Lèsbica pren sentit com a resposta a la invisibilització què vivim el col·lectiu de lesbianes. Però sobretot pren sentit emmarcat en una lluita més gran, l’alliberament sexual i de gènere.
El subjecte “lesbiana” històricament ha desenvolupat una gran càrrega social per la transgressió a la norma que porta implícita i és que les lesbianes representen una escletxa dissident en un món normatiu. Suposen un qüestionament als rols de gènere tradicionals.
Com a moviments revolucionaris hem d’entendre el subjecte de lesbianes com a subjecte amb un gran potencial revolucionari. Les lesbianes no només qüestionen les estructures patriarcals amb la seva mateixa existència sinó que reprodueixen relacions que trenquen amb la norma i en què sovint es basen en la reciprocitat i la cura cap a l’altra.
Les lesbianes obrim camí per l’alliberament sexual i de gènere!