El SEPC convoquem vaga estudiantil el proper 26 de maig a universitats i secundària dels Països Catalans
Vivim un context de desmantellament dels serveis públics essencials per la classe treballadora, com la sanitat o l’educació, arreu dels Països Catalans per part dels governs neoliberals que no només ataquen aquests serveis amb una voluntat privatitzadora, sinó que també ho fan des d’una clara voluntat espanyolitzadora. Davant les crisis endèmiques del sistema capitalista, aquests governs opten per vulnerar els drets col·lectius del nostre poble, atacant la nostra llengua i la nostra capacitat de decidir sobre la gestió dels recursos del nostre país.
L’escola pública pateix una situació d’infrafinançament permanent i anys de retallades. A banda i banda de l’espectre polític, els partits que governen s’omplen la boca de promeses que es destinaran recursos suficients per revertir la situació, però no han fet més que aprovar mesures insuficients d’esquenes a la comunitat educativa, tancar-se a les negociacions, o aprovar propostes de Llei com la destinació del 5% i 6% del PIB a Educació – a les Illes i Catalunya respectivament – que queden en paper mullat i mai no s’han aplicat de manera efectiva.
En aquest context, sindicats educatius del Principat i el País Valencià anuncien cicles de vagues que s’estenen des del desembre del 2025 fins a dia d’avui, amb demandes centrades en les millores de les condicions laborals docents i la necessitat d’abaixar les ràtios i la burocràcia, i apujar els salaris i el personal, i en defensa de la llengua. El seguiment massiu de les darreres vagues convocades el 20 de març i el 31 de març demostren que la voluntat de la comunitat educativa és la d’organitzar-se i deixar d’acceptar les engrunes dels governs autonòmics. Al País Valencià les docents han convocat vaga indefinida començant l’11 de maig, i al Principat un cicle de vagues que combina tres aturades generals amb dues per cada servei territorial (seguint el següent calendari).
La resposta que han mostrat el govern del PSC a Catalunya, i PP i Vox al País Valencià, han deixat clares quines són les seves prioritats. No només no s’han respost a les demandes de la majoria mobilitzada, sinó que en el cas del PSC a Catalunya s’han impulsat mesures que deslegitimen i s’oposen frontalment a la voluntat de les treballadores educatives, com el pla pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà a centres públics d’alta complexitat per vetllar per la convivència i gestionar conflictes. Això, a banda de reforçar el discurs autoritari i criminalitzador de l’extrema dreta, que assenyala els col·lectius més vulnerables de les nostres aules, deixa clar que els nostres governs no tenen l’educació com una prioritat, i que sense una força popular mobilitzada que acompanyi les reivindicacions, res no podrà garantir la seva aplicació un cop arribin al poder legislatiu.
El moment històric ens exigeix a les estudiants posicionar-nos i implicar-nos en la lluita per una educació digna, amb l’objectiu que totes aquestes mobilitzacions i mesures de pressió puguin cristal·litzar en mesures efectives i immediates per revertir la crisi educativa. Però alhora, hem de tenir un marc propi com a estudiants que ens permeti analitzar, criticar i proposar una sortida a la situació que vivim.
Per tant, d’una banda donem tot el nostre suport incondicional a les reivindicacions de les assemblees i sindicats docents en la seva lluita per millorar les condicions laborals de les mestres i exigir més recursos per l’educació pública, ja que són elles, les professionals de l’educació, qui representen l’impuls principal i la força col·lectiva que ens ha de permetre apropar-nos al nostre objectiu final.
D’altra banda, reivindiquem el nostre paper com a estudiants en la lluita per una educació pública. Som nosaltres, les estudiants de les classes populars dels Països Catalans, les qui patim de primera mà les conseqüències de la crisi educativa, i també som nosaltres el col·lectiu més gran dins de la comunitat educativa. Per tant, nosaltres tenim a les nostres mans la capacitat d’impulsar el clima d’agitació i mobilitzacions que permetin generar les condicions necessàries per capgirar la situació.
Per últim, la crisi educativa no es resoldrà tan sols aprovant legislació que afavoreixi les condicions materials de docents i alumnes dins les aules, sinó que aquesta és només la primera passa. Si volem revertir la situació que viu l’educació pública cal posar-la al servei de la classe treballadora i això passa per augmentar la democràcia als centres, augmentar la representativitat de les estudiants i treballadores als òrgans de govern, garantir-ne la gratuïtat i l’accés sense cap tipus d’obstacle per raó de classe, origen, o gènere, i combatre la segregació. Alhora, cal impulsar un marc de Països Catalans, que trenqui amb el model educatiu privatitzador i espanyolista del règim del 78 i permeti construir-ne un de nou, arrelat a les necessitats del territori i al servei del Poble Treballador Català.
Cal seguir lluitant per una educació digna en una terra lliure i no cedir cap victòria a aquells qui ens volen submises i conformades amb les engrunes del sistema. Aquest és el paper de les estudiants, ser-hi i portar la lluita fins les últimes conseqüències, perquè ens hi va el futur com a classe i com a poble. Per tot això, convoquem a la vaga:
- 11 de maig: Estudiants de secundària del País Valencià
- 26 de maig: Estudiants de secundària i universitats dels Països Catalans
- 12 de maig, 27 de maig i 5 de juny: Estudiants de secundària de Catalunya
- Al llarg del mes de maig i juny: Convoquem les estudiants de secundària del Principat de Catalunya a la vaga en aquells territoris on els sindicats laborals han convocat vaga seguint el calendari anterior
Ens hi va el futur com a classe i com a poble. Anem a la vaga i construïm l’educació de la classe treballadora!
