Avui és el dia per la visibilitat trans, un dia que pretén visibilitzar la situació de les persones trans, que històricament han estat perseguides i relegades a un pla invisible de la societat.
Ens trobem en un moment de regressió dels nostres drets i llibertats donat per un context d’auge del feixisme que no es pot entendre sinó com a expressió política de la policrisi del capitalisme. Aquesta crisi que vivim afecta a totes les esferes de la vida i es nodreix del feixisme per garantir els interessos de les elits econòmiques i la pròpia continuïtat del sistema capitalista.
Així doncs, l’auge dels atacs als drets i llibertats de les persones trans no els podem entendre com un fet aïllat sinó com a resposta a la crisi capitalista pel que no és estrany que es vegi reflectit a tots els àmbits de la societat.
És en aquest context que la dreta i l’extrema dreta s’estan aprofitant per qüestionar i posar al centre de l’opinió pública l’existència de les persones i els cossos trans. Una de les formes principals que utilitzen és assenyalar la llei trans com un perill per a la salut mental i física dels infants i adolescents. Posen al focus del debat que aquesta nova llei confon a les adolescents i és perjudicial. Així doncs, els nostres cossos son terreny de debat i la nostra identitat és qüestionada i negada.
Aquestes idees afloren ràpidament, ja que utilitzen l’emocionalitat com a eina per fer arribar un discurs transfòbic. A més, no només atempten contra la integritat de les persones trans sinó que també són una eina per atemptar contra el dret a ser i decidir lliurement entorn els nostres cossos, atacant de forma flagrant als drets i llibertats més bàsics.
Mentre que els nostres cossos són jutjats i qüestionats, la situació de les persones trans empitjora dia rere dia i cada vegada es torna més alarmant. Els casos d’agressions físiques i verbals als carrers i a les aules augmenten, la bretxa laboral entre persones trans i cis es distancia i la violència que reben s’agreuja cada dia adoptant formes cada vegada més cruentes.
Transfòbia institucional
Arreu del món, s’estan aprovant lleis que atempten contra la vida de les persones trans. En són exemple la persecució legal, les teràpies de conversió, la criminalització de la identitat de gènere i l’impediment a l’accés sanitari.
Al context de l’estat espanyol, la nova llei trans (2023) tot i incorporar algunes demandes i reivindicacions socials és un exemple clar de racisme i transfòbia institucional, ja que deixava enrere les persones migrades i les persones no binàries.
Al context dels Països Catalans, tot i tenir aprovades lleis que recolzen els drets de les persones trans com el “canvi del nom sentit” o la “despatologització”, són lleis que no són respectades i ens trobem nombrosos casos d’agressions als centres sanitaris, a les aules, al sistema judicial… Les institucions són una eina de sosteniment del sistema que tot i abanderar-se dels drets LGBTI la realitat és silenci davant la transfòbia i encobriment d’agressions lgbtifòbiques.
Això no és més que una mostra més d’un sistema capitalista i patriarcal insostenible i decadent que no respon davant de les necessitats del seu poble sinó que sustenta un sistema estructural de violència.
Les aules com a reflex d’una societat transfòbica
Les aules no són lliures de transfòbia, ans al contrari, són un exemple clar de la violència que pateixen les persones trans.
La violència lgbtifòbica a les aules tot i que vulguin qualificar-ho de fets paradigmàtics i el sistema educatiu s’abanderi dels drets de les persones LGBTI, la realitat és completament diferent. Les principals agressions que viuen les persones trans són el misgendering i que no es respecti el seu nom, comentaris per part de companyes i fins i tot, agressions físiques.
Davant d’això, ens trobem un sistema educatiu incompetent. Manca formació sobre gènere entre les docents, s’encobreixen les agressions entre el professorat i els equips directius quan es dona entre alumnes i fins i tot són les mateixes professores les qui exerceixen aquestes agressions. A més, no existeixen protocols d’abordatge de les agressions i moltes vegades les conseqüències acaben afectant les persones agredides que són expulsades dels centres educatius o marxen sota “la seva voluntat”.
La nostra proposta política: l’abolició del gènere
La transfòbia no la podem entendre sense l’opressió de gènere i de classe al que el sistema capitalista i patriarcal ens sotmet i en què les dones, les dissidències sexuals i de gènere, i les persones racialitzades assumeixen les feines més precaritzades. No són els comentaris que sentim pel carrer ni la impossibilitat de transicionar sinó que és una violència estructural de la qual es dota el sistema per reprimir-nos i dividir-nos com a classe.
Lluitar contra la transfòbia és lluitar contra l’opressió de gènere que ens imposa uns estàndards i estereotips a seguir, jerarquies entre cossos i que exclou i discrimina tota dissidència que no encaixi amb la cisnormativat.
Lluitar pels drets de les persones trans implica trencar amb el binari sexe – gènere, és a dir, trencar amb la idea que el sexe és biològic i qüestionar-lo com a una altra forma de classificació dels cossos normativa i opressiva que respon als mateixos interessos del sistema capitalista i patriarcal.
Així doncs, cal lluitar per la lliure expressió dels cossos i, per tant, alliberar-nos del gènere. Ara bé, no ens podrem alliberar del gènere sense tombar el sistema capitalista, ja que aquest es reforça de les estructures patriarcals per sostenir-se. És, doncs, el nostre deure com a revolucionàries entendre la necessitat de lluitar per l’alliberament de tota la humanitat.
I què hi podem fer com a estudiants?
Davant de les agressions que es donen tant a les aules com al nostre entorn no ens podem quedar callades, cal que ens ajuntem i responguem plegades fent front a cada discurs transfòbic i a cada agressió.
Com a SEPC entenem que la resposta davant d’agressions puntuals no n’hi ha prou i cal que com a estudiants ens dotem de formació política per entendre el món en què vivim així com dotar-nos d’eines col·lectives per fer-hi front.
Defensem-nos davant de les agressions que patim i passem a l’ofensiva. Transgredim el gènere!
