Afrontem aquest 8M en una conjuntura marcada per l’ofensiva de les forces capitalistes i reaccionàries, tant a escala internacional com en el nostre dia a dia més immediat. Els nostres centres educatius, com no podria ser d’una altra manera, actuen de reflex i agent reproductor del que hi passa a fora. És per aquest motiu que les estudiants de classes populars no ens podem mostrar indiferents davant la creixent onada reaccionària que atempta, dins i fora de les aules contra la nostra classe i contra totes les que lluitem per alliberar-nos dels mecanismes opressius que permeten la reproducció del sistema capitalista, que en un moment de crisi evident, necessita més que mai de l’opressió de gènere. Davant aquesta conjuntura, aquest 8M hem de ser capaces d’articular un feminisme enfortit i que comprengui totes les realitats amb la seva complexitat, capaç d’analitzar l’entramat d’estructures opressives vertebrades en el sistema capitalista i patriarcal, sabent-los aliats indestriables. Per fer-ho és necessari que siguem capaces de fer un anàlisi de la conjuntura mundial, la seva repercussió a les aules i l’articulació d’un discurs que confronti les estructures opressives d’arrel, defugint de feminismes liberals i antifeixismes sense proposta.
Ens trobem en un context d’auge del feixisme que no es pot entendre de manera aïllada sinó com a expressió política de la policrisi del capitalisme que afecta a totes les esferes de la vida i que en la seva incapacitat de garantir condicions materials dignes a les classes populars recorre a la reacció, l’autoritarisme i la fragmentació social per garantir els interessos de les elits econòmiques i la pròpia continuïtat del sistema. Així doncs, els estats capitalistes han accelerat en la seva ofensiva contra les treballadores i els pobles, conduïts per les pròpies contradiccions inherents al sistema capitalista patriarcal.
Les aules no son exemptes de presenciar discursos i pràctiques de caire feixista ja que actuen de mirall i de motor de les opressions que es donen als carrers. Veiem doncs, com a les aules de secundària, es normalitzen comentaris i actituds que jutgen les estudiants pel seu origen, la seva identitat sexual i de gènere o la seva classe; mentre que a les universitats apareixen grups i grupuscles d’extrema dreta que busquen arrelar als espais educatius.
En absència d’una formació crítica i revolucionària a l’educació pública, els malestars de les joves esdevenen terreny fèrtil perquè els discursos reaccionaris arrelin. La manca d’organització i d’eines polítiques al servei del nostre poble i la nostra classe facilita que el feixisme es presenti com una falsa alternativa, reforçant les mateixes estructures que ens exploten i ens oprimeixen. A més, sota el discurs neutral i liberal de les institucions educatives s’amaga una voluntat clara de despolititzar les aules i imposar un feminisme que perpetua les opressions cap a les estudiants de classes populars.
És per aquest motiu que combatre el feixisme no pot reduir-se a combatre els seus símptomes; exigeix una confrontació política amb les estructures que el fan possible.
En la conjuntura actual, hem de ser capaces de construir una alternativa col·lectiva a la que ens ofereixen els estats capitalistes ja que l’única via possible davant de les ofensives i l’opressió a les classes populars és la que confronta el sistema d’arrel per tal d’alliberar-nos com a classe i com a poble.
És per això que cal mostrar com el feminisme dibuixa una alternativa completament contraposada als projectes de la dreta i l’extrema dreta i de la socialdemocràcia que sustenten el mateix sistema d’explotació i opressió.
En un sistema dominat per la burgesia ens cal un feminisme per a la majoria, feminisme per la classe treballadora
Defensem doncs, el feminisme de classe ja que entenem que l’opressió de gènere no es dona de forma aïllada a la resta d’opressions. El capitalisme per tal de mantenir l’explotació forja aliances i s’aprofita de les opressions que configuren l’estructura social. En concret la societat patriarcal desenvolupa i manté unes estructures simbòliques i materials sobre les quals fonamenta l’opressió de gènere.
En la lluita pels nostres drets i llibertats, és imprescindible que les dones i identitats dissidents de classe treballadora prenem el nostre rol de lideratge per la construcció d’una força política i social capaç de plantar cara a les diverses expressions d’aquest sistema de violència i despossessió contra el conjunt de les classes populars. Si les dones i identitats dissidents, les persones racialitzades i el conjunt de pobles oprimits i de la perifèria global rebrem amb més violència els cops del capitalisme, també serem qui respondrem des de tot arreu amb més força.
El feminisme a dia d’avui ha de representar una alternativa que asseguri la llibertat en totes les seves formes per al conjunt de la classe treballadora, confrontant els discursos de l’extrema dreta i la seva retòrica que només defensa falsos discursos “feministes” i de llibertat. La llibertat que defensem no la podem entendre sense una dignitat i condicions materials per poder exercir-la. Per tal fer-ho ens cal un habitatge, una feina, papers, cultura…De la mateixa manera que a les aules cal defensar una educació pública, popular, feminista, en català i de qualitat. Una educació al servei de la classe treballadora.
Front l’intent de l’extrema dreta de fragmentar-nos i aïllar-nos, treballem per la unitat en la diversitat, remarcant que el feminisme és un projecte emancipador per a totes, sense distincions de cap mena. Lluitem per fer caure tot tipus de discriminació: per motius de gènere, d’orientació sexual, d’origen… Així com ens oposem a l’OTAN, als EUA i a tota forma d’imperialisme. Després de més de dos anys d’intent de genocidi a Palestina, ara assistim a l’ofensiva sobre els pobles sobirans d’Amèrica Llatina. Per això tampoc entenem el feminisme sense la defensa de la pau i la sobirania per a tots els pobles del món, convençudes de que cada un d’ells ha d’autodeterminar el seu futur lliurement sense ingerències imperialistes.
Així doncs, és important teixir unitat per defensar-nos dels seus atacs, fugir de la dicotomia entre l’estat d’extrema dreta o l’estat liberal i desmarcar-nos per tal de defensar els nostres interessos i lluitar per garantir una vida digna, que es pugui viure en llibertat, que garanteixi igualtat entre totes i on es pugui disposar de serveis públics i de qualitat, on el català esdevingui llengua de cohesió social i erradiquem de forma total tota violència cap a les classes populars.
Com a estudiants què podem fer?
Cal posar al centre una formació crítica que defugi de la neutralitat i de l’apoliticisme, que ens permeti entendre el context actual i entendre les lògiques del sistema que vivim. Entenem, els centres educatius com a espais estratègics on crear espais de formació política pròpia i que ens permetin entendre el món que vivim, identificar els discursos reaccionaris i les ofensives que patim des dels quals construir eines col·lectives per fer front el feixisme.
Això passa per la creació d’espais de trobada i debat propis de les estudiants que ens dotin de les eines necessàries per incidir en la realitat. La realitat dels nostres centres que pren forma de protocols de prevenció i abordatge d’agressions masclistes insuficients i la incapacitat de la institució de garantir unes aules segures per les dones i identitats dissidents. És per això que és necessària la generació d’espais de contrapoder on organitzar-nos per respondre a les mancances de la institució. Cal teixir xarxes de suport on posem al centre les cures, on compartim les vivències i les opressions que patim i sentim el recolzament de les companyes per fer del patiment individual un analisi estructural i d’aquest una resposta colectiva. Són aquests espais, teixint comunitat davant el creixent individualisme, els que esdevindran un mur de contenció del feixisme. Ara que reivindiquem una nova diada feminista hem de recordar que la continüitat d’aquests espais és primordial, que només amb espais forts, àmplis i permanents podrem enderrocar el sistema capitalista i patriarcal. En aquest context de creixement de l’ofensiva cap a les dones i dissidències, l’organització de les estudiants de classes populars és clau. Això passa també per la participació activa dels homes en la lluita feminista, sense coptar el lideratge ni ignorar la importància dels espais no mixtes des d’on compartir i abordar les violències que patim. Només així estarem teixint un discurs i praxis feministes en el nostre dia a dia, a les aules i als carrers.
Des de les aules teixim feminisme de classe, organitzem-nos per enderrocar tot sistema d’opressió i construïm un futur millor.
