
Des de fa anys, la societat catalana porta reclamant una Educació Pública i Popular a tots els nivells. El curs passat, tant l'estudiantat com el professorat ja van reclamar la derogació de la LOM-LOU i el Reial Decret, legislació que aplica l'Espai Europeu d'Estudis Superior, altrament conegut com a Pla Bolonya, o la Llei d'Ensenyament de Catalunya(LEC). Tot i les diferents manifestacions i ocupacions promogudes des de la comunitat educativa, tant el Departament d'Educació com la Conselleria d'Innovació, Universitat i Empresa van fer cas omís.
El Conseller Maragall, tot i tenir els professorat, l'estudiantat i les associacions de mares i pares en contra va decidir aprovar una llei d'educació que renega al sistema català a la subsidarietat, a la redució de places i la privatització d'alguns segments – llars d'infants, escoles d'adults, batxillerat nocturn... - però aquesta nova llei també ens renega al domini religiós de l'educació gràcies a l'augment de les subvencions per escoles concertades o a la industrialització de l'educació a través del model d'autonomia proposat.
En canvi, el Conseller Huget va fer un pas més enllà, i amb l'aplicació del Procés de Bolonya ha aprofitat per privatitzar i mercantilitzar totalment la universitat pública, una universitat que és troba en una situació de fallida econòmica des de fa anys. Els plans de racionalització i millora promoguts a les Universitats catalanes estan provocant la destrucció de molts llocs de treball i l'externalització de gran part dels serveis de la universitat. Declaracions com la dels Montanyà estan elititzan la universitat i destruint tota base democràtica que en pogués quedar. I l'aplicació definitiva del Espai Europeu d'Ensenyament Superior està provocant un dèficit educatiu i econòmic per la falta d'infrastructures i personal docent i administratiu a les universitats.
És per això que la societat catalana no podem aturar-nos, si el curs passat va ser marcat per les protestes contra el Pla Bolonya i la LEC a través de les ocupacions realitzades a Universitats i Instituts de finals del any 2009 o a les manifestacions d'abril d'aquest any, on Universitats i Ensenyament Secundari sortien a denunciar la privatització de l'educació, aquest curs s'ha de caracteritzar per la unió de tota la comunitat educativa.
Les polítiques promogudes des de la Generalitat, ja sigui des de Educació o Universitat i empresa, són les mateixes: la destrucció d'un sistema educatiu públic i popular, i és per això que el professorat, el personal d'administració i serveis, l'estudiantat i les associacions de mares i pares ens hem d'unir per fer front a aquesta situació.
El tret de sortida d'aquesta unió és la Marxa per l'educació, on la societat catalana demostrarà una vegada més la seva unió i passant per tots els nivells educatius – llars d'infants, escoles de primària i secundaria, instituts de Batxillerat i de Graus formatius, escoles d'adults i Universitats – exigirem els replantejaments dels consellers Maragall i Huget i una democratització i populització del sistema educatiu català.
Per que així passi, els convocants de la Marxa per l'Educació exigim a la Generalitat de Catalunya, i molt especialment als departaments d'Educació i Universitats i Empresa:
- Un nou sistema educatiu basat en la titularitat pública dels centres i amb un professorat funcionari al servei de l'ensenyament i no del mercat.
- · Un accés lliure a tots els nivells educatius a través de la reducció de taxes progressivament fins a la seva desaparició.
- Una democratització de l'ensenyament català a través de la derogació del decret d'autonomia dels centres o de l'anulació dels canvis en la Llei d'Universitats de Catalunya (LUC) promoguts des de la Declaració del Montanyà.
- Una educació laica i catalana adaptada a la nostra societat.
- Un augment de les plantilles, tant de professorat com d'administració, per promoure un treball estable i de qualitat, permeten així les substitucions de personal des del primer dia.
- Una adequació del sistema educatiu a la nostra realitat social i no a la del mercat, anular les propostes de tancaments de centres educatius – ensenyament secundari i batxillerat – per raons de rendibilitat sense analitzar l'alta importància social que tenen aquest centres.
- Tallar en sec la deriva externacionalista de l'ensenyament.
- Un nou programa de beques públiques per a tota l'educació ampliant les beques menjador, les beques generals i de mobilitat, beques de transport... que permetin estudiar a temps complert i no penalitzin als i les estudiants amb dificultats econòmiques, com passa amb les beques crèdit.
- Promoure un transport públic i de qualitat adaptat a la realitat social d'avui en dia, promovent la reducció del seu preu i l'adequació de les beques de transport amb la realitat.
És per això que des dels convocants de la Marxa per l'Educació Pública i Popular considerem que la Generalitat de Catalunya, i especialment el Consellers Maragall i Huget, ha de fer un replantejament de les seves polítiques. El primer pas ha de ser la derogació de la Llei d'Educació de Catalunya i la no tramitació de la reforma de la Llei d'Universitats de Catalunya (LUC) com a manera de resistir-se a l'aplicació de la LOM-LOU i el Reial Decret, per iniciar un espai de debat real i decisiu per al sistema educatiu català.
Marxa per l'ensenyament públic i popular
Barcelona, 27 d'abril de 2010