Vila-real socarrada, però no vençuda

El passat dissabte 12 de gener, 302é. aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, les organitzacions de l’Esquerra Independentista amb presència al poble (AJPB-CAJEI, COS, Endavant i SEPC) vam dur a terme, amb la inestimable col·laboració dels amics de les penyes futbolístiques Estel Groc i Borratxots, una cercavila que va omplir d’estelades i banderoles dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” els carrers del centre: la convocatòria, que era un homenatge als defensors de la vila i alhora una reivindicació d’un futur en llibertat, va causar gran sorpresa entre el nombrós públic que omplia els carrers i va ser seguida per unes 60-70 persones.

Potser aquesta xifra semble reduïda; però, tenint en compte que Vila-real és un lloc especialment difícil per a l’Esquerra Independentista (a més de la desmobilització general i del predomini conservador propi d’aquestes contrades, hi patim un elevadíssim percentatge d’immigració espanyola no-assimilada i l’omnipresència del poderós caciquisme “porcelanil”), les convocants estem prou satisfetes.

Val a dir que, si bé a finals dels 80 / principis dels 90 Vila-real va ser una espècie d’“avantguarda comarcal” de l’independentisme combatiu –amb un actiu nucli de l’MDT i un Casal Independentista–, ja fa molt de temps que la seua presència era purament testimonial (encartellades, algun mural, una exposició i poca cosa més… precisament, ara es compleixen 10 anys exactes de l’última mobilització convocada al poble: una concentració en protesta contra el secessionisme lingüístic de l’IVAJ).

Esperem que aquesta modesta cercavila represente el punt de partida d’una nova etapa d’abundosa i fructífera activitat per a la renovada Esquerra Independentista local: Ni Àustries ni Borbons, visca Basset i visca la Terra!