Ocupem la plaça, desallotgem el feixisme

Al llarg de la nostra història, les desigualtats socials han creat diferents formes d’organització per tal de combatre l’esclavisme, el feudalisme, els patrons i les oligarquies. Diferents expressions de poderque al llarg dels segles han evolucionat per tal de no canviar res, l’explotació de la humanitat per part de la pròpia humanitat.

Avui en dia, aquesta dicotomia de lluita social pren el nom de neof eixisme, l’eina mitjançant la qual el poder busca perpetuar-se alhora que aniquilar les diferents mostres de resistència.

El feixisme com a tal, nascut a Itàlia i popularitzat a l’Alemanya nazi, i sobreviscuda als nostres temps, potencia valors racials, físics i genètics per sobre d’intel•lectes i capacitats, esdevenint el diferent, -el jueu, el negre, el gitano, l’homosexual, el comunista- element social a combatre. Tenint com a finalitat última l’enfrontament social entre les classes populars més baixes per motius aliens a la lluita de classes, separant el benestar col•lectiu de la disjuntiva de la lluita de classes com a mitjà per aconseguir una societat justa i igualitària.

A 11 d’octubre de 2008, els Països Catalans som encara escenari d’episodis on el feixisme intenta per tots els mitjans eliminar la dissidència política a l’ordre establert, un feixisme que tanca diaris en nom de la llibertat d’expressió, que il•legalitza partits polítics en nom de la democràcia, i tolera empara i protegeix any darrera any actes i agressions feixistes als nostres carrers. L’informe Raxen advertia de les més de 600 agressions feixistes al País Valencià, i no serà fins que una altra Sònia, Guillem Agulló, o Roger sigui apunyalat pel feixistes que els mitjans de comunicació i de seguit policies i fiscals prenguin cap iniciativa. És dins d’aquesta lògica que la delegació del govern espanyol a Barcelona, dóna permís als feixistes per manifestar-se públicament a la plaça Sant Jordi per homenatjar als feixistes que van alçar-se contra la república legitima, per aclamar la bandera rojaigualda de la imposició, per menystenir la nostra llengua, per negar la nostra identitat i pertinença a una nació, els Països Catalans. Aquí a la falda de Montjuïc, després d’anys de fer-ho al cor del barri de Sants, Mossos de la Generalitat i antiavalots municipals han vetllat per la tranquil•litat dels seus càntics
i discursos apologistes. Una situació que a l’Alemanya o Itàlia contemporània, mai veuríem fer als deixebles de Hitler o Mussolini, és aquesta la seva particular manera d’entendre la llibertat d’expressió.

Ja fa més de 300 anys que al sud de les Alberes els Països Catalans restem sota ocupació militar, domini institucional, espoli econòmic i explotació social per part d’un estat que ens ocupa per la força de les armes de l’exèrcit borbó.

Fa 300 anys els qui varen donar la vida -lluitant amb les armes a les mans- per defensar la nació catalana són avui recordats com a màrtirs i persones digdnes que van lluitar per no perdre la seva identitat i els seus rets sobre la terra. Avui els qui gosen esquinçar la bandera ocupant,
despenjar-la d’un màstil o cremar una imatge monàrquica o plantar cara al feixisme és titllada de terrorista, i torbadora de la pau social.

Ara més que mai, la lluita contra el feixisme, esdevé una necessitat històrica que com a catalanes i catalans tenim si volem construir un futur de llibertat i justícia social, doncs és el feixisme un dels puntals de la dominació capitalista mundial, de l’ocupació imperialista espanyola i
francesa i obstacle per a la construcció d’una societat igualitària en drets i oportunitats. La plaça de Sant Jordi ha de ser part de la nostra lluita, recordant que tant mateix com al 1707, a la guerra civil, i a la dècada dels ‘90, cap carrer cap plaça pot ser escenari d’actes i manifestacions feixistes.

Si l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament ho volen tolerar, seran ells els seus còmplices, l’esquerra independentista serà un cop més a l’altre costat de la barricada, Feixisme mai més!

Barcelona, Països Catalans
11 octubre 2008