Campanya pel vot nul a les eleccions a rector de la UIB.

El SEPC a la Universitat de les Illes Balears (UIB) demana el vot nul a les properes eleccions a rector de la UIB que es celebren el dia 21 de març. L’organització d’estudiants denúncia el sistema de vot ponderat qualificant-lo d’antidemocràtic i demana el vot al candidat "Il·luminat Llibert i Català" (o qualsevol altra forma de vot nul), protesten així pel sistema de representació de la polèmica Llei Orgànica d’Universitats (LOU).

Comunicat públic:

Dia 21 de març se celebren les eleccions a rector de la UIB. El sistema d’eleccions que es porta a terme és el sistema de vot ponderat, on els estudiants tenim una representació del 25%, el PAS un 12%, els professors titulars i el personal investigador un 12%. Els catedràtics, per la seva part, tenen un pes del 51%.

Des del SEPC reclamam un sistema realment democràtic on tota persona que pertanyi al campus universitari tingui el mateix pes en aquestes eleccions, ja que aquestes ens afecten a tots per igual.

A causa de tot això, presentam el nostre candidat: Il·luminat Llibert i Català, amb el qual pretenem donar veu a tot aquest sector de la comunitat universitària, la qual no és tinguda en compte. Pensam que tots i cada un de nosaltres sóm igual d’importants i per aquesta raó reclamam un sistema d’eleccions totalment democràtic.

LAURA MORRAL.Palma.

Fa massa bon dia al Campus. Un dia de primavera que convida a estirar-se a la gespa o a seure a la terrassa del bar conversant amb els companys. Supòs que des de la perspectiva dels estudiants, fa massa bon dia per tancar-se dins una aula i compartir la xafogor d'aquest bon dia amb uns senyors que es diuen ser els nous candidats a rector. Fa massa bon dia per respirar temps d'eleccions, entre els estudiants. «És que encara no s'ha votat?», diu en Lluís Negre. El seu company en Vicens Sastre li fum una clatellada a l'esquena «no t'enteres, tio, és el 21 i el segon dia és el 26, no?». Ni l'un ni l'altre. El tercer en discòrdia és en Felip Morell, qui per acabar d'arrodonir l'assumpte comenta que els tres noms dels candidats li sonen: «hi ha una dona també no? només són tres?». La conversa finalitza quan Sastre diu: «Crec que votaré en Manera, va ser profe meu i té les idees molt clares». Ho heu endevinat, està estudiant econòmiques. Els seus dos companys no saben si aniran a les urnes: «no crec que se'ns hagin acostat massa, sabem que hi ha eleccions pels cartells, per la propaganda que hi ha a l'edifici i perquè entre els estudiants també ens enviem e-mails, però res més», afirmen.

Aina Campaner i Caterina Coll també prenen el sol a la gespa. «Mira, ara estaven fent campanya pels passadissos, hem vist un home repartint tríptics», assenyala Aina. La seva amiga Caterina demostra que està més o menys informada. Ennumera els candidats un per un amb llinatges inclosos. Després riu perquè sap que no té cap mèrit: «Dos dels candidats han estat professors nostres». N'Aina i Caterina estan a la meitat de la carrera, i segons admeten només pensen a acabar-la. «Potser els qui fan primer...», diu Campaner. Si un dels tres candidats se'ls acostés a demanar-los què canviarien del Campus, elles respondrien: «que els professors tinguin vocació, normalment els associats motiven més els estudiants». En aquest punt es desinhibeixen: «n'hi ha molts que estan apoltronats a la cadira, això desgasta els estudiants, els avorreix, els desmotiva, d'acord que molts són investigadors i no estan per la docència però...», diuen.

Elisa Bontempelli i José Miguel del Río estan massa acaramelats per pensar en les eleccions de la UIB. «La campanya? la veritat és que no l'he seguit gaire», reconeix Elisa, qui afegeix que ha rebut els programes per e-mail però «encara no me'ls he llegit». El seu «amic», no diu res perquè la conversa li sona a xinès. Continua Elisa, que no té cap problema a admetre que els estudiants no presten interès. «Jo crec que sí que es fan coses, però nosaltres passem». Elisa promet anar a votar. No s'aventura a anunciar a qui afavorirà, però. A l'edifici Ramon Llull, els estudiants de lletres són més contestataris. N'Agustina i en Jaume són del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Saben perfectament qui és cada candidat perquè han mantingut reunions amb tots ells. «Els seus programes són molt uniformes», reivindiquen.

Des del sindicat ho tenen clar: estan preparant una campanya paral·lela amb un candidat alternatiu. El seu nom és Il·luminat Llibert Català. És un ninot de cartró. El presentaran aquests dies pel campus amb paradetes i penjant cartells. El SEPC vol transmetre, en aquesta campanya 4 missatges «fonamentals» que cap dels tres candidats té presents: un ensenyament públic en català, infraestructures dignes, aturar el procés de Bolonya i que es faci un procés d'eleccions unitari. Aniran a les facultats a demanar el vot nul. «No en volem cap», manifesten. I és que des del sindicat creuen que les campanyes donen poca importància als estudiants. «Denunciarem la falta de democràcia, la manera com els candidats enfoquen els programes». Al seu parer, el Marc Europeu fomenta un ensenyament elitista.