Volem fer un homenatge a un jove, estudiant, català, lluitador i compromès amb el seu país i amb les lluites internacionals com molts de nosaltres, però que des de fa casi 8 anys està segrestat per l’estat espanyol que castiga amb la presó la coherència i la fermesa en la lluita per la llibertat.

Estem parlant d’en Diego Sànchez Burria, pres polític català, que des del 22 de gener de 2001, quan es va ordenar el seu ingrés a presó, va perdre entre molts d’altres, el dret a poder acabar la seva carrera com estudiant de Dret a la UB, en aquest mateix campus on estem.

Des d’aquell moment, va ser presoner de l’estat espanyol i aquest el va tractar com a tal i va començar a aplicar tota una sèrie de mesures repressives i il·legals que encara duren avui dia: la dispersió, el règim especial amb un estricte control de les trucades, de les cartes, de les visites, dels objectes personals…, els aïllaments (cel·les i mòduls especials de càstig, separades de la resta de presos, molt més petites i amb condicions deplorables).

Però tot i la repressió que tots els presos polítics pateixen, mai han deixat de lluitar i de denunciar les injustícies des de dins de la presó. I mai s’han arronsat i s’han mantingut ferms en les seves idees.

Nosaltres des de fora dels murs, no hem fet més que reafirmar-nos en les nostres idees i estar convençuts, ara més que mai, que la lluita és l’únic camí i que per molt que ens reprimeixin, per molt que ens detinguin o empresonin, no aconseguiran tirar-nos enrere!

Ara llegirem un fragment d’una carta que en Diego va enviar a l’Alternativa Estel, mitjançant RESCAT, el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques, l’Abril de 2004 quan ja portava 3 anys empresonat i patint la vulneració d’un dret tan fonamental com poder estudiar tan dintre com fora de les presons.

Companys i companyes,

com vosaltres molt bé sabreu, per a estudiar, o més ben dit, per a aprovar, cal esforç i dedicació. Però quan es tracta d’estudiar des de la presó, les dificultats es multipliquen.

Com tots i totes vosaltres, els presos i les preses també tenim dret a l’educació, o això és el que ens pensàvem.

El Govern del Partit Popular va aprovar, el juny de 2003, una llei que ens obliga a estudiar a la UNED. Això m’ha obligat a deixar la meva carrera de Dret a la UB per matricular-me de Dret a la UNED. Només per aquest canvi d’universitat ja he vist com, assignatures de la carrera cursades i aprovades amb anterioritat no m’han sigut convalidades, cosa que voldrà dir que les hauré de tornar a fer!

Entre la poca voluntat de la universitat de facilitar-nos les coses (només demanem que ens tractin com a un estudiant qualsevol!) i les pegues afegides per part de la presó, el resultat global és desastrós.

La Coordinación de formación, que venen a ser els intermediaris entre la UNED i els presos, es neguen a venir a parlar amb nosaltres, i la presó no ens deixa anar a les escasses tutories que ens ofereix la universitat.

De totes maneres, des de que m’he vist obligat a estudiar a la UNED potser els problemes s’han incrementat, però no us penseu que abans tot era tant fàcil.

Mentre estudiava a la UB, la presó em retenia igualment els llibres i els apunts i me’ls donaven tardíssim, alguna vegada després de l’examen! A part les condicions ambientals a la presó tampoc són les més adequades per a estudiar. La biblioteca és petita i sorollosa i la cela, des de fa ja uns mesos, la comparteixo amb un altre pres. Les dimensions d’aquesta són reduidíssimes i quan un dels dos fa servir la taula (per estudiar, per escriure una carta etc) l’altre es veu obligat a estirar-se al llit.

Per acabar, vull agrair a totes i tots els que esteu participant a difondre la situació que es viu a les presons. Darrera murs i reixes, ens tenen allunyats de vosaltres i pretenen callar la nostra veu. Per això us necessitem a totes, perquè dieu, crideu i exigiu allò que diem, cridem i exigim nosaltres. Perquè la nostra veu superi la distància i els murs de les presons i arribi a totes les orelles.

Llibertat presos i preses polítiques!

Diego Sànchez Burria

Pres polític català

Presó Espanyola de Soto del Real

Madrid, abril del 2004

 Diego, Laura, Zigor, Lola, Marina, Franki i els companys anarquistes, us esperem a tots i totes ben aviat a casa!