De passada també dir que el nostre posicionament contra la violència de gènere no té res a veure amb la utilització que fan els mitjans de comunicació, on treuen aquest fet com quelcom aïllat. Pensem que aquesta diada s’ha desvirtuat on tothom baix el pretext de la correcció política denuncia aquesta violència sense arribar al fons de l’assumpte. Des de l'òptica combativa del SEPC veiem que aquesta violència no és res més que les conseqüències visibles del patriarcat, que està inserit en els racons més recondits de la nostra societat. Veiem que allò que duu a un home a eliminar físicament a una dona comença des de que és xicotet, on veu quins son els rols en la família i com es reprodueixen en l’escola, arribant a veure que les dones sempre han de ser les que treballen, les que no tenen força, les que ploren. Aquest complex d’inferioritat es assumit pels dos generes i es el que genera una submissió de la dona, i quan algunes dones intenten eixir del que s’ha marcat socialment, és quan el gènere dominador es posa nerviós i recorreix a la força per sotmetre a la dona.
Aleshores, des del nucli de la Universitat Jaume I fotem canya al patriarcat, defensem un model coeducatiu on s'anul·len les construccions de genere, perquè l’educació és el futur. No volem que més generacions s’eduquen els rols que imposa la societat patriarcal, volem dones lliures en una terra lliure.
