COMUNICAT DAVANT L’AGUMENT DE DOS TRAMS DE LES BEQUES EQUITAT


Avui, 22 de març, conjuntament amb el debat pressupostari, s’ha aprovat per unanimitat una moció parlamentària presentada pel grup de Catalunya sí que es pot en la qual s’aconsegueixen els dos punts següents:

  • L’ampliació d’un 30% del que cobreixen els dos primers trams de les beques Equitat a partir del curs 2017-2018. És a dir, el tram 1 passarà a cobrir el 80% del cost de la matrícula i el tram 2 el 70%.
  • L’ampliació de les beques Equitat per a la cobertura, també, dels màsters oficials a partir del curs 2017-2018.

L’aplicació d’aquesta moció representa una millora de les condicions objectives en l’accés de les classes populars als estudis universitaris, però cal tenir clar que aquesta no és fruit de la bona voluntat dels grups parlamentaris: sense la lluita del moviment estudiantil, d’anys anteriors i especialment d’aquests últims dos cursos, l’actual situació seria impensable.

La força del moviment estudiantil va aconseguir fer arribar les reivindicacions pròpies al Parlament i que aquestes s’aprovéssin en les mocions parlamentàries del 7 i 21 d’abril de 2016. Aquestes impliquen, respectivament, que el govern de la Generalitat havia de rebaixar les taxes universitàries un 30% pel curs 2016-2017 i l’aplicació de la paralització del decret 3+2 durant tota l’actual legislatura.

Com és conegut la rebaixa del 30% de les taxes s’ha incomplert per part de la Generalitat. Davant això, el moviment estudiantil s’ha mobilitzat als campus i els carrers reclamant la seva justa aplicació. Ho ha fet dia dia, en mobilitzacions i accions; la manifestació del 17 de novembre, l’ocupació de la SUR o la multitudinària vaga del passat 2 de març en són només alguns exemples.

La lluita del Moviment Estudiantil ha tornat a posar a l’ordre del dia les nostres demandes, i tot i que no considerem pròpies les reivindicacions de la moció aprovada, entenem que la seva elaboració i aprovació són conseqüència de la lluita estudiantil d’aquest curs, i per tant, que ha de ser reivindicada com una fita aconseguida pel Moviment Estudiantil: quan el curs que ve a una estudiant se li cobreixi el 80% d’un grau, ha de saber que és la nostra lluita la que ho ha fet possible.

Respecte 212.867 estudiants matriculats a la CAC únicament 30.286 han estat becats. Aquesta diferència s’explica, per una banda, per la deficient transmissió d’informació per part de la Generalitat a les estudiants sobre les opcions de què disposen i sobre el procediment a seguir per a optar a aquests ajuts econòmics, evidenciant així la manca de voluntat real de distribuir la inversió prevista en el sistema de beques. Per altra banda, els requisits per a obtenir una beca impliquen que quedi fora de l’abast de la mateixa la major part de l’estudiantat, concretament un 60%, fet que posa de manifest que l’actual sistema no és ni just ni suficient.

És per això, que aquest augment de les beques equitat no soluciona les problemàtiques que el Moviment Estudiantil ha anat apuntant en els últims cursos: un sistema de preus que exclou a la classe treballadora de l’accés a la universitat i que, una vegada ho fa, veu com la seva situació és precària, a la part que la del professorat, en conseqüència de l’infrafinançament de les universitats públiques.

Recordem, també, que aquest mateix sistema de preus estableix que les estudiants estem pagant fins a un 25% del cost del servei que, de fet, és el límit marcat per llei. Tot i així i, segons estudis de l’Observatori del Sistema Universitàri, les estudiants podríem estar pagant fins a un 43% del cost del servei, ja que dins d’aquest se’ns estan incloent d’altres despeses de la universitat com són la recerca que poc tenen a veure amb la docència a les aules.

Considerem també, que l’ampliació i l’augment de les beques Equitat no satisfà, ni de bon tros, les reivindicacions del Moviment Estudiantil català. Des del SEPC seguirem treballant per fer complir la moció parlamentària del 7 d’abril i fer efectiva la rebaixa del 30% de les taxes.

També creiem que cal remarcar que aquesta moció és útil als interessos estratègics de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Perquè tot i que es va aprovar una moratòria al decret 3+2, no creiem tinguin l’interès real de complir-lo:

Tot i les òbvies conseqüències positives per l’estudiantat, l’ampliació de la beca equitat als màsters oficials és una preparació del terreny per l’aplicació del 3+2. És així en tant que lliga fortament la continuïtat entre grau i màster, facilitant la implantació dels graus de 3 anys i els màsters de 2, en detriment dels actuals.

Aquestes sospites es confirmen quan el mateix govern no ha intentat paralitzar la creació de graus de 3 anys pel curs 2016-2017, tal i com van evidenciar els seus vots en contra en aquesta part de la moció. A més a més, tot i que encara no han estat aprovats, ja s’estan ofertant graus de 180 crèdits ECTS a l’actual saló de l’ensenyament. Aquests fets indiquen clarament que la voluntat de la Secretaria d’Universitats i Recerca és iniciar una aplicació paulatina d’aquest tipus de graus i màsters, incomplint així la moció aprovada el 2016.

Entenem aquesta pujada com un moviment per part de la Secretaria d’Univeristats i Recerca amb l’objectiu de destensionar el clima generat per l’activitat del Moviment Estudiantil aquests últims mesos. Una pujada que pretén, plantejant certes millores econòmiques a l’estudiantat, ser un element desmobilitzador de cara a les estudiants.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans continuarem exigint l’aplicació de la rebaixa del 30% de les taxes universitàries que ens permeti començar a caminar cap a la gratuïtat de la universitat, garantint-ne l’accés a tothom. A més, entenem que a part de la gratuïtat de la universitat s’ha de treballar perquè hi hagi una educació secundària obligatòria de qualitat. També perquè la trajectòria acadèmica escollida no estigui subjecta a una qüestió de classe, en tant que no siguin les classes altes les qui accedeixin a la universitat pel seu capital cultural, mentre trobem a la classe treballadora sense plantejar-se ni entrar.

D’aquesta manera entenem, també, que un servei de tipus universalista no estigmatitzaria a l’estudiantat quan aquest es trobi davant la situació d’haver de demanar una beca, fet que pot ser un desinseniu, en tant que aquest sistema reconeixeria l’educació com un dret fonamental.

Donades aquestes condicions, la pregunta que ens fem és si el curs vinent seguirem pagant el mateix per estudiar a la universitat pública.

Prou taxes abusives.

REVERTIM LES RETALLADES, PASSEM A L’OFENSIVA.