8M: LES DONES TAMBÉ HEM ESCRIT LA HISTÒRIA!


El 8 de març és el dia mundial de la dona treballadora.

Dia en homenatge a aquelles dones que, empeses per la necessitat o valentia, o una potent simbiosi de les dues, van prendre l’espai públic, l’espai històricament masculí i van obrir-se camí al món, malgrat totes les traves que la societat les hi va posar. No obstant, creiem que cal fer un pas més enllà, cal reconèixer el paper i la importància, a la història i a la societat, del treball invisibilitzat de les dones treballadores anònimes, no remunerades, les que van criar, parir, cuidar i curar i encara ho fan avui dia, relegades a un segon terme, a l’esfera domèstica, a totes aquelles
que han estat silenciades.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans reivindiquem que les dones també hem escrit la història i hem existit! Ho hem fet a l’esfera privada, fent treballs de cures, domèstics i reproductius, als quals la societat patriarcal no atorga cap valor, considerant-los una obligació inherentment femenina, enlloc de representar-los com la base sustentadora de tot el sistema; i també ho hem fet en l’espai públic, productiu, acadèmic, literari, artístic, tecnològic, científic i tants altres àmbits en els quals ens hem obert camí malgrat s’invisibilitzi.
La feminista Adrienne Rich va dir que “L’objectivitat és el nom que se li dóna en la societat patriarcal a la subjectivitat masculina”, i ha estat aquesta “objectivitat històrica i científica” la que ha negat i segueix negant que les dones hem existit fora de les llars, esborrant-nos de la vida acadèmica i docent. Per això, com a estudiants estem reivindicant aquestes dones Oblidades pel patriarcat, a les quals “l’objectivitat” masculina històrica ha desterrat dels
nostres llibres acadèmics.

És per això que trobem indispensable la presència de dones als plans docents, per posar en rellevància totes les aportacions que hem fet al llarg de la història, aportacions que ens han silenciat, enterrat i oblidat. Creiem que també és important que les dones puguem tenir referents en qualsevol àmbit, i així, avançar cap a una coeducació que fomenti la participació femenina en tots aquells terrenys que històricament han sigut masculins. Cal però, que aquesta coeducació per la qual treballem no es limiti només a introduir noms de dones en els plans docents, cal que vagi a l’arrel del problema i que treballi, en tots els àmbits i espais educatius, el treball de cures i reproductiu com un treball cabdal pel manteniment de la societat, realçant el paper que ha tingut al llarg de la història i replantejant quin paper ha de tenir en la construcció d’una societat on les dones tinguem igualtat efectiva de drets i oportunitats, trencant d’una vegada per totes amb el sostre de vidre que limita la nostra participació i presa d’espais públics.

En nom de totes les dones silenciades de la història, en nom de les que van batallar a l’espai privat per posar en rellevància la seva tasca, en nom de les que van lluitar l’espai públic per apoderar-se’l, nosaltres, avui, passem del silenci a l’orgull i clamem que les dones també hem escrit la història!
DEL SILENCI A L’ORGULL, LES DONES HEM ESCRIT LA HISTÒRIA!