[VAGA 9M: CONSTRUIM UN SISTEMA EDUCATIU PROPI!]


Tot just fa un mes que les estudiants de secundaria i Formació Professional vam ocupar els carrers per reclamar un sistema educatiu propi inassolible amb l’aplicació de la LOMQE.

Perquè estàvem i estem fartes de la pèrdua de democràcia interna que estan patint els nostres centres, ja que amb l’aplicació d’aquesta llei el consell escolar es transforma a imatge i semblança de l’empresa privada; perquè n’estem fartes també de la concepció del coneixement com quelcom instrumental i no crític, forçant l’eliminació de totes aquelles assignatures que ens duien a formar-nos com a persones amb valors crítics i per contra, introduint-ne d’altres que reforçaven l’anomenat esperit emprenedor de l’alumnat; perquè volem estudiar i viure plenament en la nostra llengua, el català, qüestió impossible amb la LOMQE ja que aquesta relega el català a una optativa i xoca frontalment amb el model d’immersió lingüística que tants anys ha costat d’aconseguir; A més, aquesta invisibilitza les diferents identitats de gènere i sexuals existents als nostres centres i les estudiants creiem fermament que és fonamental el reconeixement de les diversitats afectivo-sexuals de l’alumnat per la superació de comportaments masclistes dins i fora de les aules; En conseqüència, i per últim, fa impossible la consecució d’un model coeducador reforçant el finançament de les escoles concertades vinculades a l’Opus Dei les quals segreguen l’alumnat per sexe.

Malgrat haver buidat les aules i ocupat els carrers, les nostres demandes, van ser un cop més menystingudes. La lectura que en fem nosaltres és que tot i que la LOMQE és la reforma educativa que ha tingut més oposició des de diferents sectors de la societat civil, sindicats de professorat això com partits polítics, en té molts d’altres adeptes amb altes quotes de poder i influencia les quals els hi interessa l’aplicació d’aquesta, com son diferents empreses de sectors educatius i l’Església Catòlica.

Aquesta pressió dels sectors esmentats, en dades a Catalunya, es tradueix en una retallada de quasi el 7% a l’escola pública mentre que a l’escola concertada només ha estat del 2,24%. A més, des del 2010 el pressupost que es destina als centres públics s’ha reduït en 900 milions d’euros mentre a l’escola concertada escassament ha patit una reducció de 50 milions. La situació és diferent tant a les Illes com al Pais Valencia ja que en aquest territoris dels Països Catalans les retallades han anat en major mesura cap a l’escola concertada. Veiem, doncs, com de recursos n’hi ha: Es tracta d’una qüestió de voluntat política i del model educatiu que volen construir els diferents partits polítics els quals responen als interessos socials que representen.

Així, la Conselleria d’Educació del Govern Balear va deixar de concertar els centres que segreguen l’alumnat per sexe; En el mateix sentit, el Conseller d’Educació del País Valencià va denominar aquestes escoles com negocis d’alguns empresaris i va retirar el concert econòmic a aquestes mentre hi hagués suficients places a l’escola pública valenciana.

El proper 9 de març tornarem a buidar les aules i ocuparem els carrers de les diferents ciutats del nostre país per tornar a cridar en contra de la LOMQE.

Pel que fa a la ESO tornem a revindicar que es tombi l’atac espanyolista cap al nostre sistema educatiu i sobirania que suposa la LOMQE. Cridarem ben fort que volem que tots els recursos es destinin a l’escola pública, que volem estudiar en igualtat –i això suposa que es deixi de finançar les escoles que ens discriminen segregant-nos per qüestió de sexe- i en definitiva que a la República Catalana les estudiants volem estudiar plenament en la nostre llengua i en conseqüència que no acceptarem cap més imposició provinent de l’Estat Espanyol.

Gràcies a la mobilització a l’etapa educativa del Batxillerat, la Secretaria d’Universitats ha quedat en una posició de debilitat per tal de tirar endavant les reformes plantejades pel que fa a les proves PAU, obligatòries per a poder accedir a l’educació superior universitària. No obstant, continuem reivindicant que s’abaixi el preu d’aquesta prova mentre tingui el caràcter d’obligatòria ja que aquestes altes taxes suposen una barrera de classe més en l’accés a l’educació superior. Concretament, el preu d’aquesta prova ronda els més de 130 euros per cada alumne.

A la Formació Professional dual ens trobem front uns convenis que promouen unes practiques no remunerades en empreses privades. És a dir, l’alumnat que els està cursant, està treballant de gratis pel sector productiu privat, explotant així l’alumnat. En dades, només el 6% de l’alumnat cobra aquestes practiques. Les hores de pràctiques a més, van en detriment de les hores lectives. En altres paraules, estem perdent formació a costa de regalar la nostra força de treball a les empreses.

La LOMQE en la FP Dual permet que les empreses siguin les que decideixin si remunerar-les o no: És a dir, es deixa al lliure arbitri del mercat privat.

A més, fa que les classes siguin obligatòries i a més, si en faltes a més del 20% -sigui per la raó que sigui- es perd el dret a l’avaluació.

La lluita del moviment estudiantil des de tots els fronts possibles és doncs indispensable per aconseguir les nostres demandes i en definitiva per poder construir un marc educatiu únic als Països Catalans, el qual volem que respongui als nostres interessos i no als del mercat i que sigui nítidament feminista, en català i públic.

Per tot això, el proper 9M les estudiants de secundaria i FP farem VAGA i ocuparem altre cop els carrers.

 

A les FP alcem la veu: Diem prou a les practiques que ens exploten!

 

Als Instituts, tombem la LOMQE!

 

LES ESTUDIANTS DELS PAISOS CATALANS CONSTRUIM UN SISTEMA EDUCATIU PROPI!

unnamed unnamed-1