VAGA 2M: Prenem el carrer per recuperar l’educació!


El passat 7 d’abril, des de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la moció moratòria que contemplava la rebaixa del 30% de les taxes universitàries les estudiants no ens hem trobat més que l’incompliment d’aquesta per part del Govern i els òrgans que l’havien d’aplicar. Així doncs, lluny de començar el curs amb l’esmentada rebaixa i el conseqüent avanç cap a la gratuïtat del sistema universitari, les estudiants hem seguit pagant les taxes amb l’augment del 67% des del 2011 -fruit de voluntat política i no per manca de recursos econòmics.

Encara s’agreuja més la situació si atenem al fet que, en el cas del principat, és la Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol on és més car estudiar i on l’estudiantat es fa càrrec de la major part del cost del grau: Per tant, és clar que l’augment de taxes va en detriment de la qualitat educativa així com de les condicions de treball del PAS i PDI.

Posteriorment, i davant l’immobilisme del Govern i la inaplicació de la moció per part d’aquest, es va realitzar una manifestació multitudinària el passat 17N amb una demanda clara: la rebaixa del 30% de les taxes. En aquesta, a més, cal esmentar que fins i tot va comptar amb el suport d’alguns rectors de les principals universitats públiques del principat, així com d’altres agents estudiantils i sindicals. És clar, doncs, que la legitimitat d’aquesta manifestació així com les seves demandes era absoluta.

Altre cop, però, les nostres demandes varen ser menystingudes. Unes demandes compartides per la totalitat de la comunitat educativa i aprovades al Parlament de Catalunya: això comporta que s’estigui menyspreant el mandat parlamentari, i el del poble organitzat als carrers.

Ja que no ens volien escoltar, no vam tenir altre opció que fer-nos sentir. I així ho vam fer: vam ocupar la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) per posar sobre la taula les nostres demandes i exigir les respostes que no ens havien donat després de la multitudinària i aglutinadora mobilització del 17N.

Però altre cop, ells varen tenir la força i nosaltres la raó: els Mossos d’Esquadra ens van desallotjar a les 3 de la matinada amb una violència desproporcionada i a nivell mediàtic es va criminalitzar la lluita estudiantil del SEPC perquè suposadament s’havien realitzat destrosses durant aquella ocupació: un altre intent de silenciar-nos.

Davant d’això, el Secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ens va convocar a reunió on en principi ens citava per negocionar específicament la rebaixa del 30% de les taxes. Després d’aquesta reunió vam constatar que no hi havia cap intenció d’avançar cap a la rebaixa i tant la SUR com el Govern segueixen enderrocats en postures immobilistes, mai negociadores, apel·lant al sistema de beques català.

Des del SEPC entenem que el sistema de beques era una mesura excepcional que s’aplicava en un moment concret, però aquest els ha servit d’excusa per convertir el sistema de preus en una cosa inamovible. Mentrestant, observem com entitats financeres ofereixen prèstecs a l’estudiantat per poder-se pagar els estudis, lucrant-se, beneficiant-se de les polítiques executades des del 2001 que deixen a milers d’estudiants fora. Fent de la universitat un luxe. Privatitzant-la. Elititzant-la.

Actualment, estem pagant més del 40% del cost que suposa estudiar. Això sense tenir en compte les despeses que són conseqüència de cursar un grau (com pot ser el material, els manuals, els dossiers…) i el cost d’oportunitat que comporten els estudis, motiu pel qual, amb l’elevada imposició de taxes actual, moltes capes socials d’aquest país han quedat al marge de l’accés a l’educació superior. Tot això seguint l’estratègia que es va començar a aplicar arran del Pla Bolonya i s’ha continuat amb les imposicions de l’Estat espanyol: que no tenen altre finalitat que respondre als interessos del mercat i convertir així l’educació en una mercaderia més i per tant, en un privilegi.

L’any 2015 al País Valencià també es va aconseguir aprovar una baixada progressiva de les taxes universitàries ja que després del principat, és la Comunitat Autònoma on aquestes són més elevades. En només cinc anys, al País Valencià s’ha produit un augment del 90% de les taxes universitàries. No obstant, el present curs la nova conselleria d’educació ha augmentat en un 40% els ajuts als estudis universitais a partir d’un programa de beques. Aclarar, també, que la baixada de taxes no ha tingut una repercussió efectiva i que repetides vegades el Rectorat de la UV i la Generalitat del País Valencià han subratllat la impossibilitat d’abaixar-les (quan en l’últim claustre s’havia promès la baixada del 8%).

Pel que fa les Illes, ens trobem que les condicions econòmiques a nivell universitari difereixen molt de les de Catalunya ja que té un dels preus de crèdit més baixos de tot l’Estat Espanyol. El Consell del Govern l’any 2014 va dictaminar que es mantindrien les taxes i per tant aquestes no s’apujarien -com sí que ha passat tant a Catalunya com al País Valencià.

Malgrat ser cert que a Mallorca s’han congelat els preus de les taxes universitàries, la diferència del cost entre les diferents carreres és significativa: a tall d’exemple, estudiar medicina a la UIB costa al voltant de 1.300€ per curs però estudiar dret 770 euros. Aquesta és doncs una mostra més de les barreres econòmiques que encara ens trobem en els estudis.

Per tot això, el proper 2 de Març cridem a totes les estudiants universitaries a VAGA, i posteriorment ocupar els carrers per exigir la rebaixa del 30% de les taxes, per la millora de les condicions de les estudiants dels Països Catalns. El 2 de març sortirem de les aules per a poder-hi sempre entrar: perquè volem estudiar.

Esgotades totes les vies: organitzades i combatives!

PRENEM ELS CARRERS PER RECUPERAR L’EDUCACIÓ!