Contra la sentència: desobediència. Som Escola!


Els darrers dies, el Ministeri d’Educació de l’Estat espanyol ha estat el desencadenant d’un nou conjunt d’ingerències i despropòsits que culminen en la sentència del Tribunal Suprem (TS) de l’Estat espanyol que resolia ahir que les escoles catalanes hauran d’impartir un mínim d’un 25% de classes en castellà: no només les de llengua i literatura en aquest idioma, sinó augmentant-ne el número d’hores absolutes tot fent que també se n’hi imparteixin de troncals.

cropped-Bàner-concert-SEPC-copia (1)Aquesta sentència del TS avala la quota que va fixar per primer cop el gener de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: un 25% a totes aquelles aules on un estudiant -com a mínim- sol•licités que la llengua castellana sigui la vehicular. Aquesta sentència era conseqüència del reconeixement -des de 2010- del TS que el castellà ha de ser la llengua vehicular a les escoles catalanes. D’ençà d’aquesta sentència, són vuit els centres escolars que ja han de complir amb aquesta quota. Aquest percentatge queda avalat per la sentència del TS publicada ahir.

Davant la contundència de les sentències, la gravetat dels fets i la necessitat d’aportar la veu dels estudiants en un debat on sovint ni s’hi busca ni hi és present, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem manifestar que:

  • El recurs que Wert interposa al TS poques hores després de l’inici de la campanya de les municipals demostra la voluntat d’instrumentalitzar i judicialitzar el sistema educatiu creant un conflicte dins d’un model d’immersió lingüística avalat professional, social i pedagògicament de manera permanent des del seu establiment
  • La sentència dictada pel TS és una sentència política que demostra que tant el Ministeri d’Educació de l’Estat espanyol com els tribunals estatals no són tan sols una peça més del règim del 78 sinó que són entesos com a pilars del manteniment i la reproducció d’aquest model d’Estat central, centralista i caduc
  • L’estratègia del Ministeri, del TS i del Partit Popular està sent la de generalitzar les aplicacions que s’han fet als vuit centres escolars que, instats per ells mateixos, ja apliquen el 25% d’escolarització en castellà. La inoperància i/o manca de voluntat política de la Consellera Irene Rigau en aquests vuit casos ja esmentats cal ser assenyalada com un dels fets que ha permès dictar l’enèsima sentència
  • La societat catalana és diversa en origen i plural en les seves múltiples expressions i realitats territorials. La immersió lingüística és el garant de la seva cohesió social. El Partit Popular n’és conscient, i és per això que treballa per crear una fractura de la societat catalana i del sistema educatiu, ara per ara inexistent, per tal de frenar l’avenç del moviment popular independentista amb la vista posada a les eleccions municipals del 24M però, i sobretot, del 27S

 

És per això que, en vista d’aquests fets, el Moviment Estudiantil Nacional dels Països Catalans exigim:

  • Un reconeixement a tot el professorat, famílies, educands i treballadors/es del sector educatiu que han permès l’avenç del sistema d’immersió i han garantit la qualitat educativa en temps de retallades i austeritat (recolzades per la mateixa Conselleria d’Ensenyament)
  • Coherència i fermesa, fins ara mai demostrades, a la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Les declaracions públiques (i més en campanya electoral) no aconseguiran blindar el sistema d’immersió lingüística: un dels grans actius del sistema d’ensenyament català. Ja són vuit les escoles que apliquen el 25% d’escolarització en castellà i la tasca feta des de la Conselleria ha estat nul·la.
  • La creació de les estructures necessàries per permetre exercir una desobediència massiva per garantir que aquesta sentència no s’aplicarà a cap escola on encara no s’hi aplica i la creació d’un grup de treball que estudiï com revertir la situació dels vuit centres que ja apliquen el 25%
  • Que la Consellera Rigau no contraposi la LOMQE a la LEC com el model que hauria de regir l’educació catalana. Qüestió lingüística a part, la LEC és igual de segregadora, classista, sexista i ha estat rebutjada de manera massiva en nombroses ocasions per part de la comunitat educativa
  • Que en aquests dies en què la presència de la llengua catalana a les aules és una qüestió d’interès mediàtic, polític i social; es tingui present la situació lingüística dels altres territoris dels Països Catalans, molt més perjudicada pels atacs històrics rebuts per part de l’Estat espanyol (i francès – a la Catalunya Nord)

 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
maig 2014