Als Països Catalans lluitem per unes universitats i instituts lliures de violències masclistes. Cada dia és 8 de març!


El 8 de març és el dia de les dones treballadores. El SEPC aprofitem aquest dia de reivindicació per engegar la nostra campanya nacional feminista: volem conscienciar a tota la comunitat educativa de l’existència de violències masclistes a les aules derivades de l’estructura patriarcal de la societat que es reprodueix al sistema educatiu. Volem fer-hi front arreu, des les institucions a les relacions quotidianes que teixim dia a dia a les aules.

Les dones treballadores patim atacs masclistes diàriament. Al sistema educatiu també. Cal trencar amb l’estereotip classista que ens fa pensar que les violències masclistes només es donen en contextos marginals amb un nivell educatiu baix. Diverses investigacions i la nostra pròpia experiència constaten que als instituts i a les universitats d’arreu dels Països Catalans es donen violències masclistes, tot i que no se’ns ofereixen les eines per identificar-les o tenim por de comentar-les obertament per por a ser jutjades, victimitzades o culpabilitzades per les institucions o fins i tot per les nostres mateixes companyes.

Un professor que ens mira l’escot mentre dóna classe, un company de classe que ens envia whatsapps insistint de manera violenta perquè quedem amb ell amb algun pretext relacionat amb les classes, un professor que no només ignora les aportacions acadèmiques i socials de les dones al llarg de la història sinó que a més utilitza un llenguatge clarament sexista i de menyspreu cap a les seves alumnes, un company de classe que ens jutja per com ens vestim o que es dedica a fer bromes sobre la nostra orientació sexual, un professor que ens cita al seu despatx i s’insinua sexualment, una jerarquia acadèmica clarament desigual que condemna a les dones investigadores a la precarietat i reserva les càtedres més suculentes pels homes, un company de la universitat que ignora el nostre NO en una festa i ens força a mantenir relacions sexuals amb ell, un professor que fa comentaris sobre la nostra indumentària (no normativa) enmig d’una classe magistral davant tots els nostres companys, una universitat que no reconeix les diferències entre homes i dones i que ignora que les dones assumim la majoria del treball domèstic i de cura mentre ho intentem compaginar – si és que és possible – amb les nostres vides laborals i acadèmiques, un institut on no podem parlar obertament i aprendre sobre les nostres sexualitats, que no tenen perquè ser les que s’esperen, que no se’ns reconeix la possibilitat d’estimar com, quan i amb qui vulguem. I podríem seguir. No volem callar més davant d’aquestes vivències quotidianes.

Els centres educatius, des dels instituts a les universitats, haurien d’alliberar a les estudiants i a les treballadores d’aquests tipus de violències sofertes als centres i que impacten en el rendiment acadèmic de les dones o fins i tot impliquen l’abandonament dels estudis. La realitat és que la majoria d’universitats i d’instituts dels Països Catalans no disposen de mesures efectives i concretes al respecte. Tenim dret a ser protegides dins els centres educatius i a estudiar en un entorn sense violències. Tenim dret a rebre una educació que ens ensenyi a noies i a noies a identificar aquest tipus de violències per saber prevenir-les i combatre-les. Tenim dret a lluitar pels nostres drets i els de les nostres companyes.

Així doncs, des del SEPC exigim que totes les universitats i instituts públics desenvolupin un Protocol contra les violències masclistes que contempli tant al professorat com a les estudiants i treballadores dels centres educatius elaborat de forma col•lectiva i amb perspectiva de gènere. De la mateixa manera, cal més compromís i voluntat per part dels equips rectorals i els centres directius per eradicar les desigualtats de gènere en tots els àmbits dels centres educatius més enllà de l’elaboració de Plans d’Igualtat o actuacions puntuals al respecte. Pel que fa a les poques universitats que disposen de Protocols, des del SEPC hem detectat que les estudiants en desconeixen la seva existència i, per tant, n’exigim la seva promoció i visibilització per part de les institucions aportant eines al respecte.

A més, per molt que en alguns casos disposem de normatives, la majoria d’universitats i instituts públics no visualitzen l’existència d’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe, abusos sexuals i agressions sexuals entre els membres de la comunitat educativa, dins i fora dels campus, aules i edificis. Mala imatge? Evidència d’una estructura patriarcal del sistema educatiu? Des del SEPC lluitarem per aconseguir els nostres objectius i assenyalarem a tots aquells agents que hi oposin resistència. Calen mesures institucionals de prevenció i actuació sobre una realitat existent i, a la vegada, conscienciació i organització col•lectiva de les dones, com a possibles agredides, i dels homes, com a possibles agressors. Us animem a sumar-vos i a seguir la nostra campanya des d’on treballarem per materialitzar la lluita per un sistema educatiu feminista i sense violències.

8m

8mInstituts

En una data tan assenyalada no oblidem, tampoc, la manca de reconeixement del treball domèstic i de cura per part del sistema educatiu i de la societat en general. El treball majoritàriament realitzat per les dones no rep cap tipus de reconeixement social a diferència dels estudis i la carrera laboral i, en canvi, és l’únic treball necessari pel sosteniment de la vida. Aquest fet constitueix l’arrel de les desigualtats que s’agreuja en el cas de les dones treballadores. Hem d’entendre les violències masclistes, tant les visibles com les invisibles, com la mesura per mantenir aquest domini sobre el treball i la vida de les dones. Des del SEPC exigim un sistema educatiu realment coeducador que trenqui amb els estereotips de gènere i els models de vida esperats pels homes i per les dones, així com polítiques d’igualtat valentes que incideixin a l’arrel del problema i no només en les seves conseqüències.

Finalment, per aquest 8 de març també hem de fer un esment al dret a l’avortament, lliure i gratuït que hauríem de tenir totes les dones i que recentment ha tornat a ser atacat per l’actual Govern estatal. Després de la retirada de l’avant projecte de l’anomenada “Reforma Gallardón”, una petita victòria de la lluita feminista i de la mobilització popular, el govern del Partit Popular torna a fer una ofensiva contra els drets que les joves ja teníem assolits, fent una Proposició de Llei que té com a objectiu impedir a les menors de 16 i 17 anys avortar sense el consentiment dels tutors legals (dret que si se’ls reconeix a l’article 13, requisit 4t de la LO 2/2010 aprovada pel govern anterior, i que encara està en vigor). Aquest fet fa que, per una banda se’ns torni a tractar a les dones de manera paternalista i a l’hora se’ns discrimini pel fet d’estar embarassades, ja que segons la L41/2002 es reconeix a l’article 9.3.c) els menors majors de 16 anys tenen dret a prestar o no el seu consentiment per a seguir un tractament mèdic, sense necessitar l’autorització expressa dels seus tutors legals com sí es pretén en el cas de les menor embarassades. Per tant, la Proposició de reforma que es planteja és totalment discriminatòria per les dones joves, majoritàriament estudiants, que es trobin en la situació d’un embaràs no desitjat. Per tant, des del SEPC, no podem fer altre cosa que declarar que ens oposem rotundament a la Proposició de reforma de la llei de l’avortament i cridarem, lluitarem, batallarem i no ens quedarem impassibles mentre ens arrabassen els nostres drets d’una manera tan flagrant i ofensiva.

Conscients que tot això no són problemes individuals i puntuals, sinó les diferents conseqüències d’un sistema educatiu i una societat patriarcals, les estudiants estarem en peu de guerra batallant per una educació i una societat feministes.

Per les estudiants dels Països Catalans, cada dia és 8 de març.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
2015