Crònica d’un inici de curs complicat


El passat dijous984199_732089696826750_1116646899190792203_n es va dur a terme a València, així com a altres punts del País Valencià,  una manifestació de la comunitat educativa en contra de l’últim despropòsit de la Conselleria d’Educació: l’avançament de l’inici de curs.

Aquesta idea, que la consellera Català reiterava, després de tot l’enrenou, que era adequada, ha provocat un gran caos als centres educatius. En primer lloc, i motiu desentonant de les protestes, per les altes temperatures patides a les aules, que han arribat a provocar casos no aïllats de marejos i colps de calor en l’alumnat i han obligat a prendre mesures com dur ventiladors de casa, ventalls i, en els casos dels més menuts, anar en banyador a l’escola i improvisar activitats d’aigua. Inclús ha hagut famílies que s’han negat a entrar a les seues filles i fills als centres davant les condicions descrites. La consellera justificava que tots els anys fa calor i que açò són “circumstàncies excepcionals i climatològiques” que no es poden preveure, quan és obvi que a començament de setembre i amb els centres acumulant la calor de tot l’estiu, les temperatures anaven a superar de bon tros el màxim legal establert en 27º.

Conselleria va prendre la decisió d’avançar el curs escolar com sol prendre-les totes –sense tindre en compte per a qui les pren, sense consultar, des de l’aire acondicionat dels seus despatxos, com si d’un joc de titelles es tractara-. Als centres no se’ls va consultar i, després, tampoc se’ls va dotar de recursos ni directrius per fer front a la situació.

Així, després d’un 11 de setembre on les temperatures arribaren a 37º a les aules, amb una sensació tèrmica de1507065_732089183493468_5470079212708878550_n més de 40º atés a la humitat, es va organitzar per a l’endemà, de forma espontània, per part dels instituts del cap-i-casal, la primera manifestació, que va recórrer la ciutat, des de les Torres dels Serrans fins a Conselleria, entre multitud de càntics i cartells.

Sense cap rectificació per part de Conselleria i deixant les direccions dels centres sense saber com actuar davant del problema, la comunitat educativa es va continuar mobilitzant i van sorgir, coordinades per la Trobada de Plataformes Comarcals per l’Escola Pública, les diferents convocatòries arreu del País que van tindre lloc el passat dijous.

Però dir que la calor ha sigut el motiu, en majúscules, de les protestes seria simplificar molt la situació. Aquest ha sigut, podríem dir, el motiu que ha fet vessar el got, com ho va ser, en el seu moment, el fred, en el cas de “la primavera valenciana”. I és que, sumat a la reducció de línies en valencià, sumat a les retallades de pressupost als centres públics (alhora que s’ha augmentat el dels centres concertats i privats), sumat a l’augment de la ràtio, … el curs ha començat sense que els centres estigueren preparats: amb dos dies per planificar el curs en el cas de les places assignades a última hora i, en molts casos, encara amb vacants encara als centres, sense temps per organitzar-se com a claustre, com a cicle, com a nivell. Quin sentit té haver avançat el curs en aquestes circumstàncies? Quin és el criteri seguit per fer-ho? De moment els responsables encara no ens ho han sabut explicar.

És la nostra obligació: fem-los fora. Comencem per la consellera!