Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem!


Avui en dia, reivindicar els Països Catalans és fer un exercici de memòria col·lectiva: recordar una història marcada per la resistència, la dignitat i el coratge de totes i cadascunes de les persones del nostre país.

Fa ja 355 anys de l’esquarterament del nostre territori amb la signatura del Tractat dels Pirineus; que duplicava el jou que reposa sobre les nostres espatlles des de llavors. Són dos els Estats que ens oprimeixen i neguen la nostra identitat col·lectiva. D’un costat, el francès, amb les seves polítiques genocides de marginalització del fet català a les comarques de la Catalunya Nord. De l’altre, l’espanyol, que davant de la fallida de l’autonomisme com a mesura per frenar la voluntat del poble català de ser i existir aguditza les ofensives estatals i proposa mesures centífruges i recentralitzadores per silenciar-nos.

Parlar de la Catalunya Nord és parlar de resistència. De totes i cadascuna de les famílies que decideixen matricular les seves filles a La Bressola com a única opció d’escolarització en llengua catalana. De la Fundació Arrels, del Casal de Perpinyà, de’n Josep de Calassanç. De la mancança d’una oferta d’educació pública en la nostra llengua a una part del nostre país.

Parlar del País Valencià és fer un reconeixement a totes i cadascuna de les lluitadores del Sud, que incansablement batallen per la dignitat del valencià, el català de totes. D’Escola Valenciana, dels centenars de famílies tancades de fa mesos en centres d’educació secundària per defensar les Línies en valencià que el Govern autonòmic vol eliminar sota pretextos de manca de liquiditat pública.

Parlar de les Illes Balears i Pitiüses és parlar de dignitat. D’un exemple sense precedents: d’una societat que s’ha volcat en la defensa del seu sistema educatiu de manera aferrissada. És reconèixer la tasca de l’Assemblea de Docents, de l’heroic docent en vaga de fam Jaume Sastre; de tothom qui està conformant una marea verda imparable contra el Decret de Trilingüisme i la prepotència del Govern de Bauzá.

Parlar del Principat de Catalunya és no oblidar l’aberrant invenció del LAPAO a la Franja d’Aragó. És posar contra la paret tot governant que acatarà sentències injustes del TSJC contra la immersió lingüística, el model de cohesió social més fort i de consens que existeix al nostre país. Que no desobeirà totes aquelles lleis injustes perquè el seu servilisme, els seus interessos i privilegis són molt més forts que qualssevol demanda del poble. És recordar que aquest mateix Govern és el qui lloa la LEC, clara precursora de la Llei Wert, aprova el Decret de Plantilles o reprimeix les estudiants que desobeeixen les Competències Bàsiques.

Parlar de Països Catalans és parlar d’un projecte de país basat en les persones, en la justícia social, en la igualtat de gènere, d’una educació del i per al poble. Són molts els atacs que patim per part dels Estats opressors i el gran capital. Malgrat aquestes ganes d’esborrar el nostre poble, les seves habitants ens hem mantingut fermes en el què creiem: en els drets i llibertats que mereixem tots i cadascun de les ciutadanes dels Països Catalans. No van poder eliminar la nostra llengua durant el Franquisme ni ho podran fer ara si ens mantenim actives i organitzades, si mantenim viva la nostra llengua. Els Països Catalans i la llengua catalana sols tenen un destí que tard o d’hora esdevindrà realitat: la llibertat.

És per això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i totes les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista donem el nostre ple suport a la plataforma Som Escola i a la mobilització unitària del 14 de juny. Reafirmem el nostre compromís amb les docents en lluita, famílies en peu de guerra, estudiants organitzades i treballadores del món educatiu que han demostrat reiteradament que no pensen renunciar a un dels pilars de la nostra societat: l’educació en català.

Continuarem treballant perquè aquesta mobilització es tradueixi en coordinació i organització de tots els col·lectius en lluita dels Països Catalans. Perquè la lluita contra la LOMQE és comuna, com ho fou la lluita contra la LEC, el TIL, contra els tancaments de línies en valencià,  la inversió dels governs autonòmics en escoles gestionades per fundacions religioses com l’Opus Dei o la denúncia de la constant precarització de la situació laboral del professorat i treballadores del món educatiu… i només així, responent sempre com a classe i com a poble, farem passos cap a la construcció de l’educació que el nostre país i les seves habitants necessiten.

 
Per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
Pels Països Catalans.

CONSTRUÏM L’EDUCACIÓ QUE VOLEM! #somescola14j

Juny 2014, Països Catalans

         

    

 
Alerta Solidària
ARRAN
Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres (CUP-AE)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional (Endavant – OSAN)
Moviment en Defensa de la Terra (MDT)
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)