[Opinió] Carta de comiat


Sovint les comunistes som poc optimistes, de raons no ens falten. Ens ha tocat viure en un país on la misèria és allò comunament acceptat dins la quotidianitat de les nostres vides. Ens emmirallem amb un passat de lluita que a vegades sembla que s’ha difós al llarg de la història. Som aquelles orfes d’occident que veuen en el futur l’única sortida a un present imperfecte. Però el fil de la història no s’ha acabat i la valentia d’aquelles que rebel•len és més a prop del que el nostre dia a dia ens permet veure. Necessitem aturar-nos per avançar, qüestionar-nos per construir i reflexionar per empoderar-nos i visualitzar allò que no sempre és tant fàcil: que tard o d’hora guanyarem.

Participar en el moviment estudiantil m’ha fet créixer, madurar i adonar-me’n que no tot és tan fàcil. De la ràbia d’assaborir cada matí com la indiferència és el motor de la majoria de facultats mal anomenades socials fins la il•lusió de veure com moltes companyes prenent partit davant d’allò injust. Aquella sensació d’amor i ràbia que només aquelles que volen emancipar-se poden compartir és el nostre tresor més preuat. I aquest tresor l’he compartit amb les meves companyes de l’assemblea del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans durant tres anys.

Anys d’assemblees interminables, de nits llargues i que ressequen la gola, de plors, de rebuig, de maldecaps i errors. Però ens mereixem més que això. Ens mereixem cuidar allò que tenim davant nostre i que ens treu un somriure en els moments on flaquegen les forces. Ens mereixem una abraçada càlida i poder ser optimistes, perquè ens ho hem guanyat. Hem guanyat perquè allò que ens mou és més fort que les seves porres. Hem guanyat perquè allò que ens mou és el nosaltres i no el jo. Hem guanyat perquè veiem cada cop més fermament que entre totes ho podem tot.

Estem guanyant perquè hem fet que la formació crítica esdevingui una realitat a un campus universitari infestat del discurs del règim. Estem guanyant perquè les noies feministes de la nostra universitat s’han organitzat i han dit prou a tant menyspreu i violència quotidiana. Estem guanyant quan denunciem públicament que les vostres regles de joc, els vostres Claustres i les vostres eleccions no són suficients per construir una educació del poble i per al poble.

Estem guanyant quan des del rostre de l’anonimat de la barricada us obliguem a cedir i a negociar. Estem guanyant quan les estudiants del nostre campus s’organitzen en el Comitè de Vaga i criden prou davant de l’absurd. Estem guanyant quan mirem als ulls a la repressió i convertim la solidaritat en la nostra bandera, ondejant-la front les portes dels vostres jutjats i comissaries. Estem guanyant quan des dels despatxos on es mercantilitza l’educació a les nostres facultats cedeixen davant la lluita estudiantil. Estem guanyant perquè som i serem.

Estem guanyant perquè estem construint, dia rere dia amb la tendresa de la rebel•lió, una educació digna en una Terra Lliure. I això és gràcies a vosaltres.

Gràcies per fer de la dignitat una realitat a la nostra universitat. I sobretot gràcies per acompanyar-me i il•lusionar-me veient com construïm allò que ens mereixem: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Àlex Garcia Cadena – Militant del SEPC Ciutadella (UPF)