Els seus beneficis, la nostra misèria. L’Esquerra Independentista davant l’1 de Maig, dia internacional de la classe treballadora


Un any més arriba la nostra diada, el 1r de Maig, Diada Internacional de la Classe Treballadora. Als Països Catalans continuem en un context de guerra oberta contra la classe treballadora i, a la vegada, davant d’una ofensiva recentralitzadora de l’Estat i del patriarcat. Veiem com la nostra realitat política i material s’enfonsa cada dia més amb les polítiques de pagament del deute, els rescats bancaris i l’augment continuat del disciplinament social (en forma de repressió directa o de destrucció de tots els nostres drets laborals, socials i polítics).

Davant les polítiques, marcades des de la Troika i la UE, de destrucció de qualsevol mínim avantatge per a la nostra classe, ací i arreu, amb la disminució constant de la despesa en serveis públics (serveis socials, ensenyament, sanitat, dependència, transport, etc.); de retrocés i empitjorament dels drets laborals i socials; d’augment de la repressió social, política i sindical, i de coerció creixent de la llibertat d’expressió… ens trobem en un moment en el qual la unitat de classe és més necessària que mai per defensar-nos i avançar amb la lluita.

Els efectes d’aquestes polítiques ens ofeguen el present i el futur a la nostra classe, i molt especialment al jovent, a les persones treballadores migrants i a les dones que, majoritàriament, assumeixen la cura i l’atenció de les nostres persones dependents, malaltes, gent gran, i gent petita. Ofeguen el present i el futur precisament dels sectors de la nostra classe menys organitzada, menys sindicada i amb més motius, i necessitat, per lluitar colze a colze.

L’atur juvenil i femení es dispara mentre proliferen fórmules que et fan pagar per treballar (pràctiques en empresa), o per treballar sense contracte ni cap dret per defensar-nos com a treballadors i treballadores (beques, etc.)… fins al punt que una bona part de la nostra classe, més jove i millor preparada, opta per l’emigració cap a la misèria dels minijobs del nord d’Europa. Els treballadors i les treballadores immigrants esdevenen, via llei d’estrangeria, víctimes de camps de concentració (CIE) i expulsió forçosa. Amb lleis com la 16/2012, tant als treballadors nascuts ací o fora, si no tenim prou ingressos, o no cotitzem, perdem el dret a la sanitat pública. La desnutrició infantil és un fet i l’accés a la sanitat, l’educació, al transport públic es desmantellen en pro dels lobbis i les castes paràsites del nostre treball, productiu i reproductiu… I tot açò passa perquè, no ho oblidem mai, SOM CLASSE TREBALLADORA, i ens han declarat la guerra.

Obtinguem o no un salari al mercat laboral, som classe treballadora; les persones treballadores jubilades som classe treballadora; les que no tenim feina remunerada, o estem de becàries, en pràctiques, desenvolupant tasques de cures, d’atenció de la llar… SOM CLASSE TREBALLADORA. Perquè per malviure no ens queda altra que treballar: a un menjador escolar, a la llar, a un call-center, a un bar… Perquè per viure no ens queda altra cosa que lluitar juntes, unides. SOM CLASSE TREBALLADORA… I SOM MAJORIA.

La COS i el conjunt de l’Esquerra Independentista devem apostar per enfortir la nostra consciència i ajudar a reforçar la del conjunt de la nostra classe, i treballar de valent per la unitat de les lluites com a única manera d’encarar l’ofensiva de la burgesia per deixar-nos en la misèria absoluta. Així, lluitem per l’alliberament nacional, contra el patriarcat i de classe, a través de:

La lluita per la plena independència dels Països Catalans des d’una perspectiva de classe: Volem laIndependència per canviar-ho tot. La lluita de classes és l’única via davant l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat i el pacte de les elits espanyolistes i botifleres, davant l’atac als nostres drets socials, nacionals i lingüístics (TIL a les Illes, tancament de les emissions de tots els mitjans públics de comunicació en llengua catalana al País Valencià o llei Wert)… així com tenint present el context donat a la CAC amb la convocatòria de referèndum del 9N i els probables atacs i/o suspensions d’autonomies a la resta dels territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera.

La mobilització de la classe treballadora és l’única garantia de que la independència sigui res més que un canvi de bandera. Només l’acció organitzada, col·lectiva i decidida del conjunt de les persones treballadores dels Països Catalans ens garantiran l’alliberament complet, nacional, social i de gènere.

Davant una economia al servei dels guanys d’una minoria, lluitem per un model econòmic i social organitzat i dirigit per nosaltres mateixes, la classe treballadora, i orientat a les nostres necessitats.

Volem el Socialisme, per la nostra plena sobirania econòmica, política i social, per bastir una democràcia socialista, independent dels mandats de la burgesia, de la UE i la Troika, dels Estats espanyol i francès; independent de les organitzacions militars imperialistes, patriarcals i antidemocràtiques que ens neguen els drets humans a la classe treballadora internacional (com podem veure amb els centenars de treballadors morts a Qatar en la construcció de les instal·lacions del proper mundial de futbol, o amb les famílies de les més de 1100 treballadores que moriren l’any passat a Bangla Desh, i a les quals l’empresa Mango s’hi nega a indemnitzar, o veient com en 2013 les principals empreses espanyoles repartiren més de 8000 milions d’euros entre els seus accionistes, després d’acomiadar més de 120.000 treballadors).

 Contra l’austeritat de la Troika i el pagament del (seu) deute, lluitem per trencar amb la UE. Contra la misèria, lluitem per reduir la jornada laboral sense pèrdua de salari. Contra la dictadura del treball assalariat, lluitem per la reapropiació dels mitjans de producció i la riquesa, i el ple desenvolupament de totes les persones, independentment del seu sexe, gènere i origen.

Feminisme de classe. La situació de desigualtat entre homes i dones continua sent una realitat que, lluny de minvar, es perpetua cada vegada de forma més agreujant. Això, més la situació de crisi, la contrareforma laboral i les retallades amb un clar biaix de gènere que empenyen les dones a una major precarització laboral… sense oblidar les retallades en la llei de dependència i en la Sanitat Pública, que perpetuen la divisió sexual del treball i l’explotació de les dones treballadores, així com la major projecció dels rols de gènere tradicionals.

Així, les dones -que estructuralment cobren un 20% menys que els homes- estan cobrint les necessitats de cures i atenció a persones dependents i malaltes alhora que, quan poden, sostenen una jornada com a assalariades amb contractes encara més febles i sub-remunerats… i lligat a això, a més, es provoca un retrocés en els drets reproductius que compromet seriosament la salut de les dones treballadores i/o condemna a la maternitat i a la paternitat forçoses al conjunt de la classe treballadora que no pot finançar escapades a l’estranger per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Hem de garantir el dret de les dones a decidir, respectar els drets sexuals i reproductius. Apostem per un feminisme de classe en tant que, capitalisme i patriarcat són indestriables, en tant que el capitalisme exigeix la violenta subordinació estructural de les dones infra- assalariades, esclaves del treball domèstic i de cures, i mercaderia sexual.

La nostra ferma aposta és que, davant la unitat dels atacs de la burgesia, com a treballadores i treballadors assalariats o aturats, joves, migrants, dones, temporals, amb contracte, sense contracte, jubilades, etc., prengam consciència de la nostra necessitat d’unitat i de la nostra força, que ens organitzem per colpejar juntes, per assolir el que ens pertany… perquè cada dia que passem suportant aquesta situació ens ha de fer veure que ja no tenim res més a perdre que les nostres cadenes.

Davant dels processos de canvi i les polítiques antisocials no tenim cap altra alternativa que organitzar la resistència des de tots els àmbits i, especialment, allà on el capital es perpetua: a la producció i la circulació de mercaderies, a nivell nacional i internacional, des de la solidaritat, sent conscients que la nostra diversitat ens fa versàtils i la unitat ens fa fortes.

Per tant, des de l’Esquerra Independentista creiem fermament que la mobilització de la classe treballadora és l’única manera perquè assumim com a classe el lideratge per lligar els processos d’alliberament nacional, social i de gènere. Només amb l’organització, la mobilització, i la lluita és possible avançar i fer front a les ofensives dels estats espanyol i francès, i els dictats de la UE i la Troika, així com a la repressió, per alliberar a totes les companyes empresonades o amb processos per lluitar pels nostres drets com a persones, com a classe i com a poble, i contra el conjunt d’ofensives patriarcals, capitalistes i imperialistes.

I avancem amb la unitat d’acció des de la base per fer créixer la lluita de classes i el sindicalisme de classe i combatiu arreu dels Països Catalans.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA.
VISCA EL PRIMER DE MAIG.

CUPArranSEPCCOSAlerta SolidàriaEndavant i MDT