Vaga estudiantil: l’Estat contra l’ensenyament públic i contra el dret de manifestació


La jornada de vaga estudiantil convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha confrontat la comunitat educativa en el seu conjunt, un dia més, a la necessitat d’organitzar-se per fer front als governs de les universitats que reforcen les polítiques neoliberals marcades per uns interessos de classe que no fan més que asfixiar les estudiants i no permeten a la classe treballadora accedir-hi.

 Encara per cloure la jornada i per tant de fer un balanç ponderat del que ha suposat aquesta, des d’Alerta Solidària volem denunciar la coacció que de facto exerceixen els cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i de manifestació.

 Més de 150 persones identificades i amenaçades

 A la reclusió forçosa que han patit durant més de dues hores poc més de cent estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona per part dels Mossos d’Esquadra cal afegir-hi la següent llista de persones que han estat aturades, identificades i algunes d’elles amenaçades i tractades de manera vexatòria. Totes elles durant o després de les mobilitzacions estudiantils:

  • A la UB-Diagonal, de Barcelona: 4 persones.
  • A la UAB: entre cent i cent vint persones, tres de les quals han estat dutes a comissaria per ser identificades.
  • A Castelló: vint-i-dues persones.
  • A Tarragona: tres estudiants de l’IES Pons d’Icart.
  • A València: setze persones.
  • A Igualada: una persona.
  • A la Seu d’Urgell: una persona.

– A Barcelona: quatres persones al matí. Encara per concretar el nombre al vespre amb les detencions d’un mínim de dues persones. Una noia, al carrer Tarragona ha estat ferida per l’actuació policial.

En tots aquests episodis queda l’impacte sobre l’estudiant pel fet de ser identificat per participar en una mobilització justa i altruista. Però més impactant és encara quan se t’explicita l’amenaça de la sanció administrativa, l’amenaça de la detenció, o l’amenaça de seguir-te i tenir-te en el seu particular “punt de mira”.

 La repressió subtil, poc visible per les baixes xifres en detencions, però massiva per l’efecte intimidador i directe sobre un gran nombre de manifestants suposa una coacció planificada des del govern. La carta blanca donada als agents de la Brigada Mòbil i als de la Divisió d’Informació és l’evidència de la por que genera l’auge de mobilitzacions i l’aposta clara per frenar-les, no amb arguments sinó amb intimidació selectiva. La fórmula clàssica de dissuadir la pròpia població de participar en qualsevol protesta per la presència calculada de l’agent repressor. La por contra la llibertat.

 És en aquest context, conegut de fa massa anys pel moviment estudiantil i en concret pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que l’èxit de la mobilització esdevé més important encara. Per haver fet sortir els i les estudiants de les aules a defensar els seus drets malgrat saber que l’Estat no resta inactiu i respon, via repressió, amb més agressions.

La generació jove d’avui, condemnada a un present de misèria, només té el futur per aspirar a uns mínims de dignitat. I és en l’educació que el germen de justícia i igualtat reverteix per al conjunt de la societat el mal fet per l’especulació i la privatització d’escoles, instituts i universitats. És en l’ensenyament on ens juguem el futur com a societat. I no serà el present d’amenaces i repressió el que ens distraurà del combat. A les aules o al carrer. No ens aturaran.

 Alerta Solidària

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

27 de febrer 2014