Defensem la llengua: les seues fòbies i mancances, els nostres greuges


Arreu dels territoris dels Països Catalans patim una xacra amb essència directa i mordaç contra la nostra llengua, contra la nostra manera dir-nos catalans en qualsevol punt del mapa nacional. A les Illes Balears i Pitiüses trobem la deriva que porta l’executiu catalanòfob de Bauzà amb el Decret TIL, amb l’anul·lació del català com a requisit per entrar en l’Adminstració pública  o l’impuls del baléà menyspreant i limitant l’esfera d’acció del català. A la Franja han intentat que esperpèntiques sigles substitueixin el mateix nom de la nostra llengua. Al Principat, diferents sentències en pro ‘de la llibertat de llengua’ han afectat a la realitat social i cultural més propera de cada barri i de cada poble.

Al País Valencià, hem patit un nou colp, aquest cop el més corrosiu i greu de les últimes dècades. La Generalitat Valenciana ha disposat la supressió de 72 unitats en valencià (centres on únicament existia la línia en valencià) i de la mateixa manera, 83 dobles línies lingüístiques (sense especificar la llengua afectada). A la comarca dels Ports, de La Plana, del Camp de Morvedre, de Camp de Túria, de l’Horta, de La Ribera, de La Costera, de La Vall d’Albaida, de l’Alcoià-Comtat, de La Safor, de la Marina Alta i Baixa, de l’Alacantí, de les Valls de Vinalopó i del Baix Vinalopó poden veure com el valencià, en el punt de mira de la política espanyolista i catalanòfoba, pot arribar a ser executat.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem aquesta problemàtica com a un conflicte que abasta més enllà de la raó cultural. Representa, aquest conflicte, una visió i manera de fer i de ser llunyana a les realitats més properes del nostre territori; una voluntat de silenciar aquelles realitats nacionals que conviuen (per imposició i opressió històrica) dins l’Estat espanyol. Comarques, pobles i barris on el nostre valencià, el català de totes, no sols resisteix sinó, que creix i (re)naix; ens situem davant, d’aquells que decideixen, no sense abans enaltir una estima ‘valencianista’ per aquesta terra, la llengua que parlen filles i fills de les classes populars, les filles i els fills de cada poble i cada barri des d’on la nostra llengua, volguda i emprada, brolla per no trair ni la nostra pròpia història ni el nostre futur, com a poble.

I davant d’aquest present hostil, animem a col·lectius, entitats, organitzacions i assemblees de les diferents comarques afectades per organitzar-se, per empoderar-se i per fer saber (i veure) que no ens anem a agenollar davant del que, considerem, mancances d’una política, mancances d’unes elits que ni coneixen, ni volen conèixer el que vertaderament és el poble valencià. La seua ignorància ens afecta i la seua des-culturització no pot ser la nostra. Defensem l’escola pública per davant de tota bota, defensem la nostra escola pública i de qualitat davant tota ingerència, defensem la nostra escola pública, de qualitat i en català davant la ignorància.

Cap a la plena normalització del català, defensem la nostra llengua i fugim de les seus fòbies i mancances.

Llista d’Escola Valenciana dels centres afectats per comarques: http://www.escolavalenciana.com/arxiu/upload/unitats/informe_definitiu_arranjament_2014_2015.pdf

 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

20 febrer 2014