[Article d’opinió] No fotrem el camp!


Segurament tots els problemes que tenen les universitats catalanes es podrien resumir en un: tenim una Universitat que no està pensada per les necessitats del poble català. El que s’ensenya en cap cas toca d’arrel els problemes dels catalans, no es pensa en com solucionar qüestions com l’atur, com l’habitatge, com fomentar una econòmica i un teixit productiu propi. No, això no hi cap a les Universitats d’avui dia. Perquè les Universitats no estan per això, no estan per al que interessa als catalans de carrer, ni tant sols catalans de la primera planta, està pels que manen a Brussel·les, pels que els segueixen a Madrid, i pels que es venen des d’aquí.

 Quan aquestes qüestions són plantejades, quines són les respostes? No podem quedar-nos al segle XX, hem d’entrar al segle XXI. Ostres com hi hem entrat. I si no hi ha feina? Ja sou prou grandets nanos. Espavileu-vos! Marxeu! Va catalanets, no sigueu com hobbits! Sortiu a viure aventures, a servir cafès a Londres, a gaudir d’Alemanya, i, sinó, de l’estiu… a Calella.

 Arriba un moment que cal fer la pregunta clau, qui ha sigut el visionari que ha dit que amb els recursos dels catalans formarem als nostres joves perquè treballin… fora? No te gaire lògica, no vull semblar, però… Oh! Disculpeu! És que m’oblidava del nostre gran esperit solidari. De la gran ONG que són les Universitats catalanes! Quina visió d’altruisme dels nostres governants en vers les necessitat de les empreses alemanyes. Quina mostra d’hospitalitat nostrada, amenitzar les borratxeres dels turistes amb converses sobre física quàntica. I menys en català, en qualsevol idioma, no fos cas que ofenguéssim a algú. Ah i espereu! No ens oblidem pas, de les estudiants! Un cop hagin alleugerit el pes que duen entre les cames els visitants del Mobile World Congres, podran satisfer interessos una mica més elevats. Quin futur més gloriós… Molts vam advertir dels perills de l’alt nombre de menjaflors al nostre país, però mai ens haguéssim imaginat que ens els trobaríem, entre els senyors de Pedralbes. I si em pregunteu on han estudiat aquests visionaris, us puc respondre ben segur que no ho han fet a les nostres universitats públiques, segurament ho hauran fet a ESADE, que és d’on surten aquesta mena d’idees. I no és pas perquè siguin ximples, simplement pensen que els ximples, som nosaltres.

 I d’aquesta ens en sortirem per intercessió divina? Sembla ser que malgrat fer de Montserrat la nostra muntanya santa, i de Teresa Forcades, la nostra Pasionaria, no tindrem cap ajuda espiritual. Quina enveja pels qui tenen a la seva Virgen del Rocio intercedint en els seus afers… serà que la moreneta és tant garrepa, com tenen fama de ser-ho els seus fidels. Així que sembla que haurem de descartar a Déu. I els polítics, llavors, s’espavilaran o què? Crec que ni tant sols en Mas ens pot salvar d’aquesta, perquè malgrat no ser d’ICV, com hem dit més amunt (sí, tot allò anava també pels convergents) també és un hippy, com en Montilla quan era jove (tots heu vist la seva foto amb melenes no?). Ell també pensa que els estudiants formats aquí han d’anar a treballar fora! On queda l’esperit fenici dels convergents? Pagar sense rebre res? Ah! Sí, torneu a disculpar que tinc la ment una mica dispersa, els turistes a l’estiu, això és el que rebem. Sembla ser que la millor forma de garantir la nostra sobirania, és dependre de que vinguin estrangers a emborratxar-se per les nostres terres. Brillant.

 Per tant sense Déu i sense els polítics, només queden uns que podem fer-hi alguna cosa, i aquests som nosaltres, la gent del carrer, els que paguen estudis però no són estudiats, i els que estudiem gràcies a la suor d’altres. Nosaltres els estudiants catalans, aquests que som una mica gandulets, que som menys productius, que només fem un curs més que a Europa, que només fem tres cops més hores de classe, que només tenim uns màsters tres vegades més cars. Aquests dels que es pensen que som tres vegades més imbècils. Nosaltres podem fer-hi alguna cosa.

I ja que parlem d’imbècils, vull aprofitar per recordar a aquells que diuen que els independentistes volem un país de hobbits, simplement per defensar la nostra terra, per voler treballar i viure amb els nostres amics i la nostra família. Aquí no es fa una crítica a l’esperit aventurer, és posa de manifest una realitat, que per desgràcia els catalans no vivim a la Comarca, i que mentre estiguem governats pels orcs, cap marxa hauria de ser per gust.

Per acabar si em pregunteu per què el proper dia 27 hem de sortir al carrer, jo us diria que sortiu pel mateix que vau sortir el passat 11 de setembre, pel mateix que a Mallorca us poseu una samarreta verda, pel mateix que us coleu al metro perquè la T10 és cara, pel mateix que el proper Novembre voleu dir dues vegades sí. Per pura dignitat. Perquè no hem arribat fins on hem arribat, perquè al final els que acabem marxant siguem nosaltres. El dia 27 sortirem, perquè malgrat que siguem uns estudiants una mica dropos, som persones decents.

 I ser decent sí que fa molt pels catalans.

Miquel Vila, militant del SEPC UAB.