Anàlisi i posicionaments del SEPC davant la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la CAC


El  Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, com un dels tants agents en lluita per la plena sobirania i llibertat política, social i de gènere del nostre País, en primer lloc, entenem que l’escenari en el qual ens col·loca l’anunci de la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya és únic i excepcional, i per tant, no podem  restar passives ni callades en aquest procés de ruptura democràtica, d’autoafirmació del poble català com a subjecte polític propi i de confrontació amb l’Estat espanyol i les elits autonòmiques. 

[Podeu trobar un resum de l’anàlisi i dels posicionaments del SEPC exposats a continuació AQUÍ]

La mobilització popular com a motor de la ruptura democràtica

La història del desenvolupament de la lluita d’alliberament nacional dels Països Catalans ens demostra que ha sigut, des dels seus inicis, el poble organitzat de manera autònoma el que ha desbordat el tradicional pactisme de les elits locals, encarnades en l’establismhent polític autonòmic que, responent als seus interessos econòmics i de classe, evitava la confrontació amb l’Estat espanyol.

En un moment històric en què les contradiccions entre l’Estat i les demandes del poble català s’aguditzaven, la mobilització popular va créixer fins dur-nos al panorama polític actual. Són exemple d’aquesta mobilització la constitució de la Plataforma pel Dret a Decidir, l’autoorganització de més de 500 consultes populars i les grans mobilitzacions de l’Assemblea Nacional Catalana com la manifestació de Barcelona de l’any 2012 i com la Cadena Humana de la Diada de 2013; plataformes i mobilitzacions que han eixamplat els límits autonòmics i que han encetat l’activació popular arreu dels Països Catalans, trobant-se el focus d’acció al Principat de Catalunya.

No és erroni, doncs, afirmar que:

  • Ha sigut el poble organitzat el què ha forçat el procés de confrontació amb l’Estat espanyol.
  • El garant de l’avenç d’aquest procés ha estat la mobilització i l’organització popular.
  • Considerem que el procés sobiranista és la forma en la que les classes populars de la Comunitat Autònoma de Catalunya estan construïnt la batalla pel canvi social, polític i econòmic.

L’anunci del referèndum. Avenços, incerteses i contradiccions

 El 12 de desembre s’anunciava la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya -CAC a partir d’ara-, avalada pel pacte entre les formacions polítiques de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El resultat han estat dues preguntes, no lliurades d’interrogants i de crítiques; no obstant, s’ha satisfet així una demanda històrica, darrerament aguditzada pel poble català, en concret de la CAC.

La proposta de pregunta és la següent: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que Catalunya sigui un Estat independent?”. L’anunci de la doble-pregunta ha dut una doble reacció per part de la societat civil: positiva per ser un primer pas en la concreció d’aquesta després d’exigir-la després de tant temps, i sorpresa i consternació d’altra banda per no ajustar-se a les demandes que, com hem exposat, fa anys que es formulen. La doble-pregunta s’allunya de la pregunta binària i concreta que seguien les consultes populars d’entre 2009 i 2011 i les reivindicacions de les següents mobilitzacions massives fetes a la CAC i al conjunt dels Països Catalans. Entenem que el resultat que sorgeixi d’aquesta doble-pregunta, en cas de ser la definitiva i en cas de celebrar-se el referèndum, ens col·loca en un escenari incert i confús, de difícil interpretació de resultats, que busca afeblir numèricament la voluntat independentista del poble català sota límit administratiu de la CAC. 

Considerem que l’anunci de la convocatòria del referèndum és l’element més rupturista i confrontador al qual s’ha hagut d’enfrontar l’Estat espanyol en els últims trenta anys. Ho és perquè posa en dubte l’status quo sorgit amb els Pactes de la Moncloa i la Constitució del 78 i per tant, els fonaments dels quals han estat vivint les elits espanyoles i autonòmiques tots aquests anys. I això passa perquè es qüestiona obertament el principi fonamental del règim: la indissoluble unitat d’Espanya (Article 2 de la Constitució Espanyola). S’esquerden els murs del post-franquisme i s’obre l’oportunitat d’un nou futur pels pobles oprimits per l’Estat espanyol.

Malgrat allò positu que trobem, som també conscients que l’ofensiva espanyolista s’aguditzarà a la resta de territoris dels Països Catalans sota legalitat administrativa espanyola en un intent desesperat d’evitar el trencament de la “nació espanyola”. Alguns exemples són l’aprovació de la Llei de Símbols, el LAPAO a la Franja, el TIL, l’actitud estàtica del govern del País Valencià davant les demandes de línies en valencià i fins i tot, hostil, amb la possibilitat de reduir-les, o la LOMQE. Ens trobem davant d’alguns dels últims atacs al nostre territori. Entenem que el trencament tampoc s’ha de quedar en la CAC, la qual conforma una part d’un territori complet com són els Països Catalans.

Cal tenir present, per tant, que,

  • La proposta de data i pregunta obre un escenari de confrontació històric amb l’Estat espanyol.
  • Aquest moment que vivim és resultat de la mobilització popular. En cap cas neix d’una voluntat política dels partits que intenten liderar el procés que viu la CAC: CiU i, en menor mesura, ERC.
  • El mecanisme de doble-pregunta no respon a la demanda d’una única pregunta amb resposta binària per part de la societat civil organitzada.
  • La doble-pregunta obre la porta a múltiples interpretacions. Genera incertesa i inestabilitat.
  • La CAC conforma una part d’un tot com és el territori dels Països Catalans, i per tant, el camí es l’alliberament sencer del nostre territori.

La possible prohibició del referèndum

Més enllà de les formacions polítiques favorables al referèndum, hem pogut veure també les més que previsibles reaccions de les formacions polítiques contràries a la celebració de la consulta. També el Govern espanyol ha estat molt clar: no permetrà la realització de la consulta, per considerar-la il·legal. El Govern Espanyol ha arribat a amenaçar fins i tot, amb la suspensió de l’autonomia de la CAC en cas que es tirés endavant amb el referèndum.

L’Estat espanyol ja s’ha posicionat, fent cas omís a les demandes del poble català i sent fidel als seus fonaments ideològics més reaccionaris i retrògrads. En paraules del Govern, mai concedirà el dret a les catalanes d’expressar-se a les urnes, i usarà totes les armes que tingui al seu abast per frenar i silenciar la voluntat de ruptura. És en aquesta línia que veiem contínuament com s’aferren a una Constitució antiga i desfassada per prohibir els anhels del poble català.

Alhora, podem observar com part dels partits polítics de la CAC que han defensat la realització del referèndum han exigit també que aquest s’ha de fer únicament si està subjecte a la legalitat i si és sota la permissivitat del Govern central. Aquest és el cas d’UDC, per exemple. D’altra banda, tampoc tenim el compromís ferm d’altres partits polítics, com CDC, de seguir endavant amb aquest procés un cop sigui prohibit per l’Estat espanyol.

Així doncs, veiem una vegada més com les reivindicacions del nostre poble queden subjectes i subordinades a l’actuació de la classe política dominant, defensora de l’status quo i lligada a uns interessos de classe contraris a les demandes populars. El conjunt de tots aquests elements ens fan creure seriosament que les possibilitats que s’acabi realitzant el referèndum són escasses.

Cal afegir també la denúncia de la lògica partitocràtica que està definint el procés. La definició de la pregunta ha estat marcada per interessos de partit -com ara la inclusió de l’opció de la tercera via- i no al que la societat civil organitzada reclamava al carrer. Alhora, trobem partits que estan intentant liderar el procés de ruptura, capitalitzar-lo; per obtenir-ne un possible rèdit polític. Així ho podem veure en declaracions com les d’ERC que abans de plantejar la batalla pel referèndum ja estan cedint davant l’Estat espanyol, defensant altres vies com les eleccions plesbicitàries.

Nosaltres no renunciarem al referèndum abans que s’hagi materialitzat la seva prohibició, i en cas que això passés, apostem per la desobediència massiva arreu per tal de realitzar-lo igualment. La força de la gent mobilitzada és la que ens ha dut on som, i aquesta serà també la que podrà garantir acabar amb el procés que ella mateixa ha engegat. No deixarem en mans de polítics que no responen als interessos de les estudiants i de la classe treballadora la ruptura amb l’Estat espanyol. Cal ser també crítics amb les crides a la unitat i la responsabilitat que es llancen des d’alguns partits polítics i organitzacions. No deixarem el procés en mans d’aquells que fa pocs anys perseguien i traïen l’independentisme.

Entenem que és urgent que tothom es conscienciï d’aquests fets per tal de començar a crear les estructures que ens permetin realitzar el referèndum malgrat la més que possible prohibició de l’Estat espanyol.

És a dir,

  • Les probabilitats que l’Estat espanyol permeti la realització del referèndum són escasses.
  • La via que ha reclamat el poble català organitzat és el referèndum. Cal lluitar per la realització del referèndum abans d’optar d’entrada per altres vies
  • Els interessos partitocràtics comencen a aflorar i això s’aguditzarà a mesura que avanci el procés. 
  • En cas de materialitzar-se la prohibició, caldrà desobeir massivament i realitzar igualment el referèndum

 

El doble sí, única resposta al servei de les estudiants dels Països Catalans

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans reafirmem el nostre compromís de lluitar per la celebració del referèndum. Recolzarem el procés com un procés sorgit de l’organització popular, i seguirem al costat de les classes populars del nostre país que, per haver-lo forçat i iniciat, així com per legitimitat, són les que han d’encapçalar aquest procés. No renunciarem en cap cas a la possibilitat de reformular la pregunta, ja que creiem que aquesta ha de constar d’una única pregunta amb resposta binària, entenent que és això el que el poble ha demanat. Creiem que la doble pregunta actual porta a múltiples interpretacions de les respostes, per tant dóna a la classe política la decisió de com interpretar els resultats i de com executar-los; apropiant-se de la sobirania i la capacitat decisòria sobre el futur d’aquest país.

En el supòsit que la doble-pregunta no es reformulés, ens posicionem al costat de les forces populars partidàries del doble sí. Entenem que  aquesta és l’única resposta favorable als interessos de les estudiants dels Països Catalans per les diverses raons que a continuació exposem.

Entenem que, en cas d’assolir-se, la independència de la CAC no seria un fet aïllat dins l’Estat espanyol, sinó que obre la possibilitat d’iniciar un procés de descomposició d’aquest que permetria a les diferents nacions oprimides per l’Estat espanyol ser definitivament lliures. De la mateixa manera, la independència del Principat de Catalunya ha de ser l’inici de la construcció dels Països Catalans. Arribats al punt del procés en què ens trobem, renunciar a la independència de part dels territoris que conformen els Països Catalans significaria sentenciar el seu futur sota l’opressió espanyola.

Alhora, entenem que aquest procés d’independència no pot ser en cap cas un simple canvi de banderes o la simple creació d’unes noves fronteres. El poble no es conformarà amb una nova transició que permeti a les classes dominants seguir governant a costa nostra sense veure els seus privilegis perillar. Entenem que per al poble el procés d’independència ha de ser un veritable procés de ruptura amb l’Estat espanyol i el model actual.

Ha de permetre’ns iniciar un procés constituent que prengui en consideració tots els agents en lluita, en educació però també en la resta d’àmbits, que volem construir un país al servei de les persones, que volem la independència per canviar-ho tot. Com a estudiants, hem d’enfortir un moviment nacional-popular que està lluitant per la construcció d’un nou país que respongui a la lògica de les necessitats de les classes populars catalanes. El poble treballador català està apostant molt fort per aquest procés i no està disposat a construir uns Països Catalans al servei dels privilegis de les elits espanyoles i catalanes o que obeeixi a les necessitats neoliberals europees. Veiem també les futures maniobres de les classes dominants que no petrmetran que creixi el sentiment independentista arreu, i és per això que haurem d’estar preparades: establint trinxeres de cares al futur per fer front als conflictes que derivin del procés del Principat, a la resta dels Països Catalans i a la resta de pobles que resten oprimits sota domini espanyol.

Ara més que mai, quan ens volen fer creure que Catalunya és únicament la CAC, hem d’enfortir un moviment estudiantil que travessi les fronteres autonòmiques i que basteixi lluites pròpies arreu dels Països Catalans, com últimament hem pogut veure amb la resposta popular davant el tancament del Canal 9 al País Valencià, amb l’enorme organització ciutadana i educativa per tirar enrere i desobeir el TIL a les Illes Balears i Pitiüses, o amb la construcció de la Bressola a la Catalunya Nord, intentant ressuscitar una cultura catalana que l’Estat Francès ha volgut fer desaparèixer a cop de polítiques culturals genocides.

Així doncs,

  • La lluita per la independència ha de respondre als interessos de classe de les estudiants i el poble treballador català 
  • Només l’obertura d’un procés constituent arreu dels Països Catalans ens permetrà conquerir l’educació que volem, trencant amb tota oligarquia estatal però també autonòmica
  • Sense renunciar a la reformulació d’una pregunta binària, apostem per un doble sí a la pregunta proposada en cas de ser la definitiva per ser l’única resposta que respòn als interessos del poble treballador de la CAC

El paper de les estudiants catalanes en aquest procés

Conscients de la funció històrica que les estudiants i joves de les classes populars hem tingut en importants moments de canvi, hem d’entendre que hem de ser un subjecte actiu dins del procés i no podem restar al marge d’aquesta situació, sinó que hem de reafirmar el nostre compromís amb els interessos del nostre poble.

Hem de seguir lluitant, com hem fet històricament, pels drets nacionals, socials i de gènere del nostre poble i hem de seguir participant dels moviments de ruptura de la història del nostre país. I és en aquest sentit en el que hem lluitat per articular en les últimes dècades un moviment que ha defensat l’alliberament nacional del nostre país sota opressió espanyola i francesa, que ha apostat pel socialisme com a alternativa a l’actual sistema econòmic, que ha lluitat des d’una perspectiva de gènere i que ha buscat unir els diferents sectors en lluita de la nostra societat, en el què les estudiants sempre hi hem  jugat un paper important.

El moviment estudiantil necessita l’exercici de la sobirania com a premissa per construir l’educació del poble i pel poble. Com a sindicat d’estudiants veiem la formulació de la proposta de la pregunta i la data del referèndum de la CAC com l’oportunitat d’iniciar la construcció d’un nou sistema educatiu, que respongui a les necessitats de les classes treballadores catalanes i que sigui l’inici de la construcció d’un marc educatiu únic per als Països Catalans.

Valorem que la situació actual ens brinda l’oportunitat de canviar d’arrel l’actual sistema educatiu, molt allunyat del què les estudiants dels Països Catalans necessitem. Hem de conquerir l’educació que volem i hem d’entendre que aquesta no té cabuda dins els marcs legals en què ens trobem. L’única manera d’aturar les ofensives que actualment vivim, com la LOMQE o el TIL, és recuperar la sobirania del poble català: l’Estat espanyol és una estructura que únicament respon als interessos de l’oligarquia estatal i europea, i nosaltres, les catalanes, necessitem decidir per nosaltres mateixes com a única forma de garantir els nostres drets; per garantir, per tant, una educació del poble català i per al poble català.

Trencar amb l’Estat espanyol per iniciar el camí cap a la construcció d’un país amb una educació encarada als interessos populars només serà possible si combatem també les elits autonòmiques dels diferents territoris dels Països Catalans que històricament han legislat també en contra de les estudiants. La complicitat i aprovació de Governs autonòmics dels plans d’elitització i mercantilització del coneixement ens reafirmen en el nostre compromís d’allunyar de tota lògica mercantilitsta les diferents etapes educatives, i això només serà possible si allunyem de l’educació la classe dominant actual que veu en ella una font de lucre.

Per tant, defensem que: 

  • Les estudiants hem de ser una part activa del moviment popular per la independència.
  • Només amb la via d’un procés de ruptura independentista podrem construir una educació al servei de les classes populars.
  • Que el moviment estudiantil ha de portar el debat sobre la independència als centres educatius per tal de poder defensar els nostre model d’educació per a un nou Estat català.
  • Cal que les estudiants dels Països Catalans ens dotem de tots els mitjans necessaris per estar  preparades per a un escenari de confrontació i desobediència a l’Estat espanyol. 

El procés d’independència: ruptura i empoderament popular

En base a totes les qüestions que hem exposat amb anterioritat, i fruït del debat de les militants de la nostra organització, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans manifestem que:

  • L’exercici de la sobirania d’una part del poble català ens farà avançar en el camí de l’obtenció d’una educació del poble i pel poble. El doble sí és la única resposta a la proposta de doble-pregunta que ens permet caminar a la construcció de l’educació que volem: pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat.
  • Seguirem apostant per la desobediència davant les imposicions que ens venen donades des del Govern espanyol i des de les elits, tant espanyoles com catalanes. En aquest sentit apostarem per desobeir a les prohibicions de realitzar el referèndum que puguin venir des de l’Estat espanyol. Apostarem per la moblització popular com l’única via possible per forçar la realització d’aquest.
  • Recolzar el referèndum de la CAC no suposa en cap cas renunciar a la territorialitat completa dels Països Catalans. El poble català és un subjecte polític únic que transgredeix fronteres autonòmiques i estatals. En conseqüència, seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu únic per tot el territori que els comprenen.
  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, continuarem assentant les bases i construïnt trinxeres de lluita popular arreu dels Països Catalans que eixamplin el recolzament del dret a decidir al nostre país. El moviment estudiantil no és i no ha de ser aliè a la lluita per l’obertura d’un procés constituent que serveixi d’empoderament popular i estudiantil fins construir una societat que serveixi als seus interessos com a estudiants i com a classe.

*

Per camins de fang,

guiàven el nombre

cap a la unitat,

 

I ens duia l’esforç

a quedar-nos sense

ramat ni pastor.

 

No entenem per què

cobrim amb paraules

el buit de no-res.

 

Del buirac del temps

traiem la sageta

del nostre lament.

 

Clavem el punyal

del crit al duríssim

cor de Sepharad”

Salvador Espriu

1387055267815

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

Països Catalans, 23 de desembre de 2013