Posicionament davant el “cas Benítez” i acció contra la regidoria de Ciutat Vella


Dissabte 5 d’octubre. Una trifulga al carrer Aurora acaba amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que redueixen a un dels dos implicats sota el pretext del seu comportament “violent”, “excitat” i “nerviós”.  L’afectat, Juan Andrés Benítez, moria hores després a l’Hospital Clínic; una mort rodejada de misteri o d’encobriment d’uns fets objectius, segons com es vulguin veure.

Mala praxis? Irregularitat de la policia? Es pot donar molt terreny a l’atzar i la casualitat però quan la història és cíclica, aquest minva. A tant sols unes setmanes de l’aniversari de la darrera vaga general (14 de novembre del 2012), on una pilota de goma disparada “fortuïtament” per la BRIMO li arrabassà l’ull a Esther Quintana, el patró es repeteix: la negació dels fets porta a la mentida, que la pressió popular porta a que s’admeti  la “possibilitat” d’aquests, arribant finalment a una certa objectivitat. En les darreres setmanes hem assistit a un frenètic procés on nous fets i proves han proporcionat llum al cas. Ens estem referint als vídeos que publicà El País (on s’aprecien els diversos cops), l’anàlisi que la Policia Nacional feu d’aquests, la bassa de sang que els Mossos d’Esquadra intentaren esborrar amb aigua, nous testimonis de l’acció policial, la prohibició inicial de l’atenció del SEM, l’anàlisi que confirma que Benítez no havia consumit alcohol ni drogues, coaccions als veïns perquè esborressin els vídeos… I a dia d’avui, quines responsabilitats s’han pres per part dels òrgans de poder? Manel Prat, cap dels Mossos d’Esquadra, oculta els fets mentida rere mentida (un altre cop), un partit de l’oposició (ERC) que n’evita la dimissió i un conseller d’Interior que manté la confiança en el responsable dels Mossos, a més d’un grup d’encaputxats que acompanyen aquests a declarar. Una situació purament kafkiana.

És per això que des del SEPC UB-Raval , com a teixit associatiu del barri, hem fet explotar la nostra ràbia. És per això que vam decidir atacar de manera simbòlica la Regidoria de Ciutat Vella, còmplice pel seu silenci envers la mort de Benítez. Treballem i lluitem en un barri que es veu sumit, cada cop més, en la misèria que aquesta crisi està sumint les classes populars i migrades. Els òrgans de poder, lluny de preocupar-se per millorar les condicions de vida d’aquestes persones, es dedica a enviar els seu cos repressor, lluny dels barris alts on les classes acomodades viuen tranquil·lament. Els carrers del Raval viuen una realitat de control i repressió de la que les estudiants del Raval no som alienes: ja són varis els cops que els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana han aparegut al nostre campus per controlar la nostra activitat política com a Sindicat d’Estudiants. I, en quant a aquests cossos, la situació se’ls hi en va de les mans, la resposta de les autoritats és mentir, tergiversar i ocultar la realitat. Els precedents no són pocs. No és normal que un barri sencer tingui por d’un cos que, en teoria, ha d’aportar “seguretat” a aquest.

JA N’HI HA PROU DE MENTIDES!

FORA POLICIA DELS NOSTRES CAMPUS I DELS NOSTRES CARRERS!

IMG_2888

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – UB-Raval

Barri del Raval, 18 de novembre de 2013