Amb l’augment dels preus de la cafeteria no puc pagar


El començament del curs acadèmic ens va deparar, un any més, un disgust que s’ha convertit en habitual: una nova pujada de preus a la cafeteria del nostre Campus que no ha revertit, per suposat, en una millora de les condicions salarials i laborals de les treballadores d’aquest servei de la Universitat. En canvi, per la Comunitat Universitària costejar-se un be tan bàsic com l’alimentació es dificulta encara més.

El nucli de la UPF-Poblenou del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem una crida a les nostres companyes de Campus per buscar solucions col·lectives des de l’autoorganització i el suport mutú a aquesta situació insostenible i injusta. Amb aquesta voluntat, engeguem una campanya contra els preus abusius del bar. La primera acció que proposem és un dinar popular el proper dijous per donar una alternativa a la Comunitat universitària, començar a presionar el grup Soteras i la UPF i, a la vegada, posar en comú les nostres idees sobre aquest problema.

Però, aquesta pujada de preus s’ha de llegir dins el context socioeconòmic per entendre el que suposa: un atur juvenil del 57%, 33.000 joves de Barcelona que han marxat fora de l’Estat per trobar feina els últims anys, prop d’un 90% de temporalitat en els contractes del jovent i uns salaris juvenils un 50% per sota del promig. A més, la situació a la xarxa de suport tradicional per l’estudiantat (la seva llar familiar) no és millor ja que un 13% de les llars al Principat no reben ingressos del mercat laboral i un 60% de les families tenen problemes per arribar a final de mes. És a dir, una situació d’extrema precarietat per la gran majoria de les persones que estudiem i per aquelles que voldrien fer-ho.

Amb un 30% de la població de la CAC en risc de pobresa (una situació molt similar a la resta dels PPCC sota dominació espanyola) i una caiguda generalitzada de la renda disponible per les classes populars, l’encariment dels costos de vida és un factor d’exclusió social clau. A la vegada, les èlits catalanes i espanyoles estan augmentant els seus beneficis i lucrant-se amb la privatització de serveis i infraestructures públiques.

Per tant, no és difícil copsar el descontent entre nosaltres, l’estudiantat, i la resta de la Comunitat Universitària. Tenim dret a viure dignament, a poder estudiar en condicions, i això implica poder cobrir les nostres necessitat més bàsiques com l’alimentació, l’habitatge o el transport. Si actualment no les podem cobrir no és per art de magia ni per manca de recursos, sino perquè hi ha poders econòmics que especulen i fan negoci amb aquests bens i serveis bàsics amb l’empar dels responsables polítics. Cal que transformem aquest descontent en mobilització i lluita col·lectiva contra els que ens condemnen a la precarietat.

No hem d’oblidar que la Universitat mai ha sigut una institucció d’accés universal, al contrari: sempre ha exclós gran part de la població. A més, les pujades taxes dels últims anys, el model “full-time student” de la UPF i la degradació dels centres públics de secundària per les retallades són un coctel de condicions que ja expulsen o deneguen la possibilitat d’accedir a la UPF a moltes més persones. Un augment de les despeses de subsitència ja sigui en diners o en temps, ja que moltes persones opten per preparar-se el menjar augmentant les tasques reproductives que han de dur terme elles o les persones amb qui conviuen, representa un aprofundiment del biaix elitista de la nostra Universitat, un empitjorament de les condicions de vida de l’estudiantat i un nou impediment econòmic per continuar els estudis. Hem d’acabar amb un model d’UPF excloent i elitista I guanyar espais i força per construir una Universitat popular.

És evident que des del nostre Campus no podem solucionar tot el problema però si podem millorar, aquí i ara, el nostre dia a dia. Una baixada de preus mantenint les condicions laborals de les treballadores és una necessitat immediata i, a mig termini, el fi de l’externalització (tal com ja va defensar la CAUPF el curs passat) seria una condició necessària perquè aquesta cafeteria complís com a servei públic amb preus populars i bones condicions per les persones que hi treballen i, a més, fos una font de finançament per la Universitat.

no puc pagar bar octaveta

Per la nostra dignitat, fora les empreses de la Universitat!

Per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat!