[Opinió] No podem esperar tindre resultats diferents fent les mateixes coses.


[Article d’opinió] Reflexions al voltant de la vaga 24-O

El Sindicato de Estudiantes ha convocat vaga per a l’ensenyament pels dies 22, 23 i 24 d’octubre. Una vaga a la qual s’han sumat pel dia 24 CCOO, UGT i que, a remolc, a València ha arrastrat també sindicats com Intersindical, CGT, Acontracorrent i BEA.

 Una vaga que, una vegada més, s’ha convocat des de dalt, des de les cúpules d’un “sindicat d’estudiants” sense bases, totalment alié a la realitat i la quotidianitat dels estudiants i, més concretament, del moviment estudiantil organitzat. Una vaga a la qual, una vegada més, convoquen les cúpules de CCOO i UGT, sense comptar amb l’opinió i la reflexió de les bases suposant, més que una eina amb la capacitat d’enfortir la consciència de classe, un motor de cansament, desmotivació i desgast de les classes populars.

 Hem d’entendre les vagues com una eina emmancipadora, capaç d’assolir objectius en benefici de les classes populars. Aquesta, però, no és la finalitat d’aquesta vaga. Una vaga -de dalt cap a baix- que tracta d’aconseguir la no aprovació d’una llei ja aprovada, que tracta de carregar contra un ministre darrere del qual vindrà un altre igual o pitjor… no és una vaga amb la qual es pretenga assolir unes millores en les condicions acadèmiques del estudiants. Jo, personalment, no estic per llavar la cara a cap sindicat, ni per mobilitzar-me (o mobilitzar les masses) per crear crispació al carrer i beneficiar determinats partits polítics en els debats al Congrés dels Diputats. Una vaga convocada per aquells que li fan el joc al poder i a les oligarquíes econòmiques mai podrà esdevindre una eina revolucionària.

 Les bases del moviment estudiantil, les bases sindicals, les que ens organitzem cada dia, conixem aquestes cartes. Només cal veure les opinions, els ànims, les reflexions… que es fan a espais unitaris com les assemblees d’estudiants o a d’altres espais interesstamentals com l’Assemblea Intercentres on la reflexió de consens és la mateixa: “anem a la vaga perquè s’ha d’anar”. Les bases no ens creiem aquesta vaga perquè no segueix una finalitat concreta en benefici de les classes populars. Però hi anem, a gastar forces, per mobilitzar-nos (com si no hi haguera altra manera per fer-ho), com si d’un pollastre sense cap es tractara. Prou! Si volem canviar alguna cosa, comencem per nosaltres mateixa. Observem el nostre entorn, estudiem les forces que tenim, marquem objectius clars i anem a per ells.

 Si d’alguna manera ens caracteritzem el moviment estudiantil a les universitats és per haver conformat un contrapoder hegemònic, referent, unitari i de base. Un contrapoder clarament rupturista i anticapitalista. Aprofitem aquesta carta, aquest avantatge, per dir no a les dinàmiques partidistes i reformistes que no miren sinó pels seus propis interessos. Aprofitem-ho per teixir, des de la base, complicitats i dinàmiques arreu de la ciutat, per estendre la flama arreu i, cada vegada, més lluny. Els canvis socials i transformadors no es faran mai de dalt cap a baix. Per tal d’assolir un canvi radical de mentalitat, per capgirar la ideologia dominant, ens cal un treball de base ample, amb companys de classe, professores, treballadores, família i amigues. Formem-nos, debatem, emocionem-nos, mobilitzem-nos i, per què no, convoquem i organitzem vagues generals. Però si ho fem, fem-ho bé: que el plantejament i les finalitats siguen radicalment diferents.

 Per totes aquestes raons aquest dijous 24 no faré vaga. Si voleu, podem parlar de simpàtics roedors. Personalment, no crec que es tracte d’immobilisme d’avant d’una convocatòria de vaga, sinó d’immobilisme davant dinàmiques jeràrquiques i reformismes. Si nosaltres, l’estudiantat universitari, fort i capaç, no trenquem radicalment amb aquestes dinàmiques per marcar-ne altres de noves, no ho farà ningú. Com deia l’Ovidi Montllor: “tot comença en un mateix”. 

 

Paco Boquera, militant de SEPC UV-EG Tarongers