Comunicat arran la convocatòria de la Vaga 24-O


El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol fer arribar la seua opinió i actitud davant la ‘vaga’ convocada en la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València pel ‘Sindicato de Estudiantes’ i sindicats  propers; desarrelats a la base i auto denominats decisors del futur del MOVIMENT ESTUDIANTIL.

 Al Sindicato de Estudiantes:

Us escrivim des de no molt lluny; us escrivim, no perquè us trobem a faltar, ni tampoc perquè no tingam cap altra organització a la qual escriure. Us escrivim perquè volem condemnar aquesta, la vostra, actitud que, des de fa molt de temps, massa temps, us capfiqueu en tindre. El moviment estudiantil, com la terra, és per a qui treballa; volem condemnar la vostra actitud igual que volem denunciar-la, nosaltres no tenim cap fórmula màgica per convocar, ni per formar-nos, ni per treballar en la lluita estudiantil, però sí tenim una eina: les assemblees de base. Aquestes assemblees treballen dia a dia, i totes les persones que volen participar-hi es troben en constant comunió amb la participació directa, la radicalitat democràtica i l’arrelament a la realitat.

Cap cúpula és legitima per convocar una vaga, com cap no-estudiant és legítim per convocar una mobilització; d’igual manera, us anunciem que estem farts, estem fartes de veure com us dediqueu a paralitzar el moviment estudiantil, aquesta paralització ve provocada per assemblees fantasmes i convocatòries de vaga fora de temps i sobretot, fora de tota raó, de tot dret i de tota coordinació amb les que, dia a dia, participem en l’enfortiment de la base estudiantil , aquesta que, decideix plantar cara, de veritat, a l’hostilitat subjacent d’un sistema que volem capgirar. Partint d’aquesta base, com que veiem que la vostra vaga té ressò, però, no així el vostre treball diari, condemnarem a l’oblit aquesta convocatòria i anunciem que sou un enemic a destruir, perquè jugueu al pactisme i jugueu dins de l’equip de la Selecció, junt a altres com UGT, CCOO i altres organitzacions que pensen i creuen tindre el puny alçat mentre tracten com a súbdits a les que tracten amb la realitat de ben a prop, açò fa temps que va acabar, alhora que deixàreu d’atendre (si algun cop ho heu fet) les necessitat REALS de les persones, alhora que deixàreu de solucionar els problemes REALS de les persones, alhora que us allunyàreu perquè res canvie, i perquè res millore.

A l’estudiantat universitari:

Fa temps, massa temps també, que us hem de contar una cosa; en aquests temps d’urgència, com en tots els temps d’urgència que, durant la Història s’han viscut, arriba un moment en què les organitzacions fins ara existents deixen de donar veu i solucions a les persones que s’enfronten a la crua realitat. Per tant, les persones que, amb voluntat de canvi, de transformació i que reben la crida de la necessitat de participar per a que TOT canvie comencen a organitzar-se sota un model purament democràtic, un model horitzontal i un model en el qual tothom té veu i vot: les assemblees. Aquestes assemblees com no podia ser d’altra manera també es troben en el nucli crític de la societat, la Universitat.

Aquesta manera d’organitzar-se, és el cas de l’Assemblea Interuniversitària, la qual porta anys organitzant-se, formant-se, enfortint-se, també patint repressió, patint agents externs que intenten bloquejar i limitar l’eficàcia d’un moviment estudiantil organitzat i des de la base, també hem viscut descoordinacions internes i, fins i tot, problemes d’estrategia. Però, si alguna cosa sabem, és que des de la base i des de l’assemblearisme és des d’on cal treballar i, així doncs, estem profundament convençuts que hem d’organitzar-nos en assemblees autònomes i obertes, també sabem que sense Professorat i Administració la nostra lluita és coixa, de la mateixa manera que sense els nostres espais autogestionats i de contrapoder no podem avançar en la lluita per la Universitat Pública. Per tant, les assemblees, des del consens, el raonament i l’estratègia per destruir, aturar i capgirar, convoca les vagues que es troben en situació de legitimitat, en situació de ser i de fer, ja que és el treball diari, el treball autogestionat, el treball assembleari i el treball de base el que legitima tota lluita, tota acció i tota convocatòria. -Destruir la capacitat dels que decideixen per nosaltres i així imposar la nostra misèria, la inaccessibilitat a l’ensenyament públic i la pèrdua de qualitat en les aules.

 

-Aturar els agents externs que es dediquen a limitar i bloquejar el moviment estudiantil: repressió, sindicats llunyans i jeràrquics, i mitjans de comunicació massius

-Capgirar la situació, amb pedagogia, amb desobediència, amb capacitat de crítica i voluntat transformadora, per així, acabar amb la cultura de la por i la de la complaença.

-Contra els bloquejos que ens volen imposar, contra la mediocritat de la lluita i contra l’oportunisme, creem moviment estudiantil, enfortim la lluita estudiantil.

 

Cap a la revolta, organitzem-nos en assemblees. Cap a la revolta, crear i construir poder popular. Per un ensenyament públic, popular, de qualitat, en català i antipatriarcal.  

 

València, 21/10/2013 Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans