Un cop aprovada la reforma de la lleu d'educació ens trobem en un escenari molt crític als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i desempoderament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar que la Generalitat de Catalunya haurà d’introduir el castellà a les aules dels alumnes que així ho demanen. Això significa que la voluntat d’una minoria s’imposarà per sobre de la resta de l’estudiantat, escolaritzat amb LA immersió lingüística. Tan sols la petició d'un/a estudiant per classe serà motiu perquè el castellà passi a ser la llengua vehicular. Més de trenta anys d'un model inclusiu del qual se n'ha provat l'èxit i que ha evitat la segregació per raons de llengua serà tombat per la voluntat de 17 famílies (les que enguany han demanat l'escolarització en català al Principat) i 28 dels 135 diputats del Parlament.
El proper 28 de febrer el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans convoquem vaga arreus dels instituts i universitats del nostre territori. Entenem que després d’un primer semestre on les assemblees d’estudiants i tot el teixit associatiu ha anat gestant un clima crític en quant a la situació actual de l’educació, cal fer un pas endavant i tornar a buidar a les aules i sortir al carrer.
Una vaga, com a eina efectiva i trencadora, ha de ser una acció —o inacció— d’un subjecte oprimit per tal de trencar l’ordre sota el que viu, el que se li ha imposat. Ha de ser un mitjà amb el qual conquerir tot allò que li correspon a aquest subjecte oprimit, ha de ser un procediment amb què fer la pressió necessària i obtindre, consegüentment, els objectius pretesos. La controvertida reforma educativa presentada pel govern espanyol, la Llei de Millora de Qualitat Educativa (LOMQE), ha estat àmpliament criticada per diferents sectors i sensibilitats. Però cap d'aquestes valoracions pot estar allunyada del paradigma neoliberal al que avancem sense aturar-nos. Atès que l'evolució del model educatiu ve donat pel grau de desenvolupament d'una economia, és a dir, pel mètode d'obtenció de la plusvàlua i el model d'acumulació pretès. Per això és imprescindible no allunyar l'anàlisi de la reforma del PP de la funció que ocupa l'educació en aquest model socioeconòmic.