COMUNICAT de convocatòria de vaga el #8M

LES ESTUDIANTS AMB LA VAGA GENERAL FEMINISTA

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens adherim a la convocatòria de vaga general per al proper 8 de març i, per tant, convoquem vaga a tots els centres educatius dels Països Catalans. Aquesta vaga respon a la necessitat d’organitzar-nos per combatre les violències masclistes que sofrim en el nostre dia a dia, també com a estudiants en els centres educatius.

Volem abolir qualsevol tipus de trava que se’ns imposa en el camí laboral, des de les primeres passes que donem en l’àmbit acadèmic fins als esforços que hem de fer per assolir llocs de responsabilitat, sense oblidar la nostra relegació a tasques infravalorades i relacionades amb els treballs de cura i reproducció, en funció del nostre gènere per part d’un sistema capitalista alimentat pel patriarcat. Volem combatre l’escletxa salarial, que és de fins al 23%, i cadascun dels casos sistemàtics d’assatjament i cossificació. Perquè som el 60% de les graduades però el 20% de les catedràtiques i el 2% en els llocs de direcció.

La disminució de càrrecs ocupats per dones a mesura que escalam en l’àmbit educatiu és preocupant en la mesura que ho és també la inexistència de dones en els plans docents des d’infantil fins a universitats. No hi som als despatxos ni als llibres. La invisibilització de la nostra tasca a esferes històriques és, sens dubte, un condicionant irreversible per a la creació dels sostres de vidre que ens perjudiquen actualment i un determinant clau per a la infravaloració també del nostre treball. Esborrant el llegat del gènere dona esborren també la seva història i, per tant, el seu present.

Aquesta situació de desigualtat es veu reforçada per un sistema educatiu que avança cap a l’eliminació del pensament crític. L’exemple més clar és la supressió de l’assignatura “Educació per la ciutadania”, una de les poques assignatures que hi havia a secundària amb perspectiva de gènere. La nefasta educació sexual que es proporciona, també és preocupant. Quan t’arriben a 4rt d’ESO -si tens sort- amb tot de polles de fusta per ensenyar-te a posar un condó, invisibilitzant pràctiques, identitats i sexualitats diverses que són inexistents a ulls del sistema educatiu actual.

I totes aquestes problemàtiques es veuen reforçades i empitjorades per una mala gestió política parlamentària. Com per exemple que les escoles concertades que segreguen per sexe segueixen rebent subvencions públiques, malgrat les múltiples denúncies que s’han fet al respecte.

Cal avançar cap a una coeducació que fomenti la participació femenina en tots aquells terrenys que històricament han sigut masculins i que, per tant, reverteixi els rols de gènere imposats. Cal, per tant, que no s’entengui la coeducació per limitar-se només a introduir noms de dones en els plans docents, cal que vagi a l’arrel del problema i que treballi, en tots els àmbits i espais educatius, el treball de cures i reproductiu com un treball cabdal pel manteniment de la societat, realçant el paper que ha tingut al llarg de la història i replantejant quin paper ha de tenir en la construcció d’una societat on les dones tinguem igualtat efectiva de drets i oportunitats, trencant d’una vegada per totes amb el sostre de vidre que limita la nostra participació i presa d’espais públics.

A més, de manera pal·liativa i mentre s’arriba a aquest objectiu, considerem que cal apostar per combatre les violències masclistes i per a això necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que estiguin al servei de tot l’estudiantat, que siguin coneguts a totes les aules, que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura, que es treballi de manera proactiva i no reactiva, que tota la comunitat educativa rebi formació en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.

Aquests protocols, però, han de ser una mesura de contingència, preventiva i eventual, fins que assolim el model educatiu que volem: la coeducació. Això és, un model educatiu en el qual no hi hagi segregació escolar per sexes, que el material que s’utilitzi i els plans docents inclogui les contribucions, intencionadament silenciades i oblidades, de  les dones a la cultura, la història, la ciència i tots els àmbits del coneixement, així com la formulació de problemes o lectures didàctiques que tinguin una perspectiva de gènere i contribueixin a treballar cap a la igualtat efectiva. Així doncs, reclamem uns plans docents feministes en la seva totalitat, que incloguin el que és, al cap i a la fi, la visió i experiència de la meitat de la població mundial: les dones.

Perquè la pública som les dones.

21 de febrer del 2018, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

dones blanc