#Incompetències18: L’educació no és una competició!

Els propers dies 6 i 7 de febrer, les estudiants de secundària del Principat de Catalunya tornen a topar-se amb les Competències Bàsiques, i des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem fer-ne especial menció.

Les Competències Bàsiques són unes proves imposades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb l’objectiu de definir els models d’avaluació òptims des de la lògica del mercat capitalista.

L’OCDE busca, amb aquest tipus de polítiques, mantenir la unitat en els models educatius dels països del primer món per tal de reforçar les dinàmiques de concentració de riquesa d’un reduït nombre d’estats. Amb aquest model de proves, doncs, s’acaba determinant un sistema educatiu adaptat al sistema de mercat, del qual només uns pocs països participen i els quals busquen la creació d’un únic perfil d’alumne, mancat de capacitat crítica i d’anàlisi.

Tot i això, hem de dir que a l’Estat Espanyol, les Competències Bàsiques no es desenvolupen a totes les comunitats autònomes ni ho fan amb els mateixos criteris en aquelles on es realitzen les proves. En el cas dels País Valencià es realitzen a finals de curs sota el nom de Proves Finals de Diagnòstic, i en el cas de les Illes no prenen una rellevància tant important.

Al Principat, però, les conseqüències d’aquestes proves són remarcables per als centres educatius. A nivell local, és a partir d’aquestes proves i dels resultats obtinguts que es reparteixen les subvencions econòmiques als centres educatius, provocant una innecessària competitivitat entre centres i alumnes davant la necessitat d’obtenció de finançament per part dels mateixos.

Davant aquesta situació, es crea una dinàmica competitiva duta a terme per la direcció dels centres per a que les estudiants aconsegueixin les puntuacions més altes possibles, repercutint psicològicament d’una manera excessiva en l’alumnat.

També cal tenir en compte que l’escola pública ja s’enfronta diàriament a les desigualtats  davant els centres privats o concertats, augmentant la competitivitat i, per tant, la pressió a l’alumnat davant la possibilitat d’un incentiu econòmic.

Els segons disposen d’una major quantitat de recursos, tant econòmics com de personal, i no s’han d’enfrontar ni a retallades ni a la manca de finançament, de manera que l’obtenció de subvencions no suposen una necessitat vital com bé si la tenen els centres públics.

Aquesta dinàmica provoca que sigui l’escola pública la que es trobi en la situació més compromesa, creant-se així la competitivitat entre escoles en la cerca de finançament amb el conseqüent deteriorament de la qualitat de les públiques.

És per aquests motius que cridem a les estudiants a fer BOICOT a unes proves que coarten la nostra formació crítica com a persones, que converteixen la nostra educació en un element mercantilitzat i en una competició.

No deixarem que l’escola pública estigui en les mans del capital, perquè lluitem i lluitarem per una educació pública i de qualitat al servei de les classes populars.